Si mereixíem de sentir l'ora com abrillanta sons despullades del camp, del prat, ja fórem dignes de desvetllar-nos, de dir paraules de llibertat. Si recordàvem que la nit freda hostil i cega retornarà, tothora guaites a llocs altíssims vigilaríem l'antiga cleda del nou ramat. És aleshores, mentre l'estrella camina lenta cap al seu jóc, que noms difícils vénen, i llavis secs, calladíssims, rompen amb càntics de llibertat. Salvador Espriu. Per a la bona gent, 1984 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
31 de maig 2013
SI HO MEREIXÍEM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada