hi ha l'arbre de l'esperança;
ningú hi arriba amb la mà,
amb els ulls tothom hi alcança!
i gotes fines hi plouen;
totes les fulles se mouen.
totes s'han fetes rebolls
qui no volen ésser esclaves.
i les branques pugen tant
Ofrena, tota preciosa, pou i vertigen que m'enlaira i
m'allibera, brasa en el cor del món, brasa fins al braser,
el desenllaç és a prop, però coneixem l'espera, el llarg
desordre de les arrels?
És aquí, entre les aigües excedides que trobaré suport,
que pouaré la bellesa tumultuosa de les coses?
Hélène Dorion. Retrats de mars. 2000
Traducció de Carles Duarte i Montserrat
Un record-ungla
furga inclement
amb tardor en la mirada.
Tem les ferides
en la tornada inútil
a l'interior de les pèrdues.
Continue en el camí
netejant els pensaments.
Continue en el camí
dibuixant color en la mirada.
Continue en el camí
obrint badalls per al somni.
Continue en el camí
famolenc de tu, de vosaltres.
Amb temps d'arrels
espere en les paraules
mans-llavor
plena de matinades.
Antonio Martínez i Ferrer, dins,
Estels de paper : mostra poètica. 2012
Als arbres del sud hi ha una fruita estranya,
sang a les fulles i sang a les arrels,
cossos negres es gronxen a la brisa del sud,
una fruita estranya penja dels àlbers.
Escena pastoral del sud galant,
els ulls botits i la boca desencaixada,
aroma de magnòlies, dolç i fresc,
i de cop l'olor de carn cremada.
Heus ací una fruita perquè els corbs la piquin,
perquè la pluja la culli, perquè el vent la xucli,
perquè el sol la podreixi, per caure dels arbres,
heus ací una collita estranya i amarga.
Abel Meeropol, dins,
Llibertat! 50 poemes de revolta. 2015
Edició i traducció de la poesia: Jaume Subirana
Pr.: David Fernàndez
ALLÀ on l'aigua es confon amb les flors
per captar l'aparença d'un somni,
o el color de la pensa exposat...
Allà on l'eco destaca l'immòbil
pas de fulles com barques lliscant
cap a ports de riberes lentíssimes...
Allà on taca la vista el pinzell
enfonsat en l'espera tranquil·la
de la forma que ve, com un any...
El llenç pren les arrels dels nenúfars
i la saba d'un riu vegetal.
Vicenç Llorca. Atles d'aigua. 1995
el somni és un bombardeig allunyat. les arrels de l'arbre creixen
sobre la destrucció de la ciutat, somia (l'arbre) aquest bombardeig,
allunyat en el temps
la saba, l'esquirol, ignoren el que conec: que el bosc creix sobre
les runes d'una ciutat arrasada
un cor somia com els arbres somien: a Bagdad-Vietnam, a les
emmoquetades muntanyes afganeses, a les costes de Galícia,
a Hiroshima
(Charenton, 2004)
Chus Pato. 2020
Il·lustracions: Alba Rivadulla.
Vull ser terra per a les arrels,
lentitud del temps;
saba o sang dolça i espessa.
Retornar amb l'ocell que fa niu
en la llum tamisada
a l'empara del vent.
Vull ser el goig de l'idil·li gemat;
l'insecte que desafia l'efímer;
la malenconia roent
de la nuesa més quieta,
de la saó callada.
I en l'hora justa i transparent
de la son matinera
retornar a la mare molsa,
úter de silencis.
Llibre de la fe. 2011
Apunts per a una teoria del desig : art tèxtil, poesia visual i obra literària de Roser López Monsò. 2016
Mentre ens movem
sembla que alhora lentes àguiles es moguin
seguint la carena.
Són les capçades d'arbres.
Enormes ocells que claven les urpes
en la terra calenta
i es transformen en arrels,
en branques, en fulles!
Ni tan sols els tractors
els espanten fent-los fugir,
ni tan sols la brigada de treball
que s'acosta de matinada.
Lars Söderberg, dins
Poetes suecs del segle XX. 1995
Selecció i traducció: Lluís Solanes