Amb vells cristalls rosegues
les punxes oblidades del temps:
la memòria d'una onada
que t'ha deixat el cos tan transparent
i la llum, tan i tan clara,
de les teves naus –els ulls– dels vents.
Maria Josep Balsach
les punxes oblidades del temps:
la memòria d'una onada
que t'ha deixat el cos tan transparent
i la llum, tan i tan clara,
de les teves naus –els ulls– dels vents.
Maria Josep Balsach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada