Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris miralls. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris miralls. Mostrar tots els missatges
01 d’agost 2014
Per a tu
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprenentatge,
bellesa,
blanc,
decidir,
estimar,
fills,
flors,
Grau Ros [Teresa 1959-],
matinar,
miralls,
persones,
poesia breu,
poesia visual,
tendresa,
trobar
03 d’agost 2013
No parlo de paraules, ni de violes,
No parlo de paraules, ni de violes,
sinó d'hores lligades al coll.
Poema autèntic és que siguem promesos:
saber treure la pell i el pinyol
al crit entre la mort i altra mort
que ens mantingui laxes i desperts
fins que vingui la dalla que ens talli
i ens tregui els pous i deserts.
Per això, amor meu, el que et dono,
bes besat en cos clar i viu,
és més que el vers que et diuen, o
al·literat, agut o conjuntiu.
Enganxat a tot, fins i tot a repèl,
el riu inventa el vers, i no així
com si el mirall veiés el propi rostre,
però tu, més enllà de la paraula, al meu costat.
Pedro Tamen. Escrito de memória, 1973 ; trad: Jordi Cerdà
dins, XXV Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2009
Etiquetes de comentaris:
autenticitat,
besades,
Cerdà [Jordi],
estimar,
inventar,
Lisboa,
miralls,
persones,
pinyols,
poesia amorosa,
rius,
rostres,
Tamen [Pedro],
versos,
viatges,
violes
07 de juliol 2013
El mirall mostra el teu encant
El mirall mostra el teu encant desprès,
i el rellotge, el preciós minut que et fons;
rebrà el full blanc el que la ment t'ha imprès
i el llibre et donarà aquestes lliçons:
l'arruga que, sincer, el mirall et troba
recordarà la tomba bocaoberta;
ombra i sigil, l'agulla et diu que roba
el temps i cap al temps etern deserta;
tot el que la memòria et destria
lliura-ho al buit d'aquests fulls blancs, conscient
que amb els fills que el cervell entrega i cria
coneixeràs millor la teva ment.
Si observes els oficis que jo et dic,
tu en treus profit i el teu llibre és més ric.
William Shakespeare. Sonets, 2010
Tr.: Txema Martínezi el rellotge, el preciós minut que et fons;
rebrà el full blanc el que la ment t'ha imprès
i el llibre et donarà aquestes lliçons:
l'arruga que, sincer, el mirall et troba
recordarà la tomba bocaoberta;
ombra i sigil, l'agulla et diu que roba
el temps i cap al temps etern deserta;
tot el que la memòria et destria
lliura-ho al buit d'aquests fulls blancs, conscient
que amb els fills que el cervell entrega i cria
coneixeràs millor la teva ment.
Si observes els oficis que jo et dic,
tu en treus profit i el teu llibre és més ric.
William Shakespeare. Sonets, 2010
Etiquetes de comentaris:
llibres,
lliçons,
Martínez [Txema 1972-],
memòria,
ment,
miralls,
poesia anglesa,
Shakespeare [William 1564-1616],
temps
03 de febrer 2013
Ja soc petit
A mons pares
Hi havia un cartell amb una selva de dibuix que
es dibuixava. Hi havia el retruc de les gavines
fent el niu rere ca nostra. Hi havia el mar. Hi
havia un pastís de fantasia que anunciava un nou
idioma a cada jorn. Hi havia miralls que no
emmirallen. Hi havia un crit cridant l'amor. Hi
havia el cel i una estesa de colors des del terrat.
Hi havia un llit sota el cartell i la pregunta dins
la selva. Hi havia el misteri: hi havia els ulls
de l'elefant.
Blanca Llum Vidal. Homes i ocells. 2012
18 d’octubre 2012
Tardor
Flairaves l'absent, intens dintre l'aire
i en l'íntima flor,
i era confident el vent que allotjava
olor penetrant de terra mullada,
crepuscle de verds.
Un començament de boira perduda
s'enruna i es fon.
L'últim pensament es desfà a les branques
i s'amaga al bosc, la quieta estança
dels ocells callats.
T'afaiçona el temps, ara que s'ablamen
vinyes i horitzons.
Mous les mans i et neix el gest d'una fulla
per a captar el pas, la claror i la flama
amb el seu mirall.
Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992. 1993
i en l'íntima flor,
i era confident el vent que allotjava
olor penetrant de terra mullada,
crepuscle de verds.
Un començament de boira perduda
s'enruna i es fon.
L'últim pensament es desfà a les branques
i s'amaga al bosc, la quieta estança
dels ocells callats.
T'afaiçona el temps, ara que s'ablamen
vinyes i horitzons.
Mous les mans i et neix el gest d'una fulla
per a captar el pas, la claror i la flama
amb el seu mirall.
Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992. 1993
Etiquetes de comentaris:
Andreu [Josep M. (Josep Maria) 1920-2014],
boira,
branques,
claror,
horitzons,
miralls,
moviment,
ocells,
olors,
persones,
poesia silenciosa,
tardor,
verd,
vinyes
19 de febrer 2012
Saber-te, font, que encara brolles
coronada de cants, inassolible
per a la meva set, més certa, certa,
i segura i fidel vetllant-me el somni.
Saber-te, font, mirall dels meus estels.
Etiquetes de comentaris:
brollar,
cants,
estels,
fidelitat,
fonts,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
miralls,
poesia breu,
set,
somnis,
vetllar
28 de gener 2012
Tannkas
Miralls, sorpreses,
fals horitzó de pluja.
Cada pregunta
pot desvetllar tempestes;
deixem que ens arrosseguin.
En pur silenci
hem preservat uns àmbits.
Edifiquem-hi,
Tenaços, una pàtria,
l'àmbit de tot els àmbits.
Terra -no somnis-
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.
Miquel Martí i Pol. Amb els ulls oberts. 1999
fals horitzó de pluja.
Cada pregunta
pot desvetllar tempestes;
deixem que ens arrosseguin.
En pur silenci
hem preservat uns àmbits.
Edifiquem-hi,
Tenaços, una pàtria,
l'àmbit de tot els àmbits.
Terra -no somnis-
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.
Miquel Martí i Pol. Amb els ulls oberts. 1999
Etiquetes de comentaris:
àmbits,
coses tangibles,
desvetllar,
gent,
horitzó,
llenguatges,
mar,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
miralls,
parlar,
persones,
preguntes,
preservar,
silenci,
somnis,
sorpreses,
tempestes,
tenacitat,
terra,
ulls
27 de novembre 2011
Desembasto els anys
Desembasto els anys
que damunt del cos
s'han tornat cuirassa.
Em miro al mirall
i no veig altra cosa
que aquesta pell
que se m'adhereix
com un guant destenyit
que he dut massa temps.
Però em queden els ulls i sé
que dins d'aquest cos
encara m'hi corre ben roja la sang.
Montserrat Abelló. Són màscares que m'emprovo. 1995
que damunt del cos
s'han tornat cuirassa.
Em miro al mirall
i no veig altra cosa
que aquesta pell
que se m'adhereix
com un guant destenyit
que he dut massa temps.
Però em queden els ulls i sé
que dins d'aquest cos
encara m'hi corre ben roja la sang.
Montserrat Abelló. Són màscares que m'emprovo. 1995
14 d’octubre 2011
Cicle menor, 2
Amants adormits
al flanc de l'aurora
la nit ja s'arbora
d'àlbers estremits
i perquè la llum
que el sospir li qualla
en molsa que calla
i en fulla que brum
no geli dins l'ambre
que us balma la cambra
son poble morós
pel mirall la buida
d'ombres i es descuida
de vosaltres dos!
6.10.50
Armand Obiols, dins,
T'estimo... més de cent poemes d'amor i de desig, 2002
Ed.: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
actituds,
àlbers,
amor,
dos,
llum,
miralls,
Obiols [Armand 1904-1971],
persones,
poesia amorosa,
serenitat,
sospirs,
vosaltres
21 de setembre 2011
Sol de mitjanit I
Inspirat en el quadre
de Gudmundur Karl Asbjörnsson
Els núvols tenen
un ull cluc
en els somnis de la nit,
un ull obert
a la claror del nou dia.
El sol posa colors al paisatge,
vesteix de llum l'aigua
amb daurats miralls
que emmarquen el temps.
Hi ha un encant,
una puresa a l'aire,
un despertar de les roques,
un nou rellotge de la vida.
Assumpció Forcada. Evolutio. 2000
de Gudmundur Karl Asbjörnsson
Els núvols tenen
un ull cluc
en els somnis de la nit,
un ull obert
a la claror del nou dia.
El sol posa colors al paisatge,
vesteix de llum l'aigua
amb daurats miralls
que emmarquen el temps.
Hi ha un encant,
una puresa a l'aire,
un despertar de les roques,
un nou rellotge de la vida.
Assumpció Forcada. Evolutio. 2000
Pròleg: David Jou i Mirabent
Etiquetes de comentaris:
Åsbjörnsson [Guðmundur Karl],
colors,
estimar,
Forcada [Assumpció 1947-],
miralls,
paisatges,
poesia del present,
poesia lluminosa,
puresa,
sol,
somnis,
temps,
trens,
vida
26 de març 2011
Pietat de les hores
Sou de l'amor i de l'amor sereu,
criatures de la tendresa. Passa
la vostra silueta com si mai
tant d'encís no s'haguera dit debades.
Conjura així la pell un horitzó
de mil carícies, però d'aquestes
meravelles també faran els ulls
somni i condemna, festa que es demora.
No morirà qui mire el vostre espill
de foc, com les paraules sobreviuen
la veu i l'anticipen.
Ara cal
l'edat de l'esperança, dur als llavis
un nom irreverent per no mentir,
perquè crec en l'excés com en l'auguri
secret de l'únic guany que ja no puc
callar, rubor de no sé quin silenci.
Quina vida, quin goig, quin bé de sort?
Ningú no vulga mai donar-hi treva.
Isidre Martínez Marzo. Hostes, 2006
criatures de la tendresa. Passa
la vostra silueta com si mai
tant d'encís no s'haguera dit debades.
Conjura així la pell un horitzó
de mil carícies, però d'aquestes
meravelles també faran els ulls
somni i condemna, festa que es demora.
No morirà qui mire el vostre espill
de foc, com les paraules sobreviuen
la veu i l'anticipen.
Ara cal
l'edat de l'esperança, dur als llavis
un nom irreverent per no mentir,
perquè crec en l'excés com en l'auguri
secret de l'únic guany que ja no puc
callar, rubor de no sé quin silenci.
Quina vida, quin goig, quin bé de sort?
Ningú no vulga mai donar-hi treva.
Isidre Martínez Marzo. Hostes, 2006
Etiquetes de comentaris:
esperança,
excés,
García Lorca [Federico 1898-1936],
hostes,
mariners,
Martínez Marzo [Isidre],
miralls,
Savall [Arianna],
treva,
vals
19 de febrer 2011
Mirall
Aire aturat
al meu voltant
com per encant.
¿Doble o meitat?
Deïficat
devinc, davant
del meu semblant
sense pecat.
Si resto així,
¿qui serà qui?
¿I si me'n vaig,
què esdevindrà
el meu germà
si no el perfaig?
5 de febrer del 1943
Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista, 1952
al meu voltant
com per encant.
¿Doble o meitat?
Deïficat
devinc, davant
del meu semblant
sense pecat.
Si resto així,
¿qui serà qui?
¿I si me'n vaig,
què esdevindrà
el meu germà
si no el perfaig?
5 de febrer del 1943
Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista, 1952
Etiquetes de comentaris:
miralls,
Palau i Fabre [Josep 1917-2008],
preguntes
07 de novembre 2010
és de tu que parle
és de tu que parle
puix que ens lliga un ritual
de papers i gestos
és de tu i de mi que parle
quan ja hem mossegat
tota la carn de la nit
i cor endins
ens arrela el pinyol
és de mi que parle
i de tu mirall enllà
som esguard sense reflex
viatge sense nom
Anna Montero. Arbres de l'exili. 1988
puix que ens lliga un ritual
de papers i gestos
és de tu i de mi que parle
quan ja hem mossegat
tota la carn de la nit
i cor endins
ens arrela el pinyol
és de mi que parle
i de tu mirall enllà
som esguard sense reflex
viatge sense nom
Anna Montero. Arbres de l'exili. 1988
Etiquetes de comentaris:
arrelar,
cor,
exili,
gestos,
llum,
mar,
miralls,
Montero [Anna],
paraules,
parlar,
pinyols,
poesia íntima,
reflex,
viatges
27 de juliol 2010
Miralls
No poden els propis ulls
mirar-se. Tan sols des de fora
hom pot arribar endins. És per això
que ens cerquem en la mirada
de l'altre.
Per poder-nos reconèixer.
Christelle Enguix (El cor del minotaure, 2009)
mirar-se. Tan sols des de fora
hom pot arribar endins. És per això
que ens cerquem en la mirada
de l'altre.
Per poder-nos reconèixer.
Christelle Enguix (El cor del minotaure, 2009)
Etiquetes de comentaris:
Enguix i Morant [Christelle],
miralls,
persones,
somnis,
ulls
28 d’abril 2010
De Salvador Espriu a Xavier Benguerel
"..., cal remarcar l'absoluta coherència
del vostre món. En ell res no és gratuït,
ni inventat, ni sobrer. Cada una de les
vostres novel·les està relacionada amb la
resta -amb totes i cada una de les altres-,
a vegades d'una manera declarada i volguda,
fins i tot subratllada, d'altres d'una
manera subtil i latent. Us heu proposat
d'alçar un edifici harmònic,
d'una arquitectura sòlida i bellíssima,
i ho heu aconseguit del tot."
(Fragment, pàg. 76)
Lluís Busquets i Grabulosa. Xavier Benguerel, la màscara i el mirall. 1995
del vostre món. En ell res no és gratuït,
ni inventat, ni sobrer. Cada una de les
vostres novel·les està relacionada amb la
resta -amb totes i cada una de les altres-,
a vegades d'una manera declarada i volguda,
fins i tot subratllada, d'altres d'una
manera subtil i latent. Us heu proposat
d'alçar un edifici harmònic,
d'una arquitectura sòlida i bellíssima,
i ho heu aconseguit del tot."
(Fragment, pàg. 76)
Lluís Busquets i Grabulosa. Xavier Benguerel, la màscara i el mirall. 1995
Etiquetes de comentaris:
aconseguir,
actituds,
arquitectura,
Benguerel [Xavier 1905-1990],
Busquets i Grabulosa [Lluís 1947-],
coherència,
construir,
Espriu [Salvador 1913-1985],
harmonia,
miralls,
novel·les,
persones,
proposar
21 de març 2010
Altres ulls
Altres ulls et miren. Ignorants, fins i tot voldrien parlar-te.
I comenten amb tu algun poema, una obra de teatre o la
darrera pel·lícula de culte, les migrades excel·lències d'un
sopar insípid o apressades teories de manual sobre la flama
inextingible. Però aquells ulls no et miren, perquè no en
saben. Creuen que la bellesa de l'aigua rau en l'absència
de les ones, i que la imatge d'un cos limita amb el marc de
l'espill. Tan mísers com finestra cega, tan cauts com l'ombra
del cor al migdia.
