 |
Quan esborro una frase traçant-hi
una ratlla al damunt, ho faig
de manera que no es pugui llegir.
|
30 de novembre 2019
Esmena
Aquella altra paraula
Aquella altra paraula
que no era dual
ni mirall de guerrer ni reacció
que no era filla mare esposa nena dona àvia
algú-nosaltres
i que no repetírem.
Anna Pantinat. Qui no s'anomena. 2018
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera, 2018.
que no era dual
ni mirall de guerrer ni reacció
que no era filla mare esposa nena dona àvia
algú-nosaltres
i que no repetírem.
Anna Pantinat. Qui no s'anomena. 2018
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera, 2018.
Aiguamarina
Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l'escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.
Josep Maria de Sagarra, dins,
Llanterna màgica : antologia poètica. 2016
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l'escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.
Josep Maria de Sagarra, dins,
Llanterna màgica : antologia poètica. 2016
Il·lustracions: Carme Solé Vendrell
Edició: Carlota Casas i Pep Paré
Edició: Carlota Casas i Pep Paré
Capvespre
Soc l'arbre de la tardor,
que ha plorat les seves fulles;
la pàl·lida flor humida de pluja.
Soc el vial solitari,
sense meta i sense somnis;
el sol que no crema i declina a l'horitzó.
Soc l'ombra amenaçadora,
que s'eixampla en el cel,
l'onda de misteri que envolta la vida.
Soc el fragor d'un tro,
o la paraula que no escoltaràs mai més;
un bufec deliciós de tristesa:
l'enyorança de la vida.
Anna Cinzia Paolucci (Ligur, 1965), dins,
Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans. 2013
Edició: Noèlia Díaz Vicedo i Sandra Roig
que ha plorat les seves fulles;
la pàl·lida flor humida de pluja.
Soc el vial solitari,
sense meta i sense somnis;
el sol que no crema i declina a l'horitzó.
Soc l'ombra amenaçadora,
que s'eixampla en el cel,
l'onda de misteri que envolta la vida.
Soc el fragor d'un tro,
o la paraula que no escoltaràs mai més;
un bufec deliciós de tristesa:
l'enyorança de la vida.
Anna Cinzia Paolucci (Ligur, 1965), dins,
Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans. 2013
Edició: Noèlia Díaz Vicedo i Sandra Roig
Confondre's amb la neu
Confondre's amb la neu:
ser floc que el migdia ha de tornar líquid.
Confondre's amb el paisatge;
esvanir-s'hi per perdurar.
Antoni Clapés. Pluja, 2015
ser floc que el migdia ha de tornar líquid.
Confondre's amb el paisatge;
esvanir-s'hi per perdurar.
Antoni Clapés. Pluja, 2015
Angles
Amb la força d'un brau
apuntalar angles rectes.
Preservar-los immutables
quan la memòria caigui a trossos.
Per saber on és el nord,
i malgrat tot no fugir-ne.
Montserrat Costas. L'amplitud dels angles, 2003
apuntalar angles rectes.
Preservar-los immutables
quan la memòria caigui a trossos.
Per saber on és el nord,
i malgrat tot no fugir-ne.
Montserrat Costas. L'amplitud dels angles, 2003
A les salines de Guérande (Bretanya)
Hi ha uns camins per l'aigua i uns camins
per la terra. Les gents d'aquests indrets
coneixen els pendents i les marees, i l'aigua
llisca fins a la seva reclusió. La seva
conclusió, car en la cel·la, la llibertat
truncada, el mar esdevé cel, i després sal.
Caminar a les salines és com fer-se petit
en un full de quadrícula. Aquí els senders
t'inviten: pots trepitjar-nos; cerca el camí
més curt tot seguint nostres límits; cerca
els límits més curts de la teva persona i
has de trobar el camí de l'infinit .
Roman al laberint i camina per sempre,
evapora't, enlaira't, desapareix, vessa
tota la sal que dus a les butxaques,
desfés-te dels afanys, deixa a la gravetat
la teva solitud sòlida i blanca i torna
lentament a l'oceà. Torna a
estimar.
per la terra. Les gents d'aquests indrets
coneixen els pendents i les marees, i l'aigua
llisca fins a la seva reclusió. La seva
conclusió, car en la cel·la, la llibertat
truncada, el mar esdevé cel, i després sal.
Caminar a les salines és com fer-se petit
en un full de quadrícula. Aquí els senders
t'inviten: pots trepitjar-nos; cerca el camí
més curt tot seguint nostres límits; cerca
els límits més curts de la teva persona i
has de trobar el camí de l'infinit .
Roman al laberint i camina per sempre,
evapora't, enlaira't, desapareix, vessa
tota la sal que dus a les butxaques,
desfés-te dels afanys, deixa a la gravetat
la teva solitud sòlida i blanca i torna
lentament a l'oceà. Torna a
estimar.
Anna Aguilar-Amat. Jocs de l'oca. 2006
Il·lustracions: Yves G. Frischmann
29 de novembre 2019
Cabirol
La llum, només un vel i una boira de grocs,
s'allisa els plecs del vestit pàl·lid.
Capvespre al caminet del riu.
Un fresseig fa arborar les romegueres
i corre al canyissar.
El salt encegador d'un cabirol
agita els àlbers i estremeix els joncs.
Aquest instant només. Una mirada.
El temps que va del so
al llarg silenci.
L'alè que va deixant la nit
als ulls encesos del capvespre.
Rosa Font Massot. Celobert, 2019
XXXIX Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March,
de Beniarjó, 2019
s'allisa els plecs del vestit pàl·lid.
Capvespre al caminet del riu.
Un fresseig fa arborar les romegueres
i corre al canyissar.
El salt encegador d'un cabirol
agita els àlbers i estremeix els joncs.
Aquest instant només. Una mirada.
El temps que va del so
al llarg silenci.
L'alè que va deixant la nit
als ulls encesos del capvespre.
Rosa Font Massot. Celobert, 2019
XXXIX Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March,
de Beniarjó, 2019
Aquestes paraules s'escrigueren a la vora d'un llac
Aquestes paraules s'escrigueren a la vora d'un llac.
Fes-ne una polsera per a un canell. No empunyis cap espasa
ni brandis allò que es podria brandar, car la saviesa és un ocell
moribund, gravat en un palmell. Gairebé no res. I aquestes
paraules s'escrigueren a la vora d'un llac, abans que l'ésser com
a ésser fos dat i beneït. Una bandada de vides, cadascuna amb
cara de guanyar, cadascuna amb aquest encàrrec ruboritzant:
Burxa aquí. A partir d'ara la mà ja és lliure.
__________________________________
These words were written by a lake.
String them around a wrist. Do not grip a sword or draw
what might be drawn, for wisdom is a dying bird, engraved
on a palm. Next to nothing. And these words were written
by a lake, before being as being was scripted and dealt.
A pack of lives, each with a winning face, each with this
blushing command:
Prick this. This moment the hand is free.
Patti Smith. Auguris d'innocència = Auguries of innocence, 2019
Tr.: Laia Malo
Fes-ne una polsera per a un canell. No empunyis cap espasa
ni brandis allò que es podria brandar, car la saviesa és un ocell
moribund, gravat en un palmell. Gairebé no res. I aquestes
paraules s'escrigueren a la vora d'un llac, abans que l'ésser com
a ésser fos dat i beneït. Una bandada de vides, cadascuna amb
cara de guanyar, cadascuna amb aquest encàrrec ruboritzant:
Burxa aquí. A partir d'ara la mà ja és lliure.
__________________________________
These words were written by a lake.
String them around a wrist. Do not grip a sword or draw
what might be drawn, for wisdom is a dying bird, engraved
on a palm. Next to nothing. And these words were written
by a lake, before being as being was scripted and dealt.
A pack of lives, each with a winning face, each with this
blushing command:
Prick this. This moment the hand is free.
Patti Smith. Auguris d'innocència = Auguries of innocence, 2019
Tr.: Laia Malo
Dalt del cingle sobre el pla
Dalt del cingle sobre el pla
fèrtil verdeja la terra
a camp ras lluny de l'estrèpit
lluny dels grans perills del mar
ben de cert: no he entès mai res
del diví ni de l'humà
mentre albiro llacs de gel
mentre sento ocells xisclar.
Josefa Contijoch. Baix continu. 1984
fèrtil verdeja la terra
a camp ras lluny de l'estrèpit
lluny dels grans perills del mar
ben de cert: no he entès mai res
del diví ni de l'humà
mentre albiro llacs de gel
mentre sento ocells xisclar.
Josefa Contijoch. Baix continu. 1984
26 de novembre 2019
Sol d'hivern
Quin dia tan fred!
El sol ha deixat
tot el seu ardor
al si de la terra
que el té enamorat.
Una gran fillada
d'ells dos naixerà.
Quan rica d'abrils
la terra floreixi,
amb quina esplendor
la il·luminarà.
Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia
El sol ha deixat
tot el seu ardor
al si de la terra
que el té enamorat.
Una gran fillada
d'ells dos naixerà.
Quan rica d'abrils
la terra floreixi,
amb quina esplendor
la il·luminarà.
Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia
23 de novembre 2019
Bagul a la riera
El cavall, la barca de vela, la bicicleta...
Tota velocitat que els sobrepassi aparta
l'home de la seva capacitat d'observació
de la naturalesa. Això m'ho han fet
entendre les cames, que són bessones.
Joan Brossa. Passat festes. 2013
Tota velocitat que els sobrepassi aparta
l'home de la seva capacitat d'observació
de la naturalesa. Això m'ho han fet
entendre les cames, que són bessones.
Joan Brossa. Passat festes. 2013
En cotxe el paisatge es veu
En cotxe el paisatge es veu.
A peu o en bicicleta es viu.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014
A peu o en bicicleta es viu.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014
19 de novembre 2019
A la meva mare
Llegeix-los tu també, els poemes, mare,
per l'amor recordat, pel temps feliç,
i potser hi sentiràs altra vegada
uns peus petits corrent pel passadís.
Robert Louis Stevenson. Jardí de versos d'un nen, 2011
Il.: Jessie Willcox Smith
Tr.: Jaume Subirana
per l'amor recordat, pel temps feliç,
i potser hi sentiràs altra vegada
uns peus petits corrent pel passadís.
Robert Louis Stevenson. Jardí de versos d'un nen, 2011
Il.: Jessie Willcox Smith
Tr.: Jaume Subirana
17 de novembre 2019
El paper en blanc
Un full de paper en blanc
és tot un món possible.
Penetra-hi amb peu franc!
Hi pots posar el teu nom
i dir-hi el què i el com
de tot allò intangible
que penses i que sents,
que entens i que no entens...
I quan hi hauràs deixat
el cor ben despullat,
seràs el petit déu
d'un univers sols teu!
Joana Raspall. Bon dia, Poesia!. 2013
Il·lustracions: Montse Ginesta
és tot un món possible.
Penetra-hi amb peu franc!
Hi pots posar el teu nom
i dir-hi el què i el com
de tot allò intangible
que penses i que sents,
que entens i que no entens...
I quan hi hauràs deixat
el cor ben despullat,
seràs el petit déu
d'un univers sols teu!
Joana Raspall. Bon dia, Poesia!. 2