Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardes. Mostrar tots els missatges
11 de juliol 2011
Avui la tarda em porta
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
alegria,
faldes,
fotografies,
llacunes,
lliris d'aigua,
mans,
poesia breu,
poesia suau,
recances,
reposar,
suavitat,
tardes,
vida
01 de juny 2011
Origen de l'amor
Tot l'amor que la vida ens ha donat
ens l'ha robat dels nostres fruits.
I què hem de fer? Sentir joia del guany
o tristor pel futur marcit?
Amor, sents que la tarda té raons
que cap lluna no sap com habitar.
Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006
ens l'ha robat dels nostres fruits.
I què hem de fer? Sentir joia del guany
o tristor pel futur marcit?
Amor, sents que la tarda té raons
que cap lluna no sap com habitar.
Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
emocions,
estimar,
fruits,
Llorca [Vicenç 1965-],
lluna,
poesia breu,
sentir,
tardes,
vida
05 de desembre 2010
Després de l'incendi
Lluny, entre les branques
de cendra d'un pi calcinat,
roman la vila
fosa en la buida pell de la tarda.
Pregona, una campana
trepa els camins estèrils
de l'absència.
I és el transparent so del metall
l'únic cor en la terra
ara tan estranya,
aliena a si mateixa.
Ramon Guillem. Terra d'aigua. 1993
de cendra d'un pi calcinat,
roman la vila
fosa en la buida pell de la tarda.
Pregona, una campana
trepa els camins estèrils
de l'absència.
I és el transparent so del metall
l'únic cor en la terra
ara tan estranya,
aliena a si mateixa.
Ramon Guillem. Terra d'aigua. 1993
Pròleg de Xulio Ricardo Trigo
04 de juny 2010
Turquia
Una llunyana veu em crida
a jardins, palaus de silenci,
entre laberints de capvespre
i remotes músiques tristes.
Per les catifes setinades,
vàrem sentir cantar unes dones
i ens fugàrem entre les armes
-or i blau i vellut vermellíssim.
Entre el cel i les fulles, les fulles
deliraven de llum i peresa.
Cap a l'arc de les roses intactes,
marbres i pèrgoles i ones.
La veu de N'Aina presonera,
nua, per brolladors i estàtues.
I pels tapissos de les cambres,
adolescents secrets i núvols:
-Un marbre dolç, sebastià de lliri,
rosa festejadíssima i covarda,
lladre de llum agònica, martiri
i engany de la fugida de la tarda.
Madrid, maig 1936
Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. 1949
a jardins, palaus de silenci,
entre laberints de capvespre
i remotes músiques tristes.
Per les catifes setinades,
vàrem sentir cantar unes dones
i ens fugàrem entre les armes
-or i blau i vellut vermellíssim.
Entre el cel i les fulles, les fulles
deliraven de llum i peresa.
Cap a l'arc de les roses intactes,
marbres i pèrgoles i ones.
La veu de N'Aina presonera,
nua, per brolladors i estàtues.
I pels tapissos de les cambres,
adolescents secrets i núvols:
-Un marbre dolç, sebastià de lliri,
rosa festejadíssima i covarda,
lladre de llum agònica, martiri
i engany de la fugida de la tarda.
Madrid, maig 1936
Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. 1949
Etiquetes de comentaris:
brolladors,
cantar,
catifes,
cridar,
estàtues,
fulles,
llum,
música,
roses,
Rosselló-Pòrcel [Bartomeu 1913-1938],
sentir,
silencis,
tapissos,
tardes,
Turquia,
veus
04 de novembre 2009
Foravilers
Junts hem menjat
—foravilers de tarda—
ametllons verds
de la branca més alta
robats d'un hort
sense porta ni tanca,
ai, no la mosseguis,
l'ametlla amarga!
Esborràvem lliçons,
darrere els arbres,
de mestres i veïns:
aquesta plana
l'escrivíem ben sols
amb lletra clara;
ai, no la mosseguis,
l'ametlla amarga!
Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l'ametlló,
l'ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic, encara!
Maria-Mercè Marçal. Llengua abolida : 1973-1988. 2000
—foravilers de tarda—
ametllons verds
de la branca més alta
robats d'un hort
sense porta ni tanca,
ai, no la mosseguis,
l'ametlla amarga!
Esborràvem lliçons,
darrere els arbres,
de mestres i veïns:
aquesta plana
l'escrivíem ben sols
amb lletra clara;
ai, no la mosseguis,
l'ametlla amarga!
Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l'ametlló,
l'ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic, encara!
Maria-Mercè Marçal. Llengua abolida : 1973-1988. 2000
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ametlles,
amistat,
esborrar,
foravilers,
horts,
infantesa,
lliçons,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
mestres,
mossegar,
oblidar,
persones,
tardes
20 d’agost 2009
Tarda de poesia
Al cor estremit de la mare
les paraules lluiten amb el dolor,
el temps irrepetible,
les heures encantades dels patis,
els somnis alegres d'ella.
Tarda de poesia.
Al cor atapeït de la mare,
les paraules pugen,
per aquelles escletxes que ella guarda sempre,
per deixar pas a la mà de l'amic
al vers difícil
o al fill malalt.
Tarda de poesia.
La mare lluita contra els fantasmes
dels versos,
els fantasmes del dolor,
els segurs fantasmes de l'angoixa.
I ella, petita i gran,
nena i mare,
guarda sempre la veu
que espera, un cop més,
alguna pau.
1 de febrer de 1992
Mònica Maragall i Mira. Terrats lliures al vent. 1992
Pròleg: Ignasi Riera
les paraules lluiten amb el dolor,
el temps irrepetible,
les heures encantades dels patis,
els somnis alegres d'ella.
Tarda de poesia.
Al cor atapeït de la mare,
les paraules pugen,
per aquelles escletxes que ella guarda sempre,
per deixar pas a la mà de l'amic
al vers difícil
o al fill malalt.
Tarda de poesia.
La mare lluita contra els fantasmes
dels versos,
els fantasmes del dolor,
els segurs fantasmes de l'angoixa.
I ella, petita i gran,
nena i mare,
guarda sempre la veu
que espera, un cop més,
alguna pau.
1 de febrer de 1992
Mònica Maragall i Mira. Terrats lliures al vent. 1992
Pròleg: Ignasi Riera
15 de juliol 2009
Fins que una tarda qualsevol
Fins que una tarda qualsevol,
a l'hora de tancar, vingui la bibliotecària
i em retorni a la prestatgeria on pertanyo,
al lloc precís d'on algú em va agafar un bon dia,
ves a saber per què, potser per aprendre
a traduir la tristesa a un altre idioma,
potser per estimar-me com s'estima un llibre,
és a dir, per sempre. No, per sempre no.
Només fins que una tarda qualsevol,
a l'hora de tancar, vingui la mort
i em retorni a la prestatgeria on pertanyo,
al lloc precís d'on algú em va fer néixer
un bon dia, ves a saber per què.
Gemma Gorga. Llibre dels minuts. 2006
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
bibliotecàries,
bibliotecaris,
estimar,
Gorga i López [Gemma 1968-],
idiomes,
llegir,
llibres,
néixer,
prestatgeries,
sempre,
tardes,
traduir,
ves a saber
Subscriure's a:
Missatges (Atom)