I un ble es desfila, record
d'una lluna fragmentada
i dels pètals secs
guardats en un pot
tot fet vitrall
colgat
de llàgrimes.
I una veu es desfila, i recorda:
allò bell no és sinó la mudesa de les branques
o el buc d'estels que s'enclota
silent entre les flames
d'un fil de cel que crema.
De: Còdex
Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P.48
Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.
Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.
50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.
