La trinxera

Són un prodigi els dies de la sal

com si fossin un somni somniat per algú altre!

Talment un drama d'un jutjat

que acaba aviat.

Comencen a respirar, si els recordes.

Els turons oblidats en el rebuig dels vessants de muntanya.

Les muntanyes que s'enlairen per ponent,

els carretons dels morts de les patrulles

i la fe completa de la mort.

Les mans que sorgeixen de la fosca per dir-t'ho tot.

La germanor pregona que no duu a la saviesa,

els mots que no són els adients per a indrets elevats...

Són ben estranys els dies de la sal;

reprovables com un conreu corromput

i com la solitud en la caverna.

Mentre nosaltres hi pugem, ara és així:

sotracs, com deixats anar rere nostre sense retorn.

Les nostres albíxeres fosques

exerciten el son.

Noms i cognoms llargs fins al mai.

Accents, també, que evoquen un camp que no tornà necessàriament.

Són miraculosos els dies de la sal

mentre no esmenin el record.

GhassānZaqṭān, dins, 

21è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2005

Sabors

Saliveges dolçors

que et fan néixer el somriure.

Et sorprèn el menú

que et presenta la vida:

gust de sal en el plor

com la mar del misteri

i el sabor de la mel

en els llavis que estimen.

Sucre i sal, paradoxa

en el teu paladar.

Com el bé, com el mal

del camí temporal.

Jordina Nadal. Victòria in vitro, 1997

Or i sal

No em plau que un poeta doni massa explicacions
programàtiques. En un estat de coses normal jo mateix
em guardaria prou de fer-ho. Però és el cas que,
de moment, el mirall és a trossos i entre tots
hem d'intentar cosir-lo.

...

La poesia és fonamental i, entre la mentida i l'engany,
ella esdevé el sol, el vent, la vida.


(Fragments)


Joan Brossa. Poesia i prosa, 1995
Ed.: Glòria Bordons