Tremolo en llocs diferents
en nombre i pes i mesura.
Prop de tu em sento més viu
al teu país i defora.
El temps se'm nua al voltant
i em pesa com una llosa.
Si el desig crea memòria,
tot el futur es desola.
El temps se'm penja del coll
com una mola de pedra
com una pedra que roda.
Potser aquest prat de verdor
i l'aire que l'escabella i pentina
em distreurien de mi
em llevarien les sobres.
Potser aquests versos herbosos
arrelarien en terra
i viuria en un sol lloc
jo els meus versos alhora.
L'espai se'm penja del coll
com una mola de pedra
com una pedra que roda.
Les vaques s'han encantat
em miren com si els fos bo
de veure com me les miro
la post del pit que se m'obre.
L'herbei tremola en el vent,
espai i temps s'hi congrien,
fimbren, s'hi gofren i udolen.
Estiu 1982
en nombre i pes i mesura.
Prop de tu em sento més viu
al teu país i defora.
El temps se'm nua al voltant
i em pesa com una llosa.
Si el desig crea memòria,
tot el futur es desola.
El temps se'm penja del coll
com una mola de pedra
com una pedra que roda.
Potser aquest prat de verdor
i l'aire que l'escabella i pentina
em distreurien de mi
em llevarien les sobres.
Potser aquests versos herbosos
arrelarien en terra
i viuria en un sol lloc
jo els meus versos alhora.
L'espai se'm penja del coll
com una mola de pedra
com una pedra que roda.
Les vaques s'han encantat
em miren com si els fos bo
de veure com me les miro
la post del pit que se m'obre.
L'herbei tremola en el vent,
espai i temps s'hi congrien,
fimbren, s'hi gofren i udolen.
Estiu 1982
Segimon Serrallonga, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 73/74, p. 83-84
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada