Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plaers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plaers. Mostrar tots els missatges
15 de setembre 2016
Em plau escriure una cosa
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Brossa [Joan 1919-1998],
dir,
escriure,
fer,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llegir,
Llull [Ramon 1232 o 3-1315 o 6],
plaers,
poesia breu
12 de setembre 2016
A Mallorca, durant la guerra civil
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Barcelona, setembre 1937
Imitació del foc, 1938
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dins,
Antologia de la poesia catalana. 2005
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Barcelona, setembre 1937
Imitació del foc, 1938
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dins,
Antologia de la poesia catalana. 2005
A cura de: Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià
09 de juny 2016
L'índex de benestar emocional o de felicitat
La felicitat és un sentiment, un estat d'ànim
Ferran Salmurri, dins,
caracteritzat per emocions de satisfacció,
grat i plaer. Som feliços quan ens sentim bé
amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.
Fragment
Ferran Salmurri, dins,
Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia. 2013. P. 32
Etiquetes de comentaris:
benestar,
emocions,
entorn,
felicitat,
índexs de benestar emocional,
persones,
plaers,
Salmurri [Ferran],
satisfacció,
sentiments
26 de setembre 2015
Construint
Deu anys de lluita d'estudiants,
volem cinema en català ..
I fou així, tot fent camí ..
Pa amb tomàquet rialles per berenar,
les parets parlen per demà.
***
Amb el clatell escaldat,
construïm la llibertat.
***
Un bon propòsit, regar cireres vives,
i a l'estació, una amiga s'hi enfila.
***
Poeta de la vida, la calma et ressegueix,
petites coses, el teu més gran plaer.
***
Quan els poetes són tocats per la tramuntana
les cireres esdevenen carbassa.
Clàudia Viladrich. Si fa sol. 2007
Etiquetes de comentaris:
amics,
amistat,
berenars,
bons propòsits,
calma,
carbasses,
cireres,
construir,
esdevenir,
estudiants,
fent camí,
llibertat,
pa amb tomàquet,
plaers,
poetes,
rialles,
Viladrich [Clàudia]
06 de maig 2015
Pensaments
De la propietat -com si qui fos digne de posseir
no pogués posseir totes les coses i incorporar-les
dins seu amb plaer;
De la perspectiva -imagina que es pogués preveure
a través del caos creador el desenvolupament, la
plenitud, la vida, ja assolits en el viatge
(Però jo veig que el camí continua, el viatge sempre
continua);
De tot allò que una vegada va faltar a la terra i que
en el seu moment li ha estat donat -i de tot allò que
encara ha de ser donat,
Perquè jo crec que tot el que veig i conec té el seu fi
principal en el que encara ha de ser donat.
Walt Whitman. Fulles d'herba. 2014
Traducció de Jaume C. Pons Alorda.
Traducció de Jaume C. Pons Alorda.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
camins,
conèixer,
continuar,
desenvolupament,
donar,
imaginar,
pensaments,
persones,
perspectiva,
plaers,
plenitud,
poesia sublim,
preveure,
propietat,
terra,
veure,
viatges,
vida,
Whitman [Walt 1819-1892]
06 de febrer 2015
Colliràs la rosa
M'han sobtat una i altra vegada
el vendaval rondant els meus murs
o el ventijol i la fresca brisa
amanyagant l'herba dels marjals.
He sentit la maltempsada dura
abatent-se al pas dels meus instants
o l'auroral i clara naixença
d'una inèdita felicitat.
Com són indefinibles vent o aura
i dissort o ventura clement,
així ho són els minuts i els dies
d'aquest temps que ens fuig i esquiva els senys.
Concepte i símbol, la consciència
el capta en la devastada carn,
en l'enyor de les hores esplèndides,
en l'extrema fuita del plaer.
Colliràs la rosa ans no s'esfulli
i mentre l'aire al parat matí
magnifica el seu perfum escàpol
i el moment present en plenitud.
Josep Romeu i Figueras. Temps. 1995
Etiquetes de comentaris:
collir,
conceptes,
consciència,
dies,
felicitat,
instants,
noblesa,
perfum,
plaers,
plenitud,
poesia perfumada,
Romeu i Figueras [Josep 1917-2004],
roses,
símbols,
temps,
vent,
ventura
21 d’abril 2013
Aniversari
Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares, els tiets i els amics
tots alhora, agrupats en un únic crit,
"que demani un desig, que demani un desig".
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar,
una veu comentava "ai, que guapa està"
i jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets
i la taula allargada pels dos cavallets,
fer-me pas amb prudència per un entramat
de sabates d'hivern, de confeti aixafat,
i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i, amb un saltiró,
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on, desapercebut,
estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant.
aplaudien els pares, els tiets i els amics
tots alhora, agrupats en un únic crit,
"que demani un desig, que demani un desig".
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar,
una veu comentava "ai, que guapa està"
i jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets
i la taula allargada pels dos cavallets,
fer-me pas amb prudència per un entramat
de sabates d'hivern, de confeti aixafat,
i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i, amb un saltiró,
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on, desapercebut,
estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amabilitat,
aniversaris,
camins,
cançons,
educació,
escoltar,
esprintar,
llagrimal,
Manel (Grup musical),
persones,
plaers,
prudència,
relaxar-se,
retratar,
sentir,
somnis,
ulls,
viatgers
22 de setembre 2012
Als pobles
Als pobles. Déu no viu pas en un racó,
com pensen els incrèduls, sinó arreu.
Beneeix el sostre i la vaixella,
i obre honestament els porticons.
Als pobles, Ell hi és massa. En una cassola
fa llenties els dissabtes a la nit,
balla, somnolent, damunt del foc,
i em pica l'ullet com si volgués un testimoni.
Aixeca tanques en silenci, casa una noia
amb el guarda forestal. I com de broma
fa que el caçador sempre erri el tret
quan intenta abatre un ànec.
La possibilitat de veure tot això,
tot escoltant la tardor com xiula,
és en essència l'únic plaer
que un ateu es pot permetre en un poble.
Joseph Brodsky
Reduccions : revista de poesia. núm. 100, p. 125
Traducció de Xènia Dyakonova i Oriol Prat
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànecs,
ateus,
ballar,
Brodski [Iosip 1940-1996],
Déu,
dissabte,
escoltar,
essència,
guardes,
honestedat,
llenties,
persones,
picar l'ullet,
plaers,
poble,
poesia honesta,
silencis,
tardor,
veure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)