Progrés tecnològic

Els avenços tecnològics són la força que impulsa

el creixement econòmic. De què depèn la tecnologia?

   Els avenços científics fan que les noves tecnologies

siguin possibles. Prenem l'exemple més espectacular

del món actual: el xip semiconductor, que és la base

de tota la tecnologia moderna de la informació, no

s'hauria pogut desenvolupar sense la teoria de la

mecànica quàntica de la física.

   Però només amb la ciència no és suficient: el

coneixement científic s'ha de convertir en productes

i processos útils. I això sovint exigeix que s'hagin de

dedicar recursos importants a les activitats de

recerca i desenvolupament (R+D), una despesa per

a la creació de noves tecnologies i per a preparar-les

per a l'ús pràctic que se'n faci.

(Fragment, p. 373)

Fonaments d'economia, 2013

Vistes al mar, 3 i 4

                III

Indòmit a la regla i la mesura
com poeta gegant de la Natura,
el mar desplega sa radiant bellesa,
ja plena de dolçura
ja plena de feresa
Indòmit en el ritme i a la rima,
de cap trava mesquina el poeta és esclau,
porta ell en si mateix rima i ritme,
igual que el mar tan blau.

                IV

Mar blava, mar verda, mar escumejanta!
Ton cant és deliri, ta fúria és complanta!
Indòcil o mansa, feréstega o quieta,
encisaràs sempre la pomera blanca
perquè ets el poeta.
Poeta que sotges a prop de la mar
venir les tempestes, les barques anar,
i sents que el mirar-les et fa el cor més gran,
desplega, Poeta, ta força radiant
que tu també encises perquè ets mar gegant!



Víctor Català, dins, 

Les cinc branques : poesia femenina catalana. 1975

Edició d'Esteve Albert i Corp.

La mà

La mà d'avui, d'ahir,
com un petit retaule,
i en la pell del requadre
en la ema vulnerable
el burí dels teus dits
esculpint-hi dos noms.

La mà, camí desclòs,
capseta de records
on bandoler i lladre,
sota el signe de taure,
provocant el destí
han raptat vida i mort.

La mà, coixí de somnis,
amagatall de l'aire,
poder de la paraula.
En els moments d'insomni,
la teva mirada àuria
si la torno a obrir.



Tònia Passola. La sensualitat del silenci. 2001

Cançó de bressol per despertar

Què li passa al teu nin tan callat?
Què li passa al teu nin tan tranquil?
Jo el bressol amb la força d'un brau,
l'esperon en brandar-lo ferreny.

Què li passa al teu nin que és tan quiet?
Què li passa al teu nin que és tan sorn?
Jo l'engrons amb cançons com un clam
heure el son de la vida no pot.




Víctor Gayà. Com la sequera. 2004