Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anglada [Maria Àngels 1930-1999]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anglada [Maria Àngels 1930-1999]. Mostrar tots els missatges
01 de juliol 2017
Hi ha llibres
Etiquetes de comentaris:
amor,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
ànima,
cartells,
descobertes,
fotografies,
frescor,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Jaume [Quima 1934-1993],
llibres,
memòria,
somnis,
temps,
Universitat de Lund
14 de maig 2017
A Maria Àngels Anglada, el dia de la seva mort
Tota paraula de poetes t'acollirà
sobre la mort, estesa, tindràs un full en blanc
i serà tou el llit de les paraules
t'acollirà la veu i les veus que coneixes
fragmentada, ara sencera,
en el cel que vas cridar a la terra
sempre els teus àngels!
Inèdit.
Margarita Ballester. Poemes. 2000
sobre la mort, estesa, tindràs un full en blanc
i serà tou el llit de les paraules
t'acollirà la veu i les veus que coneixes
fragmentada, ara sencera,
en el cel que vas cridar a la terra
sempre els teus àngels!
Inèdit.
Margarita Ballester. Poemes. 2000
Etiquetes de comentaris:
àngels,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Ballester [Margarita 1942-],
blanc,
cel,
paraules,
poesia acollidora,
poesia d'homenatge,
poetes,
terra,
veus
20 de novembre 2016
Metàfora
Metàfora sovintejada de la poesia és l'aigua, entre els grecs.
L'obra entera de Maria Àngels Anglada, ençà del límit ineluctable,
s'ofereix, com un pom de clares paraules, com un got d'aigua
que és record i vida, als vianants, apressats o cansadíssims,
a tocar de les velles pedres, altes paraules de tragèdia,
amb humilitat i esperança.
(Fragment)
Carles Miralles, dins,
M. Àngels Anglada i d'Abadal : sessió en memòria... 1999L'obra entera de Maria Àngels Anglada, ençà del límit ineluctable,
s'ofereix, com un pom de clares paraules, com un got d'aigua
que és record i vida, als vianants, apressats o cansadíssims,
a tocar de les velles pedres, altes paraules de tragèdia,
amb humilitat i esperança.
(Fragment)
Carles Miralles, dins,
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
esperança,
grecs,
humilitat,
Institut d'Estudis Catalans,
metàfores,
Miralles [Carles 1944-2015],
record,
vida
Tirynthos
A Joan, Maria, Jordi i Panayotis
Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels prínceps
I les pedres serenes han ofert la collita
Dels seus antics secrets. Brillen entre les fulles
Taronges i llimones més que màscares d'or
I pel mar on el guaita esperà l'arribada
De les còncaves naus, només al lluny ancora
Un daurat repòs d'illes. L'amic grec amb somriure
Assolellat em lliura un intacte tresor:
L'alfàbrega olorosa on tanta llum alena.
M. Àngels Anglada i d'Abadal : sessió en memòria... 1999
Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels prínceps
I les pedres serenes han ofert la collita
Dels seus antics secrets. Brillen entre les fulles
Taronges i llimones més que màscares d'or
I pel mar on el guaita esperà l'arribada
De les còncaves naus, només al lluny ancora
Un daurat repòs d'illes. L'amic grec amb somriure
Assolellat em lliura un intacte tresor:
L'alfàbrega olorosa on tanta llum alena.
M. Àngels Anglada i d'Abadal : sessió en memòria... 1999
Etiquetes de comentaris:
alfàbrega,
amistat,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
collites,
fulles,
illes,
Institut d'Estudis Catalans,
llimones,
llum,
mar,
repòs,
somriure,
taronges,
Tirint
03 de novembre 2016
Madrigals per a un infant adormit
Tots els poetes parlen de la rosa
I és bo de lloar-la en tan fràgil beutat.
Però estimem més que la porpra de totes les roses
El front llis d'un infant adormit
I la munió de somnis que s'amaguen
Darrera la dolça muralla de pell i de sang
I besem les gotes entre els cabells i la galta
Com no besaríem, oh, mai, els aigolers de les roses.
I és bo de lloar-la en tan fràgil beutat.
Però estimem més que la porpra de totes les roses
El front llis d'un infant adormit
I la munió de somnis que s'amaguen
Darrera la dolça muralla de pell i de sang
I besem les gotes entre els cabells i la galta
Com no besaríem, oh, mai, els aigolers de les roses.
I
T'he despertat: tenies
La cara plena
De sol, i tanta
Llum sobre la llum closa
Dels teus ulls! Jo mirava
Les palpitants parpelles
Com l'ombra d'una vela
Sobre el mar, o com l'ala
D'un ocell entre roses
Va dur-me un somni desolat a la platja del teu dormir,
una alba incertíssima
I no fou com a un port conegut,
Sinó a la soledat d'un crit sense resposta.
Perquè les adormides paraules de glaç,
Eren teves i del teu somni
Però no de la nostra vida.
II
M. Àngels Anglada i d'Abadal : sessió en memòria... 1999
M. Àngels Anglada i d'Abadal : sessió en memòria... 1999
30 d’agost 2016
Itineraris pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
A l'inici de la campanya de defensa dels Aiguamolls,
l'estimada M. Àngels Anglada escrivia a Les closes,
la seva primera novel·la: No restareu pas decebuts en
veure la plana... Sí, mirem-la bé, perquè mai no podem
saber si duraran gaire en la seva gràcia vivent aquestes
contrades on el cor es detura. El somriure blavís del mar,
ja un poc amagat, la ratlla dels aiguamoixos, les vorades
d'àlbers i de freixes que clouen els prats, aquesta claror
d'avui sense calitja, tot, tot és amenaçat.
...hi haurà gent que s'iniciarà, que s'enamorarà perdudament
dels ocells i dels estanys gràcies a aquestes pàgines.
Fragments del pròleg
Jordi Sargatal i Vicens, dins,
P. Feliu, T. Llobet. Itineraris pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. 2004
Etiquetes de comentaris:
aiguamolls,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Empordà,
Feliu [Ponç 1975-],
Llobet [Toni 1975-],
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà [Catalunya],
Sargatal i Vicens [Jordi]
07 d’agost 2016
Des de les Closes, II
Recorda sempre aquesta claror
de la tarda -assuavida
pel trenat dels xiprers i dels llorers flairosos-
com la veus, ja enyorant-la, darrere els finestrals.
Recorda sempre aquesta claror
gràvida d'ocells quasi tots invisibles
fora d'una cardina que es gronxa
a la branca més alta del més alt xiprer.
Així la tarda del cor, abans resplendent,
és entelada d'ombres allargades
i d'aquest gris que em crida
el nom més estimat.
I també els ocells que em cantaven a dintre
s'encauen, errívols, i només
molt de tant en tant
un s'escapa, s'eleva del llac del silenci
i assaja una cançó des de la branca arrelada
en la llum de la fonda amorosa memòria.
`
Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009
de la tarda -assuavida
pel trenat dels xiprers i dels llorers flairosos-
com la veus, ja enyorant-la, darrere els finestrals.
Recorda sempre aquesta claror
gràvida d'ocells quasi tots invisibles
fora d'una cardina que es gronxa
a la branca més alta del més alt xiprer.
Així la tarda del cor, abans resplendent,
és entelada d'ombres allargades
i d'aquest gris que em crida
el nom més estimat.
I també els ocells que em cantaven a dintre
s'encauen, errívols, i només
molt de tant en tant
un s'escapa, s'eleva del llac del silenci
i assaja una cançó des de la branca arrelada
en la llum de la fonda amorosa memòria.
`
Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009
02 de juny 2016
In memoriam
A Vicenç Burgas
Com ho sabies, amic, que cada hora
era una fulla daurada, tan sols
un miralleig de la fràgil claror,
que tot és vulnerable com les roses
llevat del vent de sempre, el que s'enduu
cada hora i cada fulla i ens despulla,
ens deixa com els arbres a l'hivern
a la teva devesa, com la barca
varada sense els nois. Com ho sabies,
amic, com en deixaves, amatent,
un rastre d'or vivaç en els teus versos...
16 de febrer de 1993
Maria Àngels Anglada. Arietta, 1996
Com ho sabies, amic, que cada hora
era una fulla daurada, tan sols
un miralleig de la fràgil claror,
que tot és vulnerable com les roses
llevat del vent de sempre, el que s'enduu
cada hora i cada fulla i ens despulla,
ens deixa com els arbres a l'hivern
a la teva devesa, com la barca
varada sense els nois. Com ho sabies,
amic, com en deixaves, amatent,
un rastre d'or vivaç en els teus versos...
16 de febrer de 1993
Maria Àngels Anglada. Arietta, 1996
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
arbres,
Bastardas [Joan 1919-2009],
Burgas [Vicenç 1930-1992],
claror,
devesa,
fulles,
hivern,
poesia d'homenatge,
poesia per a un poeta,
roses,
vent,
vulnerabilitat
Arietta
A la meva néta Núria
(Adagio molto, semplice e cantabile)
Només tres notes:
amor, temps-mort, bellesa.
Natural i cantable, escriu Ludwig
a qui pugui seguir-lo amb mans alades.
Els mots són més feixucs
i són lents els meus dits.
Potser un fresseig de fulles mig daurades
puc, mentre caminem, fer-vos sentir
a l'alba o al capvespre.
El vol i l'arabesc de l'arietta
guardem per l'alta nit. La seda fosca
amagarà les ferides suaus,
profundes, de la seva resplendor.
Maria Àngels Anglada. Arietta, 1996
(Adagio molto, semplice e cantabile)
Només tres notes:
amor, temps-mort, bellesa.
Natural i cantable, escriu Ludwig
a qui pugui seguir-lo amb mans alades.
Els mots són més feixucs
i són lents els meus dits.
Potser un fresseig de fulles mig daurades
puc, mentre caminem, fer-vos sentir
a l'alba o al capvespre.
El vol i l'arabesc de l'arietta
guardem per l'alta nit. La seda fosca
amagarà les ferides suaus,
profundes, de la seva resplendor.
Maria Àngels Anglada. Arietta, 1996
19 de maig 2016
Primavera lliure
A Maria Pilar Anglada i Maria Dolors Bonal Eixordats pel brogit sorollós de les reixes no escoltem l'esperança de levíssim trepig. Car tothom sent la pedra quan esquinça els verds pàmpols però qui pot veure obrir-se la llavor del forment o mesurar quant creix l'infant de l'alba a l'alba? Talment és una flor de desclosa suau l'esperança: segur, tenaç com el blat tendre vindrà el seu just esplet quan la neu dansarà lleugera desnuant-se per les arbredes clares. Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009 |
Etiquetes de comentaris:
alba,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
arbredes,
brogit,
créixer,
esperança,
flors,
Grau Ros [Teresa 1959-],
infants,
lliure,
Parc de les Aigües (Barcelona),
poesia primaveral,
primavera,
reixes,
trepig
26 de juliol 2015
Des de les Closes, I
Abans de l'alba em desvetlla
L'ombra d'una ala de llum
Tanta claror pressentida.
Abrigada de records
Darrera grans balconades
De casa viva entre ocells
Respiro cada alè d'aire
Remor d'escuma en la sorra
Allunyada entre gavines.
Escolto el pols de les roses
Un silenci de parpelles
Damunt els ulls estimats.
Creixença de mots somnio
Encara humits de rosada
Del calze fosc de la nit.
|
Etiquetes de comentaris:
alba,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
claror,
estimar,
llum,
nit,
ocells,
parpelles,
poesia de l'espai,
poesia sublim,
roses,
sorra,
ulls
29 de desembre 2014
Maria Àngels Anglada
L'autora sempre volia assolir una síntesi major.
Una síntesi major entre la cara fosca i lluminosa
de la vida humana; entre el passat i el present;
entre entorns naturals, rurals i urbans; entre
paisatges distants; entre elements lírics,
dramàtics i èpics; entre la vida i l'art...
Fragment del pròleg.
Pròleg i notes a cura de D. Sam Abrams, dins,
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
albes,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
art,
bellesa,
cares,
foscor,
fotografies,
lluminositat,
passat,
poetes,
present,
síntesis,
vides
31 d’octubre 2014
Les sandàlies petgen el mosaic
Les sandàlies petgen el mosaic
del somni grec, menuts fragments d'encís.
Exuberant el mar s'irisa gris
i blau, amb franges de dolor i esglai.
Amb jove i blanca pell, l'augusta Empúries
canta l'himne que fa fugir les Fúries.
Àngel Rodríguez. Somnis de sucre candi, 1999
del somni grec, menuts fragments d'encís.
