 |
Un cel ras
com un espill sense cares,
com una pissarra neta
on escriure-hi paraules.
Un cel ras
com el cos que descansa,
com una casa oberta,
com la força d'una veu clara,
com una plaça sense fronteres,
com la font que raja,
com una pissarra neta
on escriure-hi poemes.
Cinta Mulet. Aigua dolça : poesia per a xiquets, 2008
Il.: Laura Gual
|
 | |
| Hi ha un abans i un després, una esquerda en el temps, l'ansietat amara els senys. Òrfena, l'ànima s'esvaeix, no queda cap joia al cor. Els colors empal·lideixen, el món muda al gris. L'abisme t'intimida. No veus com el pont es basteix ni sents com algú et crida, fins que se t'acosta, t'agafa la mà i t'acompanya per travessar el llarg pont del nord. Aquí estàs entre iguals, ells encenen la teva llum, abrandes el caliu de la llar. No deixis passar l'hora màgica i atia la flama del sud. Marieke Maerevoet, dins, Un pont de versos. 2017 Il·lustració de Mercè Espiell. |
 |
| Una, dues i trues! Amunt els esperits! Força! Ànim, ànim i molt d'ànim! Premeu l'aire, no tireu el lleu encara, que a partir de certa edat tots som responsables de la cara que fem. (Fragment) Antoni Defez. L'arc de la mirada, 2007 |
 |
| Si jo pogués influir sobre la fada bona que, segons diuen, regna en els batejos de tots els infants, li demanaria que donés a cadascun d'ells una capacitat de meravellar-se tan indestructible que li durés tota la vida, com a infal·lible antídot contra l'avorriment i el desencís dels anys següents, contra les estèrils preocupacions per coses artificials, contra l'alienació de les fonts de la nostra força. (Fragment) Rachel Carson. The sense of wonder, 1956, dins, Poesia a l'escola, 2008 |
 |
| Salut i alegria jo so l'elefant el forçut més gran que la terra cria. Per plans i muntanyes duc al meu davant la trompa, dansant entre dues banyes. Josep Carner, dins, Joan Badia, Jordi Balcells. Poesia : 2n cicle d'ESO. 1997 |
