 |
La seva llengua literària va dotar la tradició
d’una autoritat àulica, que li va permetre
de sobreposar-se al llenguatge literal que
havia reduït la imaginació dels seus usuaris.
...
Va estendre fins a l’infinit les possibilitats
de pensar i les de construir nous móns, implícits
en la capacitat de la metàfora de fer reals les idees.
(Fragments)
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris imaginació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris imaginació. Mostrar tots els missatges
28 de novembre 2009
Verdaguer
30 de setembre 2009
L'astrònom
La imaginació és més important que el coneixement.
El coneixement és limitat. La imaginació envolta el món. Albert Einstein
Per a en Caleb, que és fort i valent
Mentre escoltava l'astrònom;
mentre em posaven proves i figures
al davant;
mentre em mostraven mapes i taules
perquè sumés, dividís i mesurés;
mentre, assegut a la sala de conferències,
tothom aplaudia l'astrònom;
Tot d'una, sense saber perquè,
em vaig sentir cansat, fastiguejat;
fins que em vaig posar dret i,
sense que ningú em veiés,
me'n vaig anar a fora,
i vaig sentir l'aire màgic de la
nit càlida;
i de tant en tant,
enmig un silenci perfecte, alçava
el cap per mirar les estrelles.
Walt Whitman. L'astrònom, 2006
El coneixement és limitat. La imaginació envolta el món. Albert Einstein
Per a en Caleb, que és fort i valent
Mentre escoltava l'astrònom;
mentre em posaven proves i figures
al davant;
mentre em mostraven mapes i taules
perquè sumés, dividís i mesurés;
mentre, assegut a la sala de conferències,
tothom aplaudia l'astrònom;
Tot d'una, sense saber perquè,
em vaig sentir cansat, fastiguejat;
fins que em vaig posar dret i,
sense que ningú em veiés,
me'n vaig anar a fora,
i vaig sentir l'aire màgic de la
nit càlida;
i de tant en tant,
enmig un silenci perfecte, alçava
el cap per mirar les estrelles.
Walt Whitman. L'astrònom, 2006
19 de setembre 2009
Noia vermella
 |
haurà calgut que el trobés
un dia de sol
caminant amb el cap descobert per un parc
era l'època en què jo tenia els cabells vermells
de lluny, no m'havia reconegut
jo estava dreta a la vora de l'aigua
mirant jugar les ombres
li vaig somriure
es va acostar sense dir res
després vam parlar
i vam riure
hi havia moltes papallones grogues
el vent era agradable
feia sol i calor
where were you then?
can talmac yinco hobike ugh om ulak lock
sóc una dona que imagina
estem a fosques
sóc una filla del foc
declaro que ja és hora
escric un llibre-màquina
per obrir la nostra realitat
[De: Jeunes femmes rouges toujours plus belles, 1984] Yolande Villemaire, dins, |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)