Les roses franques

He vist unes roses - d'un vermell pujat,

d'un vermell negrós - d'un vermell morat.

Penjaven gronxant-se - del mur d'un jardí;

ningú les pot heure - no es poden collir;
són les roses lliures - de la servitud,
són les roses franques, - no paguen tribut.
Ni de baix s'abasten - ni de dalt estant;
el gipó o el gerro - no se'n gaudiran.
Brillar al sol veurant-les - des de lluny la gent,
donaran la flaire - al bon grat del vent;
mes cap mà atrevida -les apomarà
ni alenada humana - les mustigarà.
No, com les flors altres, - són de qui les vol:
són lliures, són pures, - són del vent i el sol.
Passaran la vida - gronxant-se i rient
i abrusades se les emportarà el vent.

Joan Maragall, dins,

Poesia catalana per als nens i les nenes : antologia. 2001

Il·lustracions de Montse Ginesta