A Violeta Parra
Si jo cerc un colom negre,
si jo vull un colom blanc,
aquell de taquetes grises,
o l'altre, tornassolat.
Griset o tornassolat,
ben negre, blanc o tacat,
color o casta, és igual,
si sap volar i estimar.
Besades que donin ales
per sebre volar més alt,
besades que donin ales
per sebre creuar l'espai.
Vull ser la coloma blanca,
blanca com el teu somrís;
entrar i sortir de la torre
sense demanar permís.
Si jo sabés que em volies,
et deixaria un senyal:
en el camí una plometa,
ben obert el finestral.
I, la lluna fent de guia,
ja trobaràs el casal;
cantaré cançons de pluja
perquè facin olor els camps.
Un coixí de molsa humida
ens servirà de capçal,
geranis blancs, clavellines
saludaran en passar.
Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge. 1998
