A voltes en el cor
s'adormen les paraules
sense desig de vol
com una vida en calma.
Hi ha sol de posta i flors
en els carrers i una alta
claror d'ocells pel cel
i en els vergers magranes.
A voltes els records
tenen la llum velada:
és lluny i encara lleu
la noia que estimaves.
I vas a veure els morts
al peu de les muntanyes.
Un fred sense camins.
La blanca flor dallada.
Joan Vergés (Soledat de paisatges, 1959)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada