Una faula necessita la seva extensió. Potser és
per això que tan al nord de Grècia, s'acreixen
les glicines parasitant xiprers. Flors que han
vençut un tronc envaït de vermells. I he de
fingir sorpresa en lliçó de botànica. Jo, que
he emprès, vacil·lant, un viatge extingit, sen-
se escoltar els oracles del meu petit país. Eren
breus els designis per a les meves ales, massa
propers els tresors que mai no voldré trobar.
Susanna Rafart. Baies. 2005
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xiprers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xiprers. Mostrar tots els missatges
27 de juny 2010
Una faula necessita la seva extensió
29 d’octubre 2009
Pluja
Soc pluja entre les saules i el xiprer
i m'enfilo a la nit per vigilar-te el son
i florir com els astres.
Soc pluja i llisco entre les herbes,
m'escapço la punta dels dits
per submergir-me al fang
i viure dins l'arrel.
Ara soc pluja per foradar el silenci
i rodolar pel càvec que desenterra el cuc.
Rosa Font. Des de l'arrel. 2009
i m'enfilo a la nit per vigilar-te el son
i florir com els astres.
Soc pluja i llisco entre les herbes,
m'escapço la punta dels dits
per submergir-me al fang
i viure dins l'arrel.
Ara soc pluja per foradar el silenci
i rodolar pel càvec que desenterra el cuc.
Rosa Font. Des de l'arrel. 2009
Etiquetes de comentaris:
arrels,
astres,
cucs,
Font i Massot [M. Rosa (Maria Rosa) 1957-],
herbes,
pluja,
rodolar,
roses,
saules,
silenci,
submergir-se,
terra,
xiprers
10 d’agost 2008
El paradís promès
Només sé que és petit i que tu te l'estimes,
que la casa és al mig i el jardí és al voltant.
Que hi ha uns til·lers florits i unes palmeres primes
i un xiprer molt galant.
Que cal, per arribar-hi, pujar unes escaletes
qui sap si amb un pany d'heura o gessamí florit.
Les escales no són ni planes ni molt dretes
i es pugen amb delit.
Que hi ha una buganvíl·lia gairebé lluminosa,
tan gran és l'esplendor del seu mantell morat.
I que una margarida s'ajeu, capriciosa,
en un balcó tancat...
Això és tot el que sé. I ¿què més em caldria
per estimar-te ja, somniat paradís?
Sé que un matí d'hivern m'hi acollirà algun dia
el seu esguard feliç.
Fragment
Màrius Torres. Poesies a altres escrits. 1993
que la casa és al mig i el jardí és al voltant.
Que hi ha uns til·lers florits i unes palmeres primes
i un xiprer molt galant.
Que cal, per arribar-hi, pujar unes escaletes
qui sap si amb un pany d'heura o gessamí florit.
Les escales no són ni planes ni molt dretes
i es pugen amb delit.
Que hi ha una buganvíl·lia gairebé lluminosa,
tan gran és l'esplendor del seu mantell morat.
I que una margarida s'ajeu, capriciosa,
en un balcó tancat...
Això és tot el que sé. I ¿què més em caldria
per estimar-te ja, somniat paradís?
Sé que un matí d'hivern m'hi acollirà algun dia
el seu esguard feliç.
Fragment
Màrius Torres. Poesies a altres escrits. 1993
Etiquetes de comentaris:
acollir,
actituds,
buguenvíl·lea,
delit,
escales,
esguards,
estimar,
flors,
gessamí,
heura,
hivern,
jardins,
margarides,
matins,
paradís,
persones,
saber,
til·lers,
Torres [Màrius 1910-1942],
xiprers
Subscriure's a:
Missatges (Atom)