Molt abans que el verb, fou la teva veu.
Abans que el foc, la teva pell ardent.
Amb la pluja vingué la nit primera.
I després un silenci de llegenda.
Va ser la culpa molt abans que l'àngel.
Molt abans que el desig, el cos en dansa,
trèmul i greu, davant l'enfony de runa.
Fins que sorgí una raça impura i bella
per calcigar els eterns cicles de l'aigua.
I un dia, poc després de la foscúria,
entre els carrers desèrtics i embriacs,
enllà de la feblesa i de l'absurd,
fou creat un verger fet de carícies,
una terra sembrada amb sal del vespre
i la sang sempre dolça dels amants.
I vaig ressuscitar quan els teus braços
m'allunyaren d'inhòspites tenebres.
Quan el teu nom va ser clam de requesta.
Sempre un destí. L'atzar. Una promesa.
Pere Joan Martorell. Aquest cor. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada