Vas donar tot el perfum,
oh rosa, al florir de l'alba.
El jardí restà embaumat,
tu fores un xic més blanca.
Agonitzes lentament
i cap brisa t'acompanya.
Vas donar tot el perfum
al dolç amor que passava.
Rosa Leveroni. Presència i record, 1952
|
 |
Em prengueres un amor,
jo de grat te l'ofrenava.
La joia d'aquells instants
l'absència l'ha feta amarga.
Em prengueres un amor,
no m'he n'has donat un altre.
La primavera somriu,
ni tan sols me l'he mirada.
La cançó del rossinyol
m'esgarria les paraules
que acompanyen el record
d'aquelles hores passades...
Em prengueres un amor,
m'has deixat enamorada.
Segueixes el teu camí
jo resto sense esperança.
Em prengueres un amor,
quina tristesa més ampla!
Rosa Leveroni. Presència i record, 1952
|
 |
| Es troben en la cançó el riu i la lluna clara. Festeja la neu del cim amb l'estel que l'acompanya. La plata dels olivars espera l'argent de l'alba. Ai amor, qui fos amb tu, bell amor, en l'hora calma! La verdor flonja dels prats es perfuma de rosada. Arriba pausadament el sospir de la campana. Un rossinyol encantat en els somnis em bressava. Ai amor, si em besessis, dolç amor, en l'hora blana! Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
 |
| Torna l'enyorament d'aquella terra de pomeres i prats, oliveres al flanc de blanes comes i d'altes claredats en la blancor del cim. La cançó dolça del curs lent de la Tet i l'argentina veu de la campana venint de Codalet... Oh terra de Conflent, com vares prendre'm! D'un meu amor bressol, fet del perfum tenaç dels teus camps pulcres i del benigne sol que savi va pintant les teves gràcies amb un pinzell tan fi. Fet de cançó de riu i d'hores calmes per un ample camí... Torna l'enyorament... Amb passa lenta m'endinso pel record tan dolç i tan punyent com una rosa que em reposés al cor. I veig a dintre meu altra vegada aquell rostre estimat, i et veig a tu, país, com un bell somni perdut en ser abastat. Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
 |
| IX La flor del taronger ja no la colliré, que ve l'hivern. Rosa Leveroni. Presència i record, 2013 |
 |
| I diré rosa, i claror d'aigua pura, i estels en somnis: els violins ja canten la frescor d'una dansa. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 |
 |
Tots sou rostres cansats: empal·lidíreu al lleu ventet polsós de molts infolis. Oh Fausts de celobert, quantes quimeres encara us trairan? Què hi ha en els llibres que us pugui compensar d'aquestes hores robades a un anhel, a un plor, a un somni? Infeliços ignars! Tantes paraules en fileres semblants per dir les coses afrosament semblants!... Deixeu que dormin els llibres fatigats. Que els ulls aprenguin a llegir cap endins, que els mots us siguin per la gràcia atorgats, que ells us ensenyin a confegir de nou la vostra vida. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 |
 |
Sigueu propicis,
ametllers de Siurana,
a qui recordi
les vostres vestes pures
com heralds d'esperança.
(tannka)
Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010
|
Oh joia omnipotent! Dur-te callada dintre dels ulls, només per a mi sola, gràvid secret, quan fortament voldria a tots els vents cridar que jo l'estimo. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 |
 |
| Glorieta del jardí, d'esquena a la mar oberta, d'un camí de cirerers coronament i ofrena. En els meus records d'infant és l'ombra teva tan fresca, oh dolç recer amorós en aquelles tardes tèbies!... Glorieta del jardí, que ets tan reclosa i tan bella, enyoro els teus cirerers en aquesta primavera. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 Ed.: Abraham Mohino i Balet Epíleg: Vinyet Panyella |
