El negre i el carmí! Sí, só de borra,

El negre i el camí! Sí, só de borra,

Tu, ni bicorne ni groc, qui ho ha dit;

Cuita, pinta't de blau, de rosa un pit,

I enfonsa els peus amb mi en tèbia sorra.

Prou ta germana clama: -És salmorra!

Quin sol! Endinsa't més, dalí, delit;

Ja ens banyarem de lluna si fa nit,

I amb dits d'argent, jugarem a la morra.

Que si un fox, o Mozart? Rècord de braça!

Dóna't tota a la mar, i fes el crol

Mentre un vol de gavines tapa el sol.

Capbussa't; carbonós, passa Neptú

Ple d'estels i flairós, tibat i nu,

Fitora amb flors i una tendra veuassa...

J. V. Foix. Cada poeta és ell : un llibre i un disc... , 2011

Cançó de mar

Quin groc de llimona verda
té el mar al mes de gener!
Llisca la nau, i la vela
infla l'aire mariner.
-Adeu port, rosa i taverna.
Déu em va fer mariner!-

Oh quin blau de fondalada
a l'agost per navegar!
I com s'endinsa la barca
i que hermós és el remar...
-Adeu vinya, amiga, cala;
Déu em feu home de mar!-



Cèlia Viñas., dins,  Paisatge emergent. 1999

Edició: Montserrat Abelló.

Platja del món

              A Octavio Paz

La llum dels tarongers.

Tot univers és arbre

cau en el somni del teu cos,

s'adorm

en les parpelles de l'aigua.

En la nit dels teus ulls

s'enfilaven les barques;

el taronger penjava

cel endins

ones daurades de la tarda.

Somni dels tarongers

vora del temps incert,

neixen i creixen, viuen,

arbre de llum, les platges.

El món és saviesa en el camí

dels grocs eterns, enamorats de l'aire.

Ramon Xirau. Les platges. 1974