Contra l'arbre florit ton cos descansa;
defalliries i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
el fil de ton alè.
Ta boca closa, part de dins murmura,
i ton braç, sense moure's, fa un convit:
més que la llum en els estels, fulgura
en els teus ulls la nit.
Josep Carner. Poesies escollides, 1979
defalliries i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
el fil de ton alè.
Ta boca closa, part de dins murmura,
i ton braç, sense moure's, fa un convit:
més que la llum en els estels, fulgura
en els teus ulls la nit.
Josep Carner. Poesies escollides, 1979
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada