El dia ordena els càntirs

El dia ordena els càntirs un a un en fileres vives.
La nit els clou el cor que absorbia
el caos
per les aortes
d'argila. Costat contra costat.
El temps només existeix a causa d'aquests cossos segellats.
I l'oli reposa. El vi s'aombra.
La mel madura amb el voltatge d'una joia
on s'afona la lluna.
Si algú es tanca amb la nit per damunt.
Estic ple d'aquesta nit, d'aquest son, d'aquesta riquesa
còncava,
refredada.


Herberto Helder. Última ciència, 2000
Tr.: Arnau Pons
Pr.: Manuel Guerrero

a la manera d'omar khayyam

al cafè brunzeixen les converses i els cants, i a fora
el gall ja esquinça l'alba. Un darrer brindis, abans
que no despunti el dia. Mans i cares de terrissa,
de majòlica, de porcellana, de bescuit, de pisa,
i el meu amic morvay tot de racú. Els dies passen,
el món és obrat de trencadís



Poemes de Fundació fosca 〔2002-2007〕
"...pistolet de paille..." 〔cançó infantil〕


Joaquim-Sala Sanahuja, dins,


Poesia i + 2010 : del 25 de juny al 25 de juliol : 

Caldes d'Estrac : programa de mà, 2010

Nit de poetes. Pèrgola de Can Muntanyà, 9 de juliol de 2010

El meu cant

De no cantar
jo m'entristia:
per mi és el cant
tal com el pa 
de cada dia.

És un parany,
una ferida.
Cada cançó
s'emporta un tany
de ma florida.

Però què hi fa,
quin mal hi hauria?
Jo, del meu cant,
en vull ornar
tota ma via.


De Cant i paraules


Clementina Arderiu, dins Poesia. 1995

Lo dia nou

Un dia en muntanya he vist
lo sol, que se colgava,
feva diventar los monts de or
i los animals no cuneixeven
aqueixa balles, eixiven
de la tana mirant assustats
aquella llumera del sol
que dieva al món que lo dia
és finit: i que demà siguerà
un dia nou.


Valerio Piras, dins,

Atzur, or, verd i vermell : los poetes del Premi Rafael Sari (1984 - 1995) 2009

Mireu amb els meus ulls

Mireu amb els meus ulls, vosaltres que no hi sou,
que us heu mort esperant la claror d'aquest dia.
Jo he vist explotar el tanc que esclafava la vida.
Serviu-vos dels meus ulls per omplir-los de llàgrimes
les vostres i les meves, estimats que no hi sou.
Dolor per la sembrada que mai no serà gra
i goig per la llaurada que ara amb nova embranzida
seguint els vostres passos, tornem a començar.



Núria Albó. L'encenedor verd. 1980

A una oreneta

Menyspreen els teus xiscles d'alegria

el mot inútil i la vil cançó;

tes ales, afanyant-se tot el dia,

frenètiques esborren la lletjor.

Josep Carner. Poesia. 1992

Edició: Jaume Coll Llinàs.

Es fa estrany el fred

Es fa estrany el fred, després d'un hivern en què pràcticament
no n'ha fet. L'aire em porta tothora els cabells a la cara.
Furgo dins les butxaques de la caçadora buscant una goma
amb què subjectar-los; però no n'hi trobo cap.

Hi ha dies, com ara aquest, en què tot duu al centre d'un
mateix. A l'afirmació.



Cristina Casas. Al mig de les coses. 2012

PER VÓS I EL GERMÀ

Amunt, amunt, que ve l'any nou
A fer més rica nostra via.
Marxem cantant sens mai dir prou
perquè l'any nou és cada dia.


—————————————


PARA VOS Y EL HERMANO


Arriba, arriba, que llega el año nuevo
a enriquecer nuestro camino.
Marchemos cantando sin decir nunca basta,
porque Año Nuevo es cada día.


27.XII.1905


Joan Maragall. Obra poètica : versión bilingüe, 1984, v. II, p. 272-273
Ed.: Antoni Comas
Tr.: J.F. Vidal Jové

La llum plàcida

El dia és pur
i el sol es desmaia a la paret.
              JOAN LLACUNA


La llum plàcida
davalla del cel.

I es fan grans,
cada vegada més grans,
aquestes ombres.

I la tarda cau
somorta sobre
la vella paret.


Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 1996

És quan acaba

És quan acaba
o comença el dia
que m'agrada passejar
pels carrers que tant conec
i descobrir colors i figures,
dins meu,
que no havia vist mai.




Noemí Morral. Tornar : d'Essaouira a la Barceloneta. 2018

La finestra

Que tafanera que és, la finestra!

Tot el sant dia mira el carrer;

sembla que compti la gent que passa

i que vigili on va i d'on ve.

Li ho consenteixo perquè és discreta

i no té el vici de criticar;

i per més coses que vegi o senti

mai de la vida no en parlarà.

Joana Raspall. Escaleta al vent. 2002

Il·lustracions: Picanyol

Els dies

Cada dia és un nou dia
diferent i singular,
de cap a peus nou de trinca,
tot ell llest per a estrenar.
El d'ahir, ahir moria
i ja mai més tornarà.
Que demà vinga o no vinga
el de demà ningú ho sap
i si ve serà un nou dia
amb distints ulls i altre nas,
amb una boca distinta
i un diferent caminar.
Cada dia és un nou dia,
tot ell únic i especial.



De: La lluna que riu i altres poemes (1999)



Marc Granell. Poesia completa : 1976-2016. 2017
Pr.: Francesc Calafat

S'obre un nou dia

S'obre un nou dia
i m'encén les pupil·les.
Tu, un món animes.




Primavera


Jordi Sala. L'instant obert. 2015

Pròleg: D. Sam Abrams

ÈCDISI

                 I.

només grisos centrifugats.
llums i ombres sota
les potes de l'aranya del temps.
brilla en el rou la teranyina, a través
cel gris de nou.
la pluja dels dies.

               II.

sembla que algú baixi,
          l'escala es deprèn, comença a surar.
el llac es fa neu.  salta.
tantes petges per omplir.  somnis.
sense paraules avança.
enlloc és immens. vés-hi.
pau. sense òrgans que s'aturin.
blanc fos entre arpegis.



Fragment.


Núria Armengol, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 105-106, juny 2015. p. 27

Una paraula es mor quan és dita

Una paraula es mor quan és dita,

algú diria.

Jo dic que tot just comença a viure

aquell dia.

Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017

Edició i traducció de Marcel Riera

La brisa

La brisa ardent abraça els entaulats

i posa als llavis humits

un perfum de darrer dia del món.

La brisa ardenta abraça la taulejada

e pausa sus las labras mostosas

un perfum de darrièr jorn del monde.

Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017

Traducció i próleg: Albert Mestres

La parpella del dia i del matí

La parpella del dia i del matí,
una casa. La llum, com una casa.



Amb Plató


Jaume Coll Mariné. Un arbre molt alt, 2018

Al llindar

Al llindar t'hi espera

la llum dels dies.

Aboca-t'hi

i respon-li.

L'ull de la finestra

o també mirada de l'ombra.

Som maneres humanes

de dir-nos l'ésser.

Ricard Mirabete. Esdeveniment, 2017

Pr. Vicenç Altaió

Navegue a través del dia

Navegue a través del dia
sobre un vaixell de mots
provant de pescar
els trossos del present
que em reiventen



Anise Koltz. La terra calla : poemes. 2005

Traducció: Anna Montero

Llavis

Fan somriures i petons,
         cada dia, a pilons!




Lola Casas. De cap a peus: poemes del cos humà. 2014

Il·lustracions: Gustavo Roldán