d'un gran arbre que, sense fatiga
i silenciosament, en governa la vida»
PLOTÍ, Ennèades (IV,3,4)
Respira el món en el silenci de la fulla; el vent,
l'onatge de la llum
l'ha despresa de l'arbre.
Respiro el món fluint,
la vida ressorgint-se.
La fulla brotarà de nou
a la mateixa branca
quan s'acompleixi el cicle,
i així, any rere any,
esdevindrà, sempre igual i diversa,
en la quietud de l'arbre.
Ressona, lleu, sense fi,
l'univers bategant.
Més enllà de la llum,
les arrels sense temps,
el cel inaccessible.
Tot és u i és arreu.
Carles Duarte, dins,
Reduccions : revista de poesia. Febrer 2001, núm. 73-74. p. 25
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada