de tots els noms possibles de la llista, de l'ombra projectada pel fanal, del record d'una imatge que no hem vista, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
dels ulls que no hem mirat fins al final, de la llum incrustada a la retina, del gest ambigu i l'aire casual, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de les butxaques de la gavardina, de les passes pel túnel i les claus, dels pàrquings buits amb taques de benzina, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
del tacte tremolós d'uns dits sensibles, de les vies del tren de Sarrià, de la pluja i els taxis invisibles, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Elegia d'aquell moment que ja no tornarà, dels semàfors vermells de l'avinguda, de la feina que no farem demà, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de l'hotel i la cambra per llogar, dels dies indistints i el temps que es muda, de l'ascensor i de l'hora de sopar, (Fragment) Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de la fredor sobre l'esquena nua, de l'aigua que comença a davallar, dels pensaments feixucs i el front que sua, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de l'insomni i les nits per no pensar, dels cinemes on mai no hem de fer cua, d'aquella carta breu escrita a mà, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
del cafè amb llet i la cambrera bruna, de les ungles pintades i l'esmalt, de la panera buida i de l'engruna, Melcion Mateu i Adrover.Vida evident, 1999
dels llums encesos i del sostre alt, del passadís i de la llum de lluna, de la frenada en sec sobre l'asfalt, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
dels carrerons estrets i la figura, de l'autobús que passa per davant, de l'aigua de l'estany on quelcom sura, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
d'aquest diumenge que es va perfilant, de la setmana que es presenta dura, de les mans que s'aferren al volant, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de l'arribada a un terme sense excusa, del topònim, del rètol i el senyal, de l'amant i el botó d'aquella brusa, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
del desig o el record quan són les dues, del passeig i els destins fets a la sort, de l'hamburguesa i les patates crues, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
d'aquell cafè a l'estació del nord, dels jardins freds i de la reixa amb pues, de la ràdio encesa dins del Ford, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de les convencions i el protocol, dels ulls cansats i les ulleres brutes, del passaport i el número de vol, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
dels souvenirs i els ametllers en flor, de la platja deserta i la badia, dels passejos en barca quan fa bo, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de les entrades i de les sortides, de la pell fosca i del regust de sal, del llavi humit i de les pegellides, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de la xarxa assecada en un portal, de la mirada i de les mans unides, de les coses que es poden dir i no cal, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de les pastes i el te de la visita, de l'embús d'automòbils allà a baix, dels clàxons i el so agut que tant irrita, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
dels tovallons i els estris del calaix, del vell televisor i la premsa escrita, del sol ponent que arriba de biaix, Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999
d'aquell moment que tanquen les botigues, d'aquell cel blau que surt a les postals, d'aquell groc de les fotos més antigues,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999