Habitacions de la perifèria

algunes
habitacions suaus de les nostres perifèries
mai han eixit de casa
mai han entrat al bosc espès
mai han caigut al mar
i s'han xopat
i per això no han fet malbé les plantofes, les espardenyes
per a alliberar-les
és per això que les habitacions suaus tenen por
de l'habitual trencadissa de plats,
de les fuites de gas, dels pàncreas i les pells inflamades,
porten ulleres de sol en plena nit
mentre llegeixen novel·les roses els caps de setmana
reguen contínuament les flors per casa
però les flors es fan de plàstic
i inquietes
com nens maltractats
per una inundació de besos

Dorta Jagić, dins,

Reduccions : revista de poesia, Primavera-Estiu 2020, núm. 115, p. 119

Trad. Pau Sanchis

La flor de la tàpera

Això era un temple grec en altres dies
ーoh, que llunyans!ー consagrat a Demèter.
Runes esgraonades ara són.
Ahir i avui, el mar, lla baix, batega
amb un ritme fidel, vell com el món.

Nobles, gastades pedres, qui les farà reviure?
Miro al voltant: nuesa. Però, entre dos carreus,
com un prodigi brolla, esbadellada,
la flor rosada de la tàpera.

Un ocell, una abella o el caprici del vent
van amagar per l'estreta juntura
la menuda sement.
I ara naixia, solitària, pura,
la flor de la tàpera.

És per ella potser que el mar batega,
escata blava sota el sol roent.
I encara al mar tremola suaument
la flor rosada de la tàpera.

Tomàs Garcés. Escrit a terra, 1985

Acacia farnesiana

L'acàcia farnesiana estén en ziga-zaga
les branques ben armades amb boles d'aromer,
i si ofereix al tacte cada espina atziaga
dona perfum i el groc tan pàl·lid, el primer.

Les seves fulles verdes subtils i pectinades
fan amb els poms de flor un delicat contrast.
Cada any un ram mimós ens treu de les gelades,
veire de primavera que ofrena el primer tast.

Josep Junyent i Rafart. Herbari i lepidopterologia, 2004

Il.: Antolina Vilaseca

El jardí

Colliu la rosa de dia
i de nit el gessamí;
el gessamí en una tanca
la rosa al mig del jardí.




Josep Carner, dins,

Recull de poemes per a petits i grans. 1995. 2a ed.

Edició: Maria Antònia Pujol, Tina Roig

Il·lustracions: Nöelle Granger

Cançó per a la Rosa Joana

Rosa Joana, rosa galana,
mare i cosina, àvia i germana,
rosa primera, rosa tardana,
flor de paraula, flor filigrana.

Ets una casa i una cabana,
roig de teulada, blanc de façana,
sones la flauta i la campana,
toc de gatzara, punt de sardana.

Tens una obaga i una solana,
tela de seda, roba de llana,
vas a la serra, vens de la plana,
or de llimona, gra de magrana.

Niu de rosada, flor sobirana,
tan viatgera com casolana,
font cantadora, brisa llunyana,
ets olor oferta, Rosa Joana.


Rosa Joana i les set magnífiques. 2014

Text: Miquel Desclot
Poesia: Joana Raspall
Música: Joan Josep Blay
Il·lustracions: Mercè Galí

Nits de juliol

O juliol, jo canto les teves xafogoses
superbes nits que abrasen alcoves i jardins;
les teves nits que encensen els astres, amoroses,
tes nits profundes, plenes d'olor de gessamins.
Les tàpies i els massissos arreu arreu amaguen
en llur secret misteri, acollidor del bes,
suavitat de braços que es pengen i embriaguen,
sentors de cabelleres que fan l'oreig espès.
Les flors que protegeixen balcons i glorietes
no en diran mai cap cosa d'amades i poetes.
Quan es fa tard, els aires ja són més aclarits.
La lluna és alta: esguarda de molt amunt, divina;
i passa un fresc murmuri que dolçament inclina
les albes flors, cansades igual que uns ulls marcits.



De La inútil ofrena,1924


Josep Carner. Llibres de poesia : 1904-1924. 2016

Edició: Jaume Coll

Matinal

  Jo vull llevar-me ben d'hora,
que això em fa content el cor;
de bon matí és més dolç l'aire
i respirar-lo és conhort.
No cal pas que ningú em cridi,
que tinc tres senyals prou bons.

   El sol ixent ve a avisar-me
a través del finestró,
minsa fusta que s'arbora
amb rogenques resplendors.
Ensems del terrat m'arriba
el parrupeig dels coloms.

   I de la sala de casa
venen flaires i renou;
és la mare, matinera,
que hi posa un gerro de flors
amb brots d'herbes oloroses
que ella ha dut del nostre hort.

   Són perfums dels que jo estimo,
el del marduix el millor.
Hi ha tres senyals que em desperten:
sol i coloms i sentors.
Quan aquests senyals m'avisen
comença per mi el nou jorn.


                   Montpeller, 29 de gener del 1946


De Llibre dels records. 1. Records d'infància i de joventut

Antoni Rovira i Virgili. La collita darrera : poesia inèdita. 2019

Presentació: María José Figueras Salvat i Josep Poblet i Tous

Edició i introducció: Elena de la Cruz Vergari

aquest matí

aquest matí
he dit a les flors
el que faria per tu
i han florit





Rupi Kaur. El sol i les seves flors. 2017

Tr.: Bel Olid

Aficions

El sol vol pintar,
quan torna a estar actiu.
Mulla el seu pinzell
a dintre del riu.

A la primavera
tot és ple de flors.
I, concentrat, tria
pintures i olors.

Ai, però la paleta
un raig ha bolcat
i entre la pluja
un arc s'ha format!



Poemes de flors i abelles. 2019
Text: Núria Albertí
Il.: Mercè Galí

Curació natural

Utilitza exclusivament paraules senzilles,
no gastis noms de flors discretes, d'espècies tímides,
digues clavell, de tant en tant, sense que importi gaire,
puja a la muntanya, digues cargol, o, si no plou, sargantana.
D'aquí dos o tres-cents anys et trobaràs perfectament,
seràs la tarda.


Enric Casassas Figueres. Començament dels començaments
i ocasió de les ocasions. 1994

Agraït per la bellesa

Agraït per la bellesa de tanta lluminosa vida,
m'entreg fascinat al goig d'aquests verds esquitxats
pel groc dels lletsons, les vinagrelles, l'argelaga,
el fonoll, la canyaferla, el blanc de les caramuixes,
les margarides, el morat de l'enclova, el lila dels cards,
el vermell de les roselles... que fan del camp
menorquí un quadre impressionant que fascina,
encanta i enamora els sentits.


Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

Capvespre

Sóc l'arbre de la tardor,
que ha plorat les seves fulles;
la pàl·lida flor humida de pluja.
Sóc el vial solitari,
sense meta i sense somnis;
el sol que no crema i declina a l'horitzó.
Sóc l'ombra amenaçadora,
que s'eixampla en el cel,
l'onda de misteri que envolta la vida.
Sóc el fragor d'un tro,
o la paraula que no escoltaràs mai més;
un bufec deliciós de tristesa:
l'enyorança de la vida.



Anna Cinzia Paolucci (Ligur, 1965), dins,

Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans, 2013

Ed.: Noèlia Díaz Vicedo i Sandra Roig

Nena adormida

Tu que en dolç bressol
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?

Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.

Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.



Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013

Il.: Ignasi Blanch
Pr.: Carles Duarte
Ed.: Mercè Ubach

L'abella

—Treballadora fidel,
amb el que trobo a les flors,
jo que faig parets de mel.




Josep Carner. Museu zoològic. 1998

Il·lustracions de Lluís Farré.

hi ha paraules que volen ombra

hi ha paraules que volen ombra,
com flors que moren al sol.
hi ha poemes que naixen
entre les roques profundes del somni
com hi ha plantes
que estenen arrels i escorça
sota un cel implacable
o sota l'arena cremant del desert.



Anna Montero. On els camins s'esborren. 2018

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta,
sobre l'ample terrer l'han combatut a ras.
―La flor de l'esperança, minúscula i tenaç,
color dels nostres somnis, únicament hi resta!―

Entre les runes, sobre els fogars extingits,
enlaira el seu perfum, secret com la pregària;
i pella poc a poc, viva mà solitària,
els quatre rastres dels cavallers maleïts...

Car tan profundament la seva arrel s'allarga
que floriria encara si aquesta terra amarga
un dia fos coberta d'una crosta de sal.

Però l'alè de Déu novament hi circula!
I, granant en silenci les espigues del mal,
ella traurà forment del jull i la cugula.




Màrius Torres, dins,

Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015

Edició: Jaume Subirana
Pròleg: David Fernàndez

Tanta sort

Tanta sort que no vaig ser
una al·lota flor,
perquè amb el temps
hauria estat una dona ram,
i ves a saber, tu, si hauria
anat a parar a la llosa
d'una tomba,
o a la cambra d'un malalt,
o pitjor encara,
als braços d'una reina.



Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018

Schoone Gezelle Blomme

Teresa Grau Ros

Un àngel que muntava en bicicleta

Un àngel que muntava en bicicleta

ㄧles rodes eren quatre sols en flamesㄧ

pujant tranquil·lament per la sendera

vaig veure un dia, de camí al mar;

tapant el cel i els ulls d'una oreneta

la pols daurada de les seves cames

deixava un rastre càlid al darrere,

i els núvols queien sobre el manillar.

Enormes com la llum que les envolta,

les seves ales, esquitxant la bici

d'espurnes que la feien roja i blava,

enderrocaven pins de tot el món.

Me l'he estimat; i quan de cop i volta

va caure daltabaix d'un precipici,

al fons de la maleta que portava

hi eren els meus poemes tal com són.

Xènia Dyakonova, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 85 (juny 2006). P. 81

El descobridor

Vaig enviar la ment a caçar quelcom nou,
perquè ho trobés i atrapés als vells turons;
com el colom de Noè se n'anà
i com el colom de Noè tornà;
i mentre el vespre sobtat omple
tota la vall d'un misteri callat
compto les coses que em portà.

Un bri d'avet, un roc trencat,
remor de bens als llunyans turons
i una flor groga, em va portar;
no em dugué, doncs, cap novetat.
Però el silenci m'estremeix
mentre desplego aquell misteri
i veig allò nou que ara em ve.

Malgrat que avets i rocs són vells
com ho són les flors grogues i el vent
que va empènyer el colom lluny de mi,
m'han fet trobar un altre colom,
un colom nou, una altra ment:
vet aquí el nou que em ve ara a mi.

———————————————

The discoverer


I sent my mind to hunt the new
And trap it on the ancient hills,
Like Noah's dove it went from me,
Like Noah's dove came back to me,
And while the sudden evening fills
The vale with quiet mystery
I count the things it brought to me.

A sprig of fir, a splintered rock,
The sound of sheep on distant hills,
A yellow flower it brought to me,
No new thillgs these it gave to me,
And yet even now the silence thrills
As I unfold a mystery
And see the new that comes to me.

Though firs are old, and rocks are old,
And old the yellow flowers, the wind
That sped the dove I sent from me,
Another dove has found for me,
Another dove, a different mind,
This is the new that comes to me.




John Langdon-Davies. Man on mountain = Home a la muntanya. 2016

Edició: Jordi Casanova i Núria Camps
Traducció: Marià Manent, Tomàs Garcés i Josep Maria Jaumà