Paisatge

Vosaltres, espigats àlbers - homes d'aquesta terra!
Vosaltres, obscurs estanys del goig - que els reflectiu fins
a la mort!

T'he vist, germana, dreta dins aqueixa claror.




Paul Celan. Poemes. 2000 

Traducció de Karen Müller i Andreu Vidal

16-1-1991 A sumer

Haver escrit bellesa, goig,
bellesa i goig: sentit.
Haver escrit, amb cura,
aquesta breu paraula: dignitat.
Haver escrit això.
I encara més, pensar-hi,
com si fora, de sobte, una primera volta.
Com diuen que vol dir el mot revelació.
Haver escrit, pensat, cregut, sentit.
Després poder dormir, mirar els noticiaris
i beure una cervesa, parlar amb els amics
del regiment del món, de les actualitats.



Enric Sòria. Compàs d'espera. 1993

Dona

La teva carn nua,
caminal del goig!
A la nit, trobàvem
la lluna als llençols,
i un manat d'espígol,
al pentinador.
Alenada tèbia,
nit de juliol!
Àgils dits teixien
corones d'amor
-gallardets de festa,
entre cos i cos.
No volíem vànova,
ni lleu cobertor...
Llit de negra fusta,
i un combat molt dolç.



Jordi Pàmias. El camí de ponent. 1990

Senzill és el goig

He vist carrancs que volen cap arrere

i dos ulls que són peixos quan em parlen

d'amor. I tu, jugant a llançar pedres

que s'engul la muntanya. I el teu

alè engolint-se'm tota, com quan jugues

a llançar pedres que s'engul la muntanya.

Blau vora verd, i dos en únic cos

de cranc, de pi, de cel, de far, de nau

a sota el màgic clar d'una llum nua.

Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1998

Setze

                          Al Bernat

Engendrat de bon grat

t'he parit amb dolçor

i amb goig t'hem vetllat.

Vas obrint cautelós

corriols a la mar

utopies plausibles.

Cascavells dins el cor,

mòbils pedestals,

distingit per l'amor,

cel obert a les mans.

Teresa Grau Ros