Que els ulls perllonguin
l'espai en marxa que ets
-maresme, abisme, mar...
I que, després del teu viatge,
sols desitgis el gust de l'oli
damunt l'hivern de l'ametller,
camp que doni a l'estació
la seva edat.
Perquè tot el que vius
ho veus al cel.
Vicenç Llorca. Cel subtil. 1999
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ametllers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ametllers. Mostrar tots els missatges
24 de desembre 2014
Com olivera entre ametllers
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ametllers,
barques,
cel,
edats,
estacions,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
hivern,
Llorca [Vicenç 1965-],
mar,
oliveres,
persones,
poesia breu,
Torredembarra,
ulls,
veure,
viatges,
viure
30 d’agost 2014
Tema amb variacions - VII -
Presonera d'uns instants ara faig la meva via entre records i perfums d'uns estels de plata fina, d'una cançó del torrent, d'un ametller que floria... Presonera d'uns instants, l'enyorança n'és tan viva, dolç amor que no va ser sinó el somni que es fonia!... Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
biblioteques municipals,
Espriu [Salvador 1913-1985],
estels,
Layant [Pedro],
Leveroni [Rosa 1910-1985],
perfum,
records,
Reykjavík,
Riba [Carles 1893-1959],
vies
01 de maig 2014
Torroja del Priorat
Etiquetes de comentaris:
11299883,
ametllers,
camins,
llum,
maig,
poesia patrimonial,
primavera,
Priorat,
Torroja del Priorat,
Xirinacs [Olga 1936-]
19 d’abril 2014
L'ametller
Etiquetes de comentaris:
alegria,
ametllers,
anunciar,
Maragall [Joan 1860-1911],
Masferrer [Ricard],
Mola (Sant Llorenç del Munt),
pau,
poesia breu,
temps
22 de juny 2013
Endreça
Sigueu propicis,
ametllers de Siurana,
a qui recordi
les vostres vestes pures
com heralds d'esperança.
(tannka)
Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ametllers,
flor d'ametller,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Leveroni [Rosa 1910-1985],
poesia breu,
poesia de l'esperança,
poesia visual
20 de febrer 2013
Febrer
Al pas de les meves mans entre porcellanes
cristal·litzen flors rosades al teu ametller.
És aviat i jo ja en xuclaria la mel, i tu
simules que són gotes de rosada, que no són
cosa teva, ni meva, que t'han caigut del cel.
Ricard Creus. Cada dia un dia : obra poètica 1968-2003. 2006
cristal·litzen flors rosades al teu ametller.
És aviat i jo ja en xuclaria la mel, i tu
simules que són gotes de rosada, que no són
cosa teva, ni meva, que t'han caigut del cel.
Ricard Creus. Cada dia un dia : obra poètica 1968-2003. 2006
Edició a cura de D. Sam Abrams i Ricard Creus.
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
Creus [Ricard 1928-2021],
cristal·litzar,
febrer,
flors,
flors rosades,
mans,
mel,
poesia breu,
porcellanes,
rosada,
simular
12 de juliol 2012
Estimo la tendresa
Estimo la tendresa
que mou les coses i que em mou,
el canvi tebi, llangorós,
que em torna un altre.
Un dia clar de sol,
uns ulls, un gest,
i esclata com ametller florit
al cor de les gelades.
Òscar Samsó. Poesies : assaig d'una primera tria. 1998
que mou les coses i que em mou,
el canvi tebi, llangorós,
que em torna un altre.
Un dia clar de sol,
uns ulls, un gest,
i esclata com ametller florit
al cor de les gelades.
Òscar Samsó. Poesies : assaig d'una primera tria. 1998
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
canvis,
claror,
esclatar,
estimar,
gelades,
gestos,
moviment,
poesia breu,
poesia compartida,
poesia tendra i forta,
Samsó [Òscar 1914-2008],
sol,
tebior,
tendresa,
ulls
01 d’abril 2012
L'arribada de la primavera
L'hivern se'n va. Ressona pel món un cant de festa.
El dia creix. Refila l'aigua del rierol.
I riuen les muntanyes cobertes de ginesta.
I torna la llum viva que sembra l'or del sol.
Els ametllers floreixen com màgiques banderes
Cantant dolces victòries. Surt l'herba pels camins.
I s'obren les finestres com boques rialleres.
Per airejar les cambres amb perfums dels jardins.
Les orenetes omplen l'espai. La saba crida
Els arbres de la terra que van a germinar.
Un himne d'harmonia s'aixeca de la vida.
Les roses són més belles. El cel més net i clar.
Tot guanya noves forces després de la dormida.
La Primavera vetlla l'etern recomençar.
Barcelona, abril de 1961
Joan Baptista Xuriguera. L'horta daurada, 2008
El dia creix. Refila l'aigua del rierol.
I riuen les muntanyes cobertes de ginesta.
I torna la llum viva que sembra l'or del sol.
Els ametllers floreixen com màgiques banderes
Cantant dolces victòries. Surt l'herba pels camins.
