Quan l'ànima escolta
tot parla el parlar més viu
i la remor més somorta
s'explica i ens diu;
les fulles de la riba
conversen vehements,
les rieres d'aigua ombriva
xiuxiuegen rabents;
vents i valls i núvols,
per on Déu ha passat,
revelen i proclamen
el Mot més ben guardat...
quan l'ànima escolta!
Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000
Traducció de Ferran Bach
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris remors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris remors. Mostrar tots els missatges
30 d’abril 2017
Quan l'ànima escolta
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
ànimes,
conversar,
dir,
escoltar,
explicar,
fotografies,
fulles,
Gezelle [Guido 1830-1899],
Grau Ros [Teresa 1959-],
núvols,
persones,
remors,
rieres,
Torà,
valls,
vent
17 d’agost 2016
Capvespre
Cansada,
torno a Claret
sota l'embruix
d'aquest capvespre
encalmat,
que ja declina.
I una remor fugaç
sembla musicar
els records,
que ressonen llunyans,
com la claror del dia.
Helena Creus i Esteve. Capvespres, 2000
torno a Claret
sota l'embruix
d'aquest capvespre
encalmat,
que ja declina.
I una remor fugaç
sembla musicar
els records,
que ressonen llunyans,
com la claror del dia.
Helena Creus i Esteve. Capvespres, 2000
Etiquetes de comentaris:
Borrell i Figuera [Josep],
capvespre,
Claret (Tremp),
claror,
Coll i Creus [Txell],
Creus i Esteve [Helena],
embruix,
records,
remors
14 de febrer 2016
Tendreses de l'encant
Ella anava entre llibres, entre llanes
d'hivern; vestia sedes a l'estiu.
A voltes pels carrers veïns
topaven les mirades i ens miràvem.
Descobrírem la boca, les llisures,
els batecs de la vida, les remors
dels alès. La vesprada fa ressons
de les paraules per l'amor vençudes.
Ens aplega la llum, el so, la calma
amb totes les vessants del temps. Es troba
el tacte en el discurs de la memòria
que reconeix la vida i allí traça
teories a compte de l'estima.
L'estima simple pel carrer camina.
Joan Climent. Contraclaror. 1994
Pròleg: Marc Granell
Pròleg: Marc Granell
27 d’octubre 2012
A remor bromera
La veig a la cabina,
la veu que s'endevina.
L'inconscient s'esgola vine,
la tarda s'escola a ritme
de mots que enriqueixen
l'esclat de cada gest.
Va fent i fa vent.
Cada gest, un somriure.
Cada esguard, un esquitx.
El vespre s'acomiada
a ritme de gestos
que esclaten a cada mot.
Fa vent.
Va fent.
Daniel Ruiz-Trillo. Recer de versos, 2007
09 de juny 2012
L'avioloncel
hem sentit un gran retruny,
tots hem mirat amunt
i hem vist
un avioloncel
rascant la panxa del cel.
Bum barrum bum bubum bum bum
Bum barrum bum bubum bum bum.
Tots hem dit: miracle! miracle!
Com pot ser que un borinot de plata
voli així per dins la nata?
Com pot ser que un ocell de llautó
faci tanta remó?
Bum barrum bum...
Pau Riba, dins el llibre:
Joan Ramon Mainat. Tretze que canten. 1982
Fotografia: Colita.
Pròleg: Josep Maria Espinàs.
Pròleg: Josep Maria Espinàs.
Etiquetes de comentaris:
avioloncels,
cel,
joguines,
matins,
miracles,
mirar,
nata,
ocells de llautó,
remors,
retrunys,
Riba [Pau 1948-2022],
veure,
volar
07 de juliol 2009
És l'estiu i ja fa fosca.
Són diverses les remors
que m'arriben sempre tènues.
Les famílies al fons
es restauren sense bregues,
parlen, miren al racó.
Les falcies ja s'amaguen
No travessa l'oratjol
el nansú de les cortines.
Miquel Bauçà. Obra poètica : 1959-1983, 2007
que m'arriben sempre tènues.
Les famílies al fons
es restauren sense bregues,
parlen, miren al racó.
Les falcies ja s'amaguen
No travessa l'oratjol
el nansú de les cortines.
Miquel Bauçà. Obra poètica : 1959-1983, 2007
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Bauçà [Miquel 1940-2005],
bregues,
cortines,
estiu,
falcies,
famílies,
oratjol,
parlar,
persones,
poesia breu,
poesia d'estiu,
racons,
remors
29 de setembre 2008
Elogi dels diners
Diners del fals fan veritat,i de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'home boig,
com més en tingui.
Diners fan bé, diners fan mal,
dinars fan l'home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa.
Diners fan bregues i remors,
i vituperis i honors,
i fan cantar predicadors:
Beneïts aquells.
Diners alegren els infants
i fan cantar els capellans
i els frares carmelitans
a les grans festes.
Diners als prims fan tornar plens
i tornen legítims els bords.
Si diràs "te" a homes sords,
aviat es giren.
Diners tornen els malalts sans;
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i tots els sants,
diners adoren.
Diners fan ara al món el joc,
i fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "sí".
Vegeu miracle!
Diners, doncs, vulguis aplegar.
Si els pots haver no els deixis 'nar;
si molts n'hauràs podràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé i no dany
per advocat té sant Joan.
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
Anselm Turmeda (versió moderna de Llorenç Soldevila)
savi fan tornar l'home boig,
com més en tingui.
Diners fan bé, diners fan mal,
dinars fan l'home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa.
Diners fan bregues i remors,
i vituperis i honors,
i fan cantar predicadors:
Beneïts aquells.
Diners alegren els infants
i fan cantar els capellans
i els frares carmelitans
a les grans festes.
Diners als prims fan tornar plens
i tornen legítims els bords.
Si diràs "te" a homes sords,
aviat es giren.
Diners tornen els malalts sans;
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i tots els sants,
diners adoren.
Diners fan ara al món el joc,
i fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "sí".
Vegeu miracle!
Diners, doncs, vulguis aplegar.
Si els pots haver no els deixis 'nar;
si molts n'hauràs podràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé i no dany
per advocat té sant Joan.
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
Anselm Turmeda (versió moderna de Llorenç Soldevila)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aplegar,
bregues,
cantar,
diners,
persones,
remors,
Soldevila [Llorenç 1950-],
Turmeda [Anselm]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)