Mes jo que vinc al bosc a apendre i millorar-me; que hi só matriculat, crec jo, de naixement, no temis veure'm pas un punt endormiscar-me, distreure'm un moment. Oh, no! -I ara, callem; no em contis cap follia, ni em parlis de ciutat ni entonis cap cançó. Callem, ja ha obert el bosc la classe de poesia: Comença la lliçó. (Fragment) Apel·les Mestres Liliana : el món fantàstic d'Apel·les Mestres, 2005 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia silenciosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia silenciosa. Mostrar tots els missatges
30 de juliol 2013
Liliana: introducció a una lectura
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
arbres,
boscos,
Jurvetson [Steve],
Mestres [Apel·les 1854-1936],
poesia agraïda,
poesia de la mirada,
poesia silenciosa,
poesia visual,
silenci
02 de juny 2013
Pou de llibres
Era un insòlit monument,
en una vasta biblioteca, no gaire lluny del riu Vltava -amb la màgia fresca d'un mirall que multiplica fins a l'infinit. Amb una mica de basarda, sentim la nostra metafísica
lleugeresa, davant el remolí
de l'art i de la vida. A cau d'orella
Milan Kundera ens parla, en la penombra.
Jaroslav Seifert, a la nit,
serà el nostre company, ran del foc hivernal,
amb Tota la bellesa del món.
I, quasi d'esma,
ens aboquem al pou de llibres,
i ens acull el silenci fervorós
d'una amagada saviesa,
antiga i fraternal, en el centre d'Europa.
Jordi Pàmias. Al cor del món, 2013
|
Etiquetes de comentaris:
art,
bellesa,
biblioteques,
Downsbrough [Peter],
Europa,
joventut,
llibres,
món,
Pàmias [Jordi 1938-],
persones,
poesia silenciosa,
Praga,
saviesa,
Seifert [Jaroslav],
silenci
20 de febrer 2013
Tanmateix
Tanmateix, es divulguen els sentits
per la galeria del plaer,
i commouen i transgiren rastres.
Em sorprèn, doncs, el miracle.
Joana Bel. El risc de l'aigua i del silenci. 1990
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Bel [Joana],
llibres,
miracles,
poesia breu,
poesia silenciosa,
poesia visual,
silenci
04 de gener 2013
M'agrada aquesta forma d'estar a pler
M'agrada aquesta forma d'estar a pler
amagada sota les flassades.
Escolt el silenci i et record.
Tot records que em fan pessigolles.
Imatges, sensacions, mots.
Tu i nosaltres. I un altre cop tu.
Més imatges i altres sensacions. I mots.
I una altra vegada tu. I nosaltres.
Descabdell un fil inesgotable
que oscil·la entre l'ara i l'adés
i un somriure m'escapa
quan me n'adon que tot, de qualque manera,
és innocent i inevitable.
Joana Lladó. El ball, 1994
Etiquetes de comentaris:
actituds,
imatges,
innocència,
Lladó [Joana],
persones,
poesia silenciosa,
recordar,
sensacions,
silenci,
somriure
18 d’octubre 2012
Tardor
Flairaves l'absent, intens dintre l'aire
i en l'íntima flor,
i era confident el vent que allotjava
olor penetrant de terra mullada,
crepuscle de verds.
Un començament de boira perduda
s'enruna i es fon.
L'últim pensament es desfà a les branques
i s'amaga al bosc, la quieta estança
dels ocells callats.
T'afaiçona el temps, ara que s'ablamen
vinyes i horitzons.
Mous les mans i et neix el gest d'una fulla
per a captar el pas, la claror i la flama
amb el seu mirall.
Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992. 1993
i en l'íntima flor,
i era confident el vent que allotjava
olor penetrant de terra mullada,
crepuscle de verds.
Un començament de boira perduda
s'enruna i es fon.
L'últim pensament es desfà a les branques
i s'amaga al bosc, la quieta estança
dels ocells callats.
T'afaiçona el temps, ara que s'ablamen
vinyes i horitzons.
Mous les mans i et neix el gest d'una fulla
per a captar el pas, la claror i la flama
amb el seu mirall.
Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992. 1993
Etiquetes de comentaris:
Andreu [Josep M. (Josep Maria) 1920-2014],
boira,
branques,
claror,
horitzons,
miralls,
moviment,
ocells,
olors,
persones,
poesia silenciosa,
tardor,
verd,
vinyes
29 d’octubre 2011
Dins l'esfera del temps
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
Bargalló Valls [Josep 1958-],
endinsar-se,
estimar,
imatges,
paraules,
persones,
poesia breu,
poesia silenciosa,
quaderns,
silenci,
temps
14 de gener 2011
La meva Europa
A Nisaan Eftal, exiliat armeni.
El prestigi de la vella Europa
T'he resseguit silenciosament,
Sílvia Aymerich, dins,
Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999
El prestigi de la vella Europa
s'ha desplomat també sobre els teus canals,
Amsterdam,
sobre els teus parcs tan verds,
sobre milers de flors.
T'he resseguit silenciosament,
he escoltat el batec arrítmic
de les teves aigües...
(Europa se'ns mor)
i malgrat tot,
paradís de refugiats,
de sans-logis, d'apàtrides,
et prefereixo
sense disfresses,
així d'honesta;
així de bella.
Sílvia Aymerich, dins,
Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
Aymerich [Sílvia],
bellesa,
Eftal [Nisaan],
escoltar,
Europa,
exiliats,
honestedat,
Openbare Bibliotheek Amsterdam,
persones,
poesia europea,
poesia silenciosa,
refugiats
22 de novembre 2009
Moment inicial
Etiquetes de comentaris:
avalots,
Escamilla [David 1969-],
poesia silenciosa,
silenci
25 de març 2009
Et mous sense estridències per la casa
Et mous sense estridències per la casa
i així se t'asserena el fer i el dir.
Pots degustar paraules sense pressa
escrites hàbilment enmig del blanc.
Poetes admirats que dormen al teu llit
t'han fet obrir camins en plena nit.
Tot desbrossant herbotes que t'amaguen
el fil d'aigua brillant, que baixa lliure,
t'has desvestit de tot allò sobrer.
I l'únic ornament és el neguit
que et dóna impuls roent de foc i vent.
Només per destriar paraules clares
i aprendre, com l'orfebre,
l'ofici silenciós de la paciència.
Mireia Lleó i Bertran. Per un vers. 2009
i així se t'asserena el fer i el dir.
Pots degustar paraules sense pressa
escrites hàbilment enmig del blanc.
Poetes admirats que dormen al teu llit
t'han fet obrir camins en plena nit.
Tot desbrossant herbotes que t'amaguen
el fil d'aigua brillant, que baixa lliure,
t'has desvestit de tot allò sobrer.
I l'únic ornament és el neguit
que et dóna impuls roent de foc i vent.
Només per destriar paraules clares
i aprendre, com l'orfebre,
l'ofici silenciós de la paciència.
Mireia Lleó i Bertran. Per un vers. 2009
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
camins,
estridències,
Lleó i Bertran [Mireia 1960-],
moviment,
orfebre,
paciència,
persones,
poesia serena,
poesia silenciosa,
poetes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)