El Saltamartí

Miraestels : de Barcelona al món - Exposició temporal 2017 - MMB 

Quan l'ànima escolta

   Quan l'ànima escolta

tot parla el parlar més viu

  i la remor més somorta

     s'explica i ens diu;

     les fulles de la riba

  conversen vehements,

les rieres d'aigua ombriva

     xiuxiuegen rabents;

    vents i valls i núvols,

   per on Déu ha passat,

     revelen i proclamen

el Mot més ben guardat...

     quan l'ànima escolta!

Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000

Traducció de Ferran Bach

Si vaig fent via pels camins del mar

Si vaig fent via pels camins del mar,

hi deixo sempre empremtes ben segures

que puguin retornar-me a l'estuari,

allà on neix la llibertat de l'aire.

Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998

Pròleg: Climent Forner

Aprèn

Aprèn a llegir el que l'amor silent ha escrit;

Sentir amb els ulls és cosa de l'amor subtil.

Shakespeare, Sonet XXIII

dins, 

Margarita Ballester. Els ulls, 1995

llavors de març

           Els arbres ja van florint
           al ritme de l'aigua
          del vent i els núvols

En els cels clars  tendreses
i esclats   gràcia en el gest
de la vostra jovenesa suau

Encís dels somriures
emboscats i al cor bondat

L'aire us proclama els

goigs dels camins on habiten
verds lluents i  lluminositat.

Teresa Grau Ros

Homenatge a Josep Gatnau i Grau

11-09-2016

Diada Nacional de Catalunya 2016

Diada Nacional de Catalunya 2016

Em plau escriure una cosa

Em plau escriure una cosa,

dir-la, després llegir-la, i fer-la.

Joan Brossa, entre les coses i la lectura. 1994

El pescador d'imatges

Jo trec estels en aigües matineres

per a ta complaença que em somriu.

El meu cor, gaudiós de tes banderes,

és vaixell dels teus ulls d'emperadriu.

Sebastià Sànchez-Juan. Poesia completa : I : 1924-1933, 1995

Llibre

Llibre,
obre't com un ventall pluricolor

en les mans amigues.

Sebastià Sànchez-Juan. Poesia completa I (1924-1933) 1995

Entenc i sento

Solament dius entens més en bondat

mes jo entenc i sento també en experiència

de muntanyes de la mar, pau, mots

i planúries de la nostra terra.

Entenc i sento que hem crescut i madurat,

el coratge i les accions que ens han guiat,

l'aprenentatge continuat i les senderes

que entre tots hem creat.

El sentiment estès i perdurable

d'un territori barreja de vida

alegre, saludable i civilitzada.

Teresa Grau Ros

Després de la tempesta

Oh casal claríssim!

Qui t'ha iluminat?

L'auri sol puríssim

de la llibertat.

(Fragment)

Antoni Rovira i Virgili, dins,

Llibertat! 50 poemes de revolta, 2015
Ed.: Jaume Subirana
Pr.: David Fernàndez

Descobrir la bellesa

Descobrir la bellesa i aconseguir la saviesa de la senzillesa.

Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014

Corísies

Corísies al Viale Antonino De Leo

Temps de blau

Bastint, tu,

la democràcia

al cor del dia que vindrà,

crees, conrees i eleves

l'esdevenidor

de la humanitat.

Teresa Grau Ros

Duet

Inventem-nos un cant.

No són vàlids

els compassos que marquen els altres.

Inventem un nou ritme

amb paraules

que, sortides del llavi que es besa,

són poemes d'un llenguatge nou.

Inventem-nos un cant

on les hores tinguin tons purpuris,

on s'encantin les pauses

en un èxtasi de pura delícia,

de suprema bondat.

Que s'acordin les veus en perfecta harmonia

com la gamma perfecta

de verdors en el prat,

de blavors en el cel

i rojors en la flama...

Inventem-nos un cant

i cantem-lo.

I deixem-nos lliscar amor enllà.

Joana Raspall. Llum i gira-sols. 1994

Com salten les maragdes

Com salten les maragdes

del ventre de la terra,

així, dona, present

diví, l'esclat del riure

saltà, s'envolà ocell

de l'hort clos del teu ventre.

Carles Miralles. La mà de l'arquer. 1990

Campanetes de mar

CANÇÓ DE MAIG

Lo taronger floreix,

       tot ell és flaire;

la flor del taronger

       perfuma l'aire.

Amb son preuat perfum

        l'oreig s'adorna,

parteix ben lluny amb ell...

        mai més lo torna.

Abans no el robi tot,

        oh vida mia!,

baixem al jardí junts

         al caure el dia.

Brandant lo taronger,

        al vent s'inclina,

i una ruixada en cau

        de tarongina.

Correm sota el brancall,

        ma companyona,

i et teixirà la flor

       blanca corona.

Correm, que el taronger

       perfuma l'aire!

Correm... que el mes de maig

       no dura gaire!

Apel·les Mestres / a cura de Joaquim Molas

Primavera lliure

       A Maria Pilar Anglada i Maria Dolors Bonal

Eixordats pel brogit sorollós de les reixes
no escoltem l'esperança de levíssim trepig.
Car tothom sent la pedra quan esquinça els verds pàmpols
però qui pot veure obrir-se la llavor del forment
o mesurar quant creix l'infant de l'alba a l'alba?
Talment és una flor de desclosa suau
l'esperança: segur, tenaç com el blat tendre
vindrà el seu just esplet quan la neu dansarà
lleugera desnuant-se per les arbredes clares.



Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009