Exuberant el mar s'irisa gris
i blau, amb franges de dolor i esglai.
Amb jove i blanca pell, l'augusta Empúries
canta l'himne que fa fugir les Fúries.
Àngel Rodríguez. Somnis de sucre candi, 1999
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
blau,
cant,
Empúries,
mar,
poesia breu,
Rodríguez [Àngel 1966-],
sandàlies,
somnis
19 d’octubre 2014
No cantarem
...
I és just i és bell que l'home sigui lliure
com l'au al vent i cada terra es regui
amb l'ample riu de la parla nascuda
a les fonts del seu ésser. Aleshores
AMB GLAÇ, AMB NEU, VINDRÀ LA PRIMAVERA.
(Fragment)
Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009
22 de setembre 2014
M. Àngels Anglada : passió per la memòria (2)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
aspiracions,
cultura,
Europa,
Foguet i Boreu [Francesc 1971-],
Grau Ros [Teresa 1959-],
independència,
Malta,
memòria,
persones,
pervivència,
poesia visual,
Xipre
09 de setembre 2014
Infantesa
No pas com el qui caça papallones
I les clava, isolades de la vida,
Orfes de la claror que les voltà
Vull recordar, infantesa,
La tremolor irisada dels teus dies.
Pels teus jardins, pels teus intactes boscos
I les fràgils ciutats de l'esperança,
Ben lliure hi vagaregi la memòria,
Entre la claror tendra
I daurada d'un temps d'ales i flors.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,..., 1990 |
Etiquetes de comentaris:
ales,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
flors,
Gurri,
infantesa,
poesia de la memòria,
pont d'en Bruguer,
ponts,
rius,
tendresa,
Vic
05 d’abril 2014
Biografia
Amb aire de dama i arrugues discretes en tu amaga el temps l'infant que davalla els graons verdosos sota els gessamins i penja els seus somnis com la merla el cant darrere les fulles espesses de l'heura. En llibres adults, molts ara llegeixen el teu nom. Les lletres, que semblen immòbils, d'un secret somriuen: pirates i prínceps per a les germanes inventats de nit. Després velejaves, i han crescut els contes. Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
calçotades,
calçots,
contes,
heura,
llibres,
poesia biogràfica,
Prades [Hugo],
Roig [Roger],
tradicions
06 de gener 2014
Avancem amb el català
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
català,
Empordà,
Gespa Teatre (Grup de teatre),
Llibreria La Tralla,
poesia sublim,
recitar,
Vic
07 de desembre 2013
Viatge i concert
No sé girar el seient
i de cara al nord miro, mentre el tren
corre cap a migdia.
Molta estona ha durat la neu del cims,
la nítida blancor de la infantesa
tan tendra i clara com
la veu de l'oboè.
Al cel s'alcen i fugen, violins pressentits,
branques altes i nues
amb tímids brots novells
però amb vells nius on tornen els ocells
la cadència, les ales
del record que va i ve.
No veig punt d'arribada però vaig
cap a una antiga música.
Un viatge més llarg és la nostra tardor
sovint mirant enrere neus i rostres,
mentre avancem potser massa de pressa
cap a una forma estranya de sonata
i a l'últim moviment
-un inaudible adagio.
i de cara al nord miro, mentre el tren
corre cap a migdia.
Molta estona ha durat la neu del cims,
la nítida blancor de la infantesa
tan tendra i clara com
la veu de l'oboè.
Al cel s'alcen i fugen, violins pressentits,
branques altes i nues
amb tímids brots novells
però amb vells nius on tornen els ocells
la cadència, les ales
del record que va i ve.
No veig punt d'arribada però vaig
cap a una antiga música.
Un viatge més llarg és la nostra tardor
sovint mirant enrere neus i rostres,
mentre avancem potser massa de pressa
cap a una forma estranya de sonata
i a l'últim moviment
-un inaudible adagio.
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009
Pròleg i notes a cura de D. Sam Abrams.
24 de novembre 2013
Mossèn Cinto
Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa les antigues paraules collies que obliden els savis i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant, net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua. Sol resseguies les altes arrugues del nostre país -cap a quina cacera més noble que isards vagarosos! Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit -ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat! Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
Albert,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Canigó,
català,
fills,
flors,
mares,
mirada,
poesia compromesa,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)