Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia del cor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia del cor. Mostrar tots els missatges
21 d’abril 2013
Tres poemes visuals
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Grau Ros [Teresa 1959-],
groc,
Parc de Cervantes (Barcelona),
persones,
poesia del cor,
poesia floral,
poesia visual,
roses
20 de gener 2013
Tot és possible
Tot és possible entre els meus llavis:
Allò que potser no s'ha dit mai i allò que potser encara
no sé dir, però que ja arbora voluntat i esperança.
He crescut vora un mur de sofriment que em dona
la mesura de tota benaurança i és així com és possible
trobar dins meu la llavor que es lliura en el cor de la
terra.
En les noces de l'Amor amb la Terra, la mar retroba
el seu so, el batec imperceptible del peix menut, fràgil
i vaporós com l'escuma.
Tot és possible, doncs, entre els llavis: cavitat on
restaurar el coneixement d'allò que és encara Innombrable.
Perquè Déu també es mira el món amb ulls de mare.
Teresa Costa i Gramunt. Llibre d'Unai. 1994
Allò que potser no s'ha dit mai i allò que potser encara
no sé dir, però que ja arbora voluntat i esperança.
He crescut vora un mur de sofriment que em dona
la mesura de tota benaurança i és així com és possible
trobar dins meu la llavor que es lliura en el cor de la
terra.
En les noces de l'Amor amb la Terra, la mar retroba
el seu so, el batec imperceptible del peix menut, fràgil
i vaporós com l'escuma.
Tot és possible, doncs, entre els llavis: cavitat on
restaurar el coneixement d'allò que és encara Innombrable.
Perquè Déu també es mira el món amb ulls de mare.
Teresa Costa i Gramunt. Llibre d'Unai. 1994
Pròleg: Guillem Viladot
Epíleg: Isabel Pijoan
Epíleg: Isabel Pijoan
Etiquetes de comentaris:
coneixement,
Costa-Gramunt [Teresa 1951-],
Déu,
esperança,
estimar,
llavis,
mar,
mares,
mesura,
mirar,
poesia acollidora,
poesia del cor,
sons,
temps,
ulls,
voluntat
17 d’octubre 2012
Sonet
Si sabés com els poetes
dir les coses tot cantant,
quantes coses i cosetes
et diria d'un bell cant!
Et diria, com l'estrella,
mil sospirs de llum del cel;
com la més fragant flor bella,
mil retòriques de mel.
I tot fent-lo amb la tonada
dels ocells de cada albada
-oh, estimada!- aquest meu cant
t'omplirira d'amoretes
si sabés com els poetes
dir les coses tot cantant.
Ramon Valls, dins, Cants d'ànima, 2002
dir les coses tot cantant,
quantes coses i cosetes
et diria d'un bell cant!
Et diria, com l'estrella,
mil sospirs de llum del cel;
com la més fragant flor bella,
mil retòriques de mel.
I tot fent-lo amb la tonada
dels ocells de cada albada
-oh, estimada!- aquest meu cant
t'omplirira d'amoretes
si sabés com els poetes
dir les coses tot cantant.
Ramon Valls, dins, Cants d'ànima, 2002
Etiquetes de comentaris:
cançons,
estimar,
Ferran [Adriana],
poesia del cor,
Valls [Ramon]
16 d’agost 2012
Ets
Com el sol després de la tempesta,
com la pluja en la sequera,
com els estels en el firmament,
com l'aigua en el sedent.
Com un esguard mirant la lluna,
com un somriure després d'un plor,
com una bombolla d'aire fresc,
com un raig de llum en la foscor.
Com una cançó que acarona l'ànima,
com un fil d'or en un cabell bonic,
com una barca camí del seu port,
com una rosa vermella al teu pit.
Com aquest poema fet a l'alba...
Isabel Margarit. A trenc d'ona. 1999
Etiquetes de comentaris:
aigües,
alba,
ànimes,
estels,
estimar,
firmament,
llums,
lluna,
Margarit [Isabel (Margarit Torrent)],
pluja,
poesia acollidora,
poesia del cor,
roses,
sol,
somriure,
vida
15 d’agost 2012
Estiu
Galls carboners
i grills fan melodies
a l'horabaixa,
mentre, el bosc escolta
el silenci del vespre.
La plenitud,
l'amor aconseguida,
estima, cor,
estima nit i dia
per si demà fos tard.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
i grills fan melodies
a l'horabaixa,
mentre, el bosc escolta
el silenci del vespre.
La plenitud,
l'amor aconseguida,
estima, cor,
estima nit i dia
per si demà fos tard.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
Etiquetes de comentaris:
boscos,
estimar,
estiu,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
melodia,
poesia amorosa,
poesia breu,
poesia del cor,
silenci
20 de maig 2012
Voldries que et deixaren les paraules
viure de nou el tacte de les coses,
el tacte que desperta la pell nua
i que l'omple de nou en cada empremta,
poder sentir els ulls damunt els ulls,
els braços sobre els braços, caminar
sobre la llum cansada del migdia
o sobre el gris asfalt de carreteres.
Voldries repetir cada viatge
des del regrés de cada matinada,
trobar instants perduts en clars d'oblit.
Voldries que et deixaren les paraules
sentir l'alè de cada situació
i entrar en l'atmosfera que respires.
Teresa Pascual. Les Hores, 1988
i dins,
Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1975-2000) : mostra poètica, 2003
el tacte que desperta la pell nua
i que l'omple de nou en cada empremta,
poder sentir els ulls damunt els ulls,
els braços sobre els braços, caminar
sobre la llum cansada del migdia
o sobre el gris asfalt de carreteres.
Voldries repetir cada viatge
des del regrés de cada matinada,
trobar instants perduts en clars d'oblit.
Voldries que et deixaren les paraules
sentir l'alè de cada situació
i entrar en l'atmosfera que respires.
Teresa Pascual. Les Hores, 1988
i dins,
Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1975-2000) : mostra poètica, 2003
Etiquetes de comentaris:
atmosferes,
Julià [Lluïsa 1958-],
País Valencià,
paraules,
Pascual [Teresa 1952-],
poesia de l'experiència,
poesia del cor,
viatges
18 de març 2012
Blat
Un camp de blat oneja al cap de la meva dona
i de la meva filla.
Quina banalitat descriure així la rossor,
i tot i així, allà creix el pa
de la meva vida.
Ronny Someck. Amor pirata. 2006
i de la meva filla.
Quina banalitat descriure així la rossor,
i tot i així, allà creix el pa
de la meva vida.
Ronny Someck. Amor pirata. 2006
Traducció de Manuel Forcano
Etiquetes de comentaris:
actituds,
banalitats,
blat,
camps,
créixer,
descriure,
estimar,
pans,
persones,
poesia breu,
poesia del cor,
rossor,
Someck [Ronny],
vides
28 de febrer 2012
Per a una fotografia amb la néta Clara
Com si ella et protegís,
la mà damunt l'espatlla,
dreta damunt les pedres
del vell banc del jardí.
Com si ella fes sorgir
aquest darrer somriure
que ens deixes, en tocar-te
amb fetillera mà.
Com si dels dos esguards,
miralls de la tendresa,
nasqués, per emmarcar-vos,
la daurada claror.
Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares, 2008
la mà damunt l'espatlla,
dreta damunt les pedres
del vell banc del jardí.
Com si ella fes sorgir
aquest darrer somriure
que ens deixes, en tocar-te
amb fetillera mà.
Com si dels dos esguards,
miralls de la tendresa,
nasqués, per emmarcar-vos,
la daurada claror.
Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares, 2008
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
claror,
poesia del cor,
tendresa
23 d’octubre 2011
Amic
Des de la tèbia tardor dels meus anys
t'he anat retrobant i he anat confegint
pensaments, somnis i després paraules
per poder expressar moments irrenunciables.
Potser en l'ample riu de l'existència
les nostres vides es varen creuar,
silencioses, en l'atzar dels temps, i
com dues gotes d'aigua intemporals,
per breus instants, lliscaren dòcils
pel llindar de l'embruix del desig.
Però l'amor és un cabal d'esclavitud
i escollirem, per sempre, compartir
els immensos i eterns mars de llibertats.
Montse Gibert. Somnis de tardor. 1999
t'he anat retrobant i he anat confegint
pensaments, somnis i després paraules
per poder expressar moments irrenunciables.
Potser en l'ample riu de l'existència
les nostres vides es varen creuar,
silencioses, en l'atzar dels temps, i
com dues gotes d'aigua intemporals,
per breus instants, lliscaren dòcils
pel llindar de l'embruix del desig.
Però l'amor és un cabal d'esclavitud
i escollirem, per sempre, compartir
els immensos i eterns mars de llibertats.
Montse Gibert. Somnis de tardor. 1999
Il·lustracions: Sefa Ferré
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
atzar,
compartir,
existències,
Ferré [Sefa 1942-],
Gibert [Montse],
llibertat,
llibertats,
mar,
mars,
pensaments,
persones,
poesia del cor,
retrobar,
rius,
silencis,
somnis,
tardor
26 de maig 2011
Entro al nou món
Les veus són mudes
fins que no parlo per elles.
Quan en conec el so
em trobo entre
dos focs. Un
és verd fosc i l'altre,
del color del meu cervell
adormit. Entro
al nou món
on el pensament de la mort
ja no em sulfura.
Serà bo ser
un estrany i sempre
conèixer les normes
de visita per anar endavant, enrere
i de costat.
Al matí em posaré
un vestit amb muscleres
enormes. Porto roba
de plàstic platejat.
El moment que pujo al cotxe
es posa a volar.
Jugo amb la canalla
i transformo
nassos
en orelles.
Com un rellotge el cor
se m'acosta
a la criatura
ardent
i s'hi queda.
Ara comptaré
el segle
en uns i dosos.
Aquest matí
totes les veus que he somiat
parlaven alhora.
Quin privilegi, ser aquí
entre vosaltres!
A partir d'ara
viurem
en temps de pròrroga.
1 de gener del 2000
Jerome Rothenberg, dins,
Nit de poesia al Palau : XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2011
Trad.: Montse Basté i Hara Kraan
fins que no parlo per elles.
Quan en conec el so
em trobo entre
dos focs. Un
és verd fosc i l'altre,
del color del meu cervell
adormit. Entro
al nou món
on el pensament de la mort
ja no em sulfura.
Serà bo ser
un estrany i sempre
conèixer les normes
de visita per anar endavant, enrere
i de costat.
Al matí em posaré
un vestit amb muscleres
enormes. Porto roba
de plàstic platejat.
El moment que pujo al cotxe
es posa a volar.
Jugo amb la canalla
i transformo
nassos
en orelles.
Com un rellotge el cor
se m'acosta
a la criatura
ardent
i s'hi queda.
Ara comptaré
el segle
en uns i dosos.
Aquest matí
totes les veus que he somiat
parlaven alhora.
Quin privilegi, ser aquí
entre vosaltres!
A partir d'ara
viurem
en temps de pròrroga.
1 de gener del 2000
Jerome Rothenberg, dins,
Nit de poesia al Palau : XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2011
Trad.: Montse Basté i Hara Kraan
Etiquetes de comentaris:
Basté [Montse],
infantesa,
Keita [Salif],
Kraan [Hara],
Palau de la Música Catalana,
poesia del cor,
Rothenberg [Jerome],
temps,
vida
14 de maig 2011
6. Al meu cistell
al matí
no hi porto res.
A la nit
és ple del goig
del dia.
Encarnació López, dins, Tertúlies amb poetes, 2005, Col·lecció "La Biblioteca", núm. 5, p. 120
no hi porto res.
A la nit
és ple del goig
del dia.
Encarnació López, dins, Tertúlies amb poetes, 2005, Col·lecció "La Biblioteca", núm. 5, p. 120
Etiquetes de comentaris:
dies,
goig,
López [Encarnació],
poesia agraïda,
poesia breu,
poesia de l'experiència,
poesia del cor,
poesia del pensament,
poesia sostenible,
somriure,
Yuro [Timi]
04 d’abril 2011
El Pi de les Tres Branques
Sota el Pi de les Tres Branques, a on l'ombra no existeix, perquè és mort en sa presència i la flor ja no hi floreix... Reviu l'arrel enfortida per mostrar-se a ell mateix, té vida a dins, i té força, té esperança, té poder. Té l'anhel de tot un poble, de ser ell sol, tal i com és. De la fi, ser Pàtria lliure, d'idioma, un només, de la fe de poder viure, tal com el català mereix.
Nati Vila. Del cor a la poesia, 2003
|
Etiquetes de comentaris:
català,
Catalunya,
jazz,
Locomotora Negra (Grup musical),
poble,
poesia del cor,
Vila [Nati]
17 d’octubre 2010
Aquest teu aire suau
Aquest teu aire suau
i el desig que m'embolcalla
m'omple els ulls
i em vertebra les paraules.
Encara que no ho vulgui,
en cada mot que dic
hi ha un bri de tu.
Ja no puc parlar
sense que hi siguis.
|
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
Bru [Roser],
desig,
estimar,
flors,
Izquierdo [Oriol 1963-],
paraules,
poesia del cor,
polidesa,
suavitat
09 de desembre 2009
Afecte i gentilesa
Ara que tots dormen
he vingut a veure’t.
Et deixo la confiança
dels astres i la terra,
l’essència de la vida:
un viu corrent sanguini,
i un toc d’olor d’espígol.
Tu em dónes abrigall,
un brollador turquesa,
el blau de la fermesa,
l’atzur més imparcial.
I, més: la justa estima,
amb vocació d’alzina
i escorça tardoral.
Teresa Grau Ros
|
Etiquetes de comentaris:
afecte,
alzina,
blau,
confiança,
espígol,
estimar,
gentilesa,
Grau Ros [Teresa 1959-],
olors,
poesia del cor,
tardor
14 de novembre 2009
Parar-se i esperar
Parar-se i esperar
al punt de l'horitzó
on s'encreuen els somnis
esperar al mig de l'espera
(no es pot saquejar el cor
com si fos un fortí)
parar-se a frec del dibuix de sorra
del vel de seda
tocar el voraviu
d'allò que no té nom
i et salva.
Josefa Contijoch. Les lentes il·lusions. 2001
al punt de l'horitzó
on s'encreuen els somnis
esperar al mig de l'espera
(no es pot saquejar el cor
com si fos un fortí)
parar-se a frec del dibuix de sorra
del vel de seda
tocar el voraviu
d'allò que no té nom
i et salva.
Josefa Contijoch. Les lentes il·lusions. 2001
Etiquetes de comentaris:
a frec,
Contijoch [Josefa 1940-],
esperar,
mig,
parar-se,
poesia del cor,
Premi de Poesia Màrius Torres 2000,
salvament,
somnis,
voraviu
06 de maig 2009
Els encants
Etiquetes de comentaris:
encants,
Encants Barcelona,
Fira Bellcaire,
gastronomia,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llegir,
llibreries,
llibres,
Mercat dels Encants (Barcelona),
poesia assequible,
poesia breu,
poesia del cor
21 de març 2009
A la poesia
Des d’una illa de mots, entre ullastres i llibres, mentre sent escoltant la bellesa del vent que escriure és respirar, comprendre, fer l’amor i l’art ens humanitza, t’ho diré passional: t’estim i sense tu res tindria emoció ni seria tan cert açò que en diuen viure. Amb les llengües del cor i tinta com el mar generós de les illes, sembram versos per fer florir lliures i oberts al sagrat cos del món sentit i veritat. Més que d’on hem nascut som del lloc que estimam i lectors agraïts que tenim el que dam feim diversos un sol gran poema on no hi ha més pàtria que la vida. Ponç Pons, del blog Dia Mundial de la poesia, 21 de març, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
#DMP09,
art,
estimar,
gratitud,
illes,
lector,
llibertat,
llibres,
mar,
poesia del cor,
poesia illenca,
Pons [Ponç 1956-],
sublim
05 d’agost 2008
Rossinyol de Torà
Rossinyol de dia clar
rossinyol de nit serena
el millor que em va passar
és néixer a la vila de Torà.
Quan anava a l'escola
em van ensenyar a cosir
i a treballar
i com la mare deia:
és el millor per fer-se gran.
Rossinyol de dia clar
rossinyol de nit serena
després em vaig casar,
al casar, vaig fracassar.
On podia anar, només?
on podia tornar?
A la vila de Torà.
Sort que tinc dos rossinyols
que per lluny que estan
no em fa res.
I una família que m'estima
com el sol d'aquesta vila.
Maria Grau Ros
rossinyol de nit serena
el millor que em va passar
és néixer a la vila de Torà.
Quan anava a l'escola
em van ensenyar a cosir
i a treballar
i com la mare deia:
és el millor per fer-se gran.
Rossinyol de dia clar
rossinyol de nit serena
després em vaig casar,
al casar, vaig fracassar.
On podia anar, només?
on podia tornar?
A la vila de Torà.
Sort que tinc dos rossinyols
que per lluny que estan
no em fa res.
I una família que m'estima
com el sol d'aquesta vila.
Maria Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
estimar,
fills,
Grau Ros (Maria 1950-1998),
persones,
poesia del cor,
poesia senzilla,
rossinyols,
Torà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)