I s'obren les finestres com boques rialleres.
Per airejar les cambres amb perfums dels jardins.
Les orenetes omplen l'espai. La saba crida
Els arbres de la terra que van a germinar.
Un himne d'harmonia s'aixeca de la vida.
Les roses són més belles. El cel més net i clar.
Tot guanya noves forces després de la dormida.
La Primavera vetlla l'etern recomençar.
Barcelona, abril de 1961
Joan Baptista Xuriguera. L'horta daurada, 2008
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
ginesta,
orenetes,
poesia primaveral,
primavera,
roses,
temps,
Xuriguera [Joan Baptista 1908-1987]
29 d’abril 2011
Llavis de cirerer al sol
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
cirerers,
Junoy [Josep Maria 1887-1955],
lluna,
sol
23 d’agost 2010
Les dones de l'any 2000, Gotham '95
Potser tornarem al llapis,
sense veure de l'altra Roma
les acaballes de nou imperi.
La roda de Duchamp serà
quadrada, i una possessió entre núvols
la casa, a voltes, cobejada.
Haurem desat, curoses, el segle
de la crueltat i la despesa,
els ametllers eixorcs de rara poesia.
Executives com de Manhattan
o mestresses de casa insospitades,
flors d'amor i de gentilesa no marcides.
A Maria Antònia Salvà, en homenatge
Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona, 1998
Epíleg: Àlex Susanna
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ametllers,
amor,
dones,
persones,
Pessarrodona [Marta 1941-],
poesia d'homenatge,
poesia sostenible,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958]
06 de juliol 2010
Una mica encara
Una mica encara
i veurem els ametllers com floreixen
els marbres com lluen al sol
la mar com oneja
Una mica encara
per arribar una mica més amunt.
Iorgos Seferis, dins
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània.
Ed.: Manuel Forcano i Marta Dahó
i veurem els ametllers com floreixen
els marbres com lluen al sol
la mar com oneja
Una mica encara
per arribar una mica més amunt.
Iorgos Seferis, dins
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània.
Ed.: Manuel Forcano i Marta Dahó
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
amunt,
florir,
Institut Europeu de la Mediterrània,
lluir,
mar,
marbre,
Mediterrània,
miques,
poesia breu,
poesia mediterrània,
Seferis [Iorgos 1900-1971],
sol
03 de desembre 2009
Plogué a bots i barrals
Plogué a bots i barrals, amb una intensitat
desconeguda en aquella terra seca on la
primavera, fora de l'opulència de les antigues
hortes àrabs regades per les sèquies, amb prou
feines s'advertia en les diminutes floracions
de les plantes aromàtiques, en l'esclat dels
bancals d'ametllers o en subtils canvis de
tonalitat dels ocres intensos i dels verds
cendrosos del paisatge.
Fragment, p. 187
Jesús Moncada.Camí de Sirga. 1988
desconeguda en aquella terra seca on la
primavera, fora de l'opulència de les antigues
hortes àrabs regades per les sèquies, amb prou
feines s'advertia en les diminutes floracions
de les plantes aromàtiques, en l'esclat dels
bancals d'ametllers o en subtils canvis de
tonalitat dels ocres intensos i dels verds
cendrosos del paisatge.
Fragment, p. 187
Jesús Moncada.Camí de Sirga. 1988
Etiquetes de comentaris:
a bots i barrals,
ametllers,
bellesa,
bots i barrals,
colors,
Mequinensa,
Moncada [Jesús 1941-2005],
ocres,
opulència,
paisatges,
plantes aromàtiques,
ploure,
pluja,
primavera,
sèquies,
verd
22 de març 2009
Mora negra
L'espona d'un bancal
era, al coster, una paret esbucada.
I em punyia el silenci dels camps segats i el vol,
alt i llunyà, d'unes falcies.
Ja no hi ha carros ni cançons... Florien
quatre malves, confoses amb l'herba del camí.
Clam d'una solitud sense remei.
Enyor d'un temps marcit, a poc a poc,
com el rostre d'un vell. En una feixa,
els ametllers, d'escorça clivellada, mostraven
el fruit, amb les clofolles arrugades i grises.
A la fi, delerós, cullo, d'un esbarzer,
l'única mora negra, ja madura.
Jordi Pàmias. La veu de l'àngel. 2009
era, al coster, una paret esbucada.
I em punyia el silenci dels camps segats i el vol,
alt i llunyà, d'unes falcies.
Ja no hi ha carros ni cançons... Florien
quatre malves, confoses amb l'herba del camí.
Clam d'una solitud sense remei.
Enyor d'un temps marcit, a poc a poc,
com el rostre d'un vell. En una feixa,
els ametllers, d'escorça clivellada, mostraven
el fruit, amb les clofolles arrugades i grises.
A la fi, delerós, cullo, d'un esbarzer,
l'única mora negra, ja madura.
Jordi Pàmias. La veu de l'àngel. 2009
Pròleg de Jaume Pont
Subscriure's a:
Missatges (Atom)