I tot d'un colp, se't destapa el somriure,
com una font que reventa a la vida.
I ho omples tot i a tothom deixes xop.
Així com tu: mullat del goig de tots!
Llavors, no es tem. Es tempten altres coses,
amb un desig de viure intensament.
I tot és poc. I tot és molt i massa.
I es pega foc, al cor, al cap, als vents.
La vida viu. No dorm, no mor, no passa.
Viu i somriu a cada pensament.
Tens a la mà la rosa del nou temps!
Rosa vermella, arrela al nostre cos.
Fes la vida bella.
Ajuda el nostre esforç.
(1976)
Ovidi Montllor. Poemes i cançons, 1978
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
20 d’octubre 2010
El senyal
Etiquetes de comentaris:
Alcoy [Eduard 1930-1987],
estimar,
Fuster [Joan 1922-1992],
Grau Ros [Teresa 1959-],
Montllor [Ovidi 1942-1995],
Renau [Josep 1907-1982],
Roig [Montserrat 1946-1991],
roses,
somriure,
vida
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada