La poesia és amistat
quan sap acaronar
amb ritme asserenat.
Guarda’t del sol sufocant
dels malabaristes, i,
en especial, de
rosers i punxes de funk,
de folles tecnologies,
graneres de sofre o calç
emperadors i mosteles
i de sis mil càmeres cegues.
Delecta’t i confia,
en sentiments com l’estima
il·lusions que reparteixen
la llum d’estacions benignes
entre gegantons animats.
I gaudeix de la finor,
dels estudiants de llevant,
d’una terrassa vora la mar
i d’uns intèrprets de jazz.
