Si algú desfulla a poc a poc aquest edifici
ens hi trobarà al centre, amagats
Dues llavors dins un llençol.
Júlia Francino. Els excedents. 2020
Pròleg: Míriam Cano
Premi de Poesia Ventura Ametller 2020
Si algú desfulla a poc a poc aquest edifici
ens hi trobarà al centre, amagats
Dues llavors dins un llençol.
Júlia Francino. Els excedents. 2020
Pròleg: Míriam Cano
Premi de Poesia Ventura Ametller 2020
de pedra. dies de
pedra. dies
de pedra.
dies de pedra que
de vegades s'enlairen
amb el vol
bonhomiós
dels teuladins.
sine die, 1
Maria Josep Escrivà, dins,
Reduccions : revista de poesia, Primavera-Estiu 2020, núm. 115, p. 13
A Amàlia Tineo
La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents -fulgor d'espases-
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.
16-18 de gener del 1943
Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista, 1997
|