Ara s'encenen les roses
i el nacre de la pell fina;
quina angoixa més divina
sota les parpelles closes!
Són de llum totes les coses,
el bes, fregadís suau
blanc de núvol i cel blau,
joia de viure i de riure
joia de riure i de viure
feta illa de la pau.
Cèlia Viñas Olivella. Del foc i la cendra. 1953
i el nacre de la pell fina;
quina angoixa més divina
sota les parpelles closes!
Són de llum totes les coses,
el bes, fregadís suau
blanc de núvol i cel blau,
joia de viure i de riure
joia de riure i de viure
feta illa de la pau.
Cèlia Viñas Olivella. Del foc i la cendra. 1953
1 comentari:
M'encantaria tenir-te ací, Teresa. Dona-li una ullada!
http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/10/i-jornadas-nacionales-de-poesia.html
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada