Elegia: de l'escala...

de l'escala que porta al principal,
de la mirada il·lusa però obtusa,
de la faldilla curta i l'engonal,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident. 1999

Elegia: del desig o el record...

del desig o el record quan són les dues,
del passeig i els destins fets a la sort,
de l'hamburguesa i les patates crues,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: d'aquell cafè a...

d'aquell cafè a l'estació del nord,
dels jardins freds i de la reixa amb pues,
de la ràdio encesa dins del Ford,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les voreres...

de les voreres i les prostitutes,
del locutor que parla per consol,
del temps i de les xifres absolutes,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les convencions...

de les convencions i el protocol,
dels ulls cansats i les ulleres brutes,
del passaport i el número de vol,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels finestrals...

dels finestrals i la megafonia,
de la membrana on vibra cada so,
de l'autocar turístic i del guia,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels souvenirs...

dels souvenirs i els ametllers en flor,
de la platja deserta i la badia,
dels passejos en barca quan fa bo,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les entrades i...

de les entrades i de les sortides,
de la pell fosca i del regust de sal,
del llavi humit i de les pegellides,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de la taula parada...

de la taula parada i la cadira,
del menú i el cambrer del restaurant,
de la mar quan el sol ja s'enretira,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Premi Octavio Paz de Poesia 1998

Elegia: de la xarxa...

de la xarxa assecada en un portal,
de la mirada i de les mans unides,
de les coses que es poden dir i no cal,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de la conversa...

de la conversa ambigua i divagant,
dels cavallets i de la nit de fira,
de l'escapada aquell Dimecres Sant,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les pastes i el te...

de les pastes i el te de la visita,
de l'embús d'automòbils allà a baix,
dels clàxons i el so agut que tant irrita,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels tovallons i...

dels tovallons i els estris del calaix,
del vell televisor i la premsa escrita,
del sol ponent que arriba de biaix,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999

Elegia: d'aquell moment que...

d'aquell moment que tanquen les botigues,
d'aquell cel blau que surt a les postals,
d'aquell groc de les fotos més antigues,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de la comunió i...

de la comunió i els funerals,
de les vacances i de les fatigues,
dels viatges ficticis i els reals,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les formes de viure...

de les formes de viure el dia a dia,
d'aquest avui que enyorarem demà,
dels carrers plens i la monotonia,
de tot allò que no sé dir i se'n va.

(últims versos)





Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Dues escenes

I

Ens veiem tal com ens comportem,
cada racó ens fa algun oferiment especial.
El tren porta alegria;
les espurnes que fa il·luminen la taula.
El destí guia el pràctic del port, i és el destí.
Feia molt que no sentíem tantes notícies, tant soroll.
Era un dia agradable i càlid.
«Et veiem als cabells,
l'aire que descansa al voltant dels cims.»

2

La pluja fina ungeix la maquinària del canal.
Aquest potser és un dia d'honestedat general,
com cap altre en la història universal
tot i que els fums no tenen cap autoritat especial,
eixuts com la pobresa, igual.
Hi ha unitats magnífiques damunt d'un vell,
a l'ombra blavosa d'alguns pots de pintura
i els cadets diuen, rient: «Al vespre,
totes les coses tenen un horari, si esbrines el que són.»


John Ashbery. Alguns arbres, 2001

Tr. i intr.: Melcion Mateu i Adrover