Ramon Guillem. Maregassa, 2002
I comenten amb tu algun poema, una obra de teatre o la
darrera pel·lícula de culte, les migrades excel·lències d'un
sopar insípid o apressades teories de manual sobre la flama
inextingible. Però aquells ulls no et miren, perquè no en
saben. Creuen que la bellesa de l'aigua rau en l'absència
de les ones, i que la imatge d'un cos limita amb el marc de
l'espill. Tan mísers com finestra cega, tan cauts com l'ombra
del cor al migdia.
Ramon Guillem. Maregassa, 2002
Etiquetes de comentaris:
aigua,
bellesa,
cos,
Guillem [Ramon 1959-],
mar,
migdia,
mirada,
miralls,
onades,
paraules,
ulls
28 de setembre 2009
Sense llops ni destrals
Per a Adela Costa
Hi ha un àngel sense cel al fons d'aquest mirall
amb els llavis pintats de sol que va a la posta.
Du un estigma a la pell que demana resposta
i uns ulls esbatanats que fan d'amagatall
a l'aiguat dels torrents. Porta el ròssec de l'astre,
dels boscos i dels anys. I un deix de fulles mortes.
Com en país estrany, closes totes les portes,
erra obstinadament, com si seguís un rastre.
Uns senyals que no hi són, que, amb cendra de follia
i amb alfabets prestats, inventem per demà.
El nuvolar més fosc es congria amb nosaltres.
La pluja esborrarà tots els camins del dia.
Pastarem somnis vells, sota un cel de lilà,
amb el fang sense ahir, com si fossim uns altres...
V
Maria Mercè Marçal. Bruixa de dol. 2006
Hi ha un àngel sense cel al fons d'aquest mirall
amb els llavis pintats de sol que va a la posta.
Du un estigma a la pell que demana resposta
i uns ulls esbatanats que fan d'amagatall
a l'aiguat dels torrents. Porta el ròssec de l'astre,
dels boscos i dels anys. I un deix de fulles mortes.
Com en país estrany, closes totes les portes,
erra obstinadament, com si seguís un rastre.
Uns senyals que no hi són, que, amb cendra de follia
i amb alfabets prestats, inventem per demà.
El nuvolar més fosc es congria amb nosaltres.
La pluja esborrarà tots els camins del dia.
Pastarem somnis vells, sota un cel de lilà,
amb el fang sense ahir, com si fossim uns altres...
V
Maria Mercè Marçal. Bruixa de dol. 2006
24 de juny 2009
Obsessió lunar
A aquesta flonja lluna femenina tot li fa de mirall: mar innombrable, rierol de vall i cada gota de serena fina suspesa en un filat de teranyina entre els dos esbarzers d'un pedruscall, i, si mai rastre d'una vida bella baixés pel riu entre els vorals florits, els ulls estranyament embadalits de qui es negà per ella. Josep Carner. Poesies escollides, 1979 |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Carner [Josep 1884-1970],
lluna,
miralls,
oliveres,
persones,
saviesa
25 de novembre 2008
La identitat
De nit, entre les teves mans, soc dúctil
com una gota de mercuri. Vull
relliscar i trencar-me en mil miralls, mil
petites esferes d'aigua densa on
puguis abocar-te a contemplar el teu
rostre, i interrogar-te des de mi.
Gemma Gorga i López. Instruments òptics. 2005
com una gota de mercuri. Vull
relliscar i trencar-me en mil miralls, mil
petites esferes d'aigua densa on
puguis abocar-te a contemplar el teu
rostre, i interrogar-te des de mi.
Gemma Gorga i López. Instruments òptics. 2005
Premi ex aequo Poesia Gorgos, 2004
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
contemplar,
densitats,
Gorga i López [Gemma 1968-],
gotes,
identitats,
mans,
miralls,
nits,
persones,
poesia breu,
relliscar,
rostres,
voler
Subscriure's a:
Missatges (Atom)