Ofrena, tota preciosa, pou i vertigen que m'enlaira i
m'allibera, brasa en el cor del món, brasa fins al braser,
el desenllaç és a prop, però coneixem l'espera, el llarg
desordre de les arrels?
És aquí, entre les aigües excedides que trobaré suport,
que pouaré la bellesa tumultuosa de les coses?
Hélène Dorion. Retrats de mars. 2000
Traducció de Carles Duarte i Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada