El company me digué
mostrant-me la florida:
Meravellosament
ha nat avui el dia.
I era ver. De la nit
va néixer la celístia.
Se tancaren els ulls
a l'esplendor divina.
Paradoxa galant
jo t'he vista i sentida!
La gran blancor de neu
de sobte s'ennegria.
Angèlica, dels arbres
la figura sorgia.
Passàreu somrient
entre negres espines,
tot era fosc i vos,
fada de l'Harmonia.
Meravellosament
me somrigué la vida.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. 2009
A cura de Salvador Espriu
Marqueu dues columnes
per a les pèrdues del dia
i per als guanys.
Els significats profunds,
els pensaments brillants, les lectures,
les passades severes
d'una línia a l'altra,
a l'inventari dels guanys apunteu-les.
Les quimeres
i els seus petits abismes,
els salts fàcils de la vostra fantasia,
per a tots aquests artificis de l'avorriment,
no ho sé, no us afanyeu,
potser us caldrà la columna dels beneficis futurs.
Però el dia sencer que fuig,
no us enganyeu, no oblideu
d'anotar-lo
a la columna de les pèrdues més grans.
Kikí Dimulà. Us he deixat un missatge. 2020
Traducció i pròleg de Quim Gestí. Edició bilingüe.
Callar. Romandre
estranyament entre seqüències
com si la llum no fos dels ulls
aquesta nit.
L'impuls salvífic recorre
l'esquerda dels dies.
La corba infinita dels vincles.
Montserrat Garcia Ribas. Platja Fonda. 2021
Epíleg de Carles Camps Mundó
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria-Mercè Marçal, dins,
Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015
Ed.: Jaume Subirana
Pr.: David Fernàndez
Com qui vol fer arreplega
de colors i d'aromes
enmig del gel perpetu
on no creixen les flors,
així em pren, de vegades,
l'esperança dels dies,
desig de ser i d'estar,
de set i d'escalfor.
De: El lloc on l'ull descansa
Mònica Miró Vinaixa. Al dellà de l'enlloc. 2021
Arriba el dia que la vida s'assembla per fi a la vida,
que l'ombra i la llum brollen
del mateix instant d'eternitat
que allibera el que és efímer.
Arriba el dia que l'alegria i el turment,
la gràcia i el destret, l'amor i l'absència
esdevenen u.
Arriba el dia que l'espera s'atura.
一一一一一一一一一一一一一一
Vient le jour où la vie ressemble enfin à la vie.
Où l'ombre et la lumière jaillissent
du même instant d'éternité
que délivre l'éphémère.
Vient le jour où la joie et le tourment
la grâce et la détresse, l'amour et l'absence
font un.
Vient le jour qui arrête l'attente.
DE Sense límit, sense final del món, XIV
Hélène Dorion
Reduccions : revista de poesia, novembre de 2003. Núm. 78, p. 80-81
Traducció de Carles Duarte i Montserrat
de pedra. dies de
pedra. dies
de pedra.
dies de pedra que
de vegades s'enlairen
amb el vol
bonhomiós
dels teuladins.
sine die, 1
Maria Josep Escrivà, dins,
Reduccions : revista de poesia, Primavera-Estiu 2020, núm. 115, p. 13
Hi ha dies que estàs a l'afeli
del sol de la il·lusió,
que l'hivern se't fa més dur
i les preocupacions han canviat
l'el·líptica dels dies.
Malgrat tot la vida
segueix la seva òrbita
i un dia t'aproparàs al periheli
i la calidesa i la llum
seguiran els teus passos.
—————————————
Estaciones
Hay días que estàs en el afelio
del sol de la ilusión,
que el invierno se te ha hecho más duro
y las preocupaciones han cambiado
la elíptica de los días.
A pesar de todo la vida
sigue su órbita
y un día te acercarás al perihelio
y la calidez y la luz
seguirán tus pasos.
Assumpció Forcada. Metereologia = Metereología, 2011
...
I així
una altra vegada algun altre dia
vinc
al teu nom
que et vaig donar
en el teu viatge
Tu escoltes
amb paciència
i després t'esborres
Com el somni que s'ha obert de l'ull
Els hem trobat ー
els verbs-
I només
n'hem conegut un
Tu tries
per mi
per a la contemplació
només un sol verb
Contínuament també te m'apareixes
a l'altra banda del mar
De la teva boca
olor desperta de la nit
arriba de l'horitzó
Els estels
segueixen caient
dels ulls dels avantpassats
I
en les línies
moltes altres formes de l'ànima
solen esborrar-se
Tu
tries
per a la teva meditació
tan sols un verb
Fragment final
Teji Grover, dins
Com espigues de blat amb vents de l'est : cinc poetes indis actuals. 2011
Selecció: Sameer Rawal
Traduccions: Sameer Rawal i Dolors Udina
La vida s'escriu amb les mans,
mans obreres dels dies i els afanys.
La vida s'escriu en els passos gràvids,
en els somnis alats.
La vida s'escriu en el joc dels dits.
La vida s'escriu en la dansa de l'amor,
i en el res que pren cos de l'infinit.
Teresa Costa-Gramunt. Mans, còdols, el cel. 2018
De quants dies em parles sense veure ningú?
De quants dies des que totes les filles han marxat del poble
i entrecaves sol
l'abandó d'una muntanya
punxeguda
amb neus perpètues
i pissarres com exèrcits
de ganivets
ja seca d'aigua
i glops de llet?
Laia Carbonell. Nibrós. 2019
Premi Ciutat de Manacor de poesia Miquel Àngel Riera 2019
No comptaràs més
els dies que passen
(aquest llarg batec),
que lleves i enllaces.
Montserrat Rodés. Escrits en blanc, 1995
XVII Premi Miquel de Palol 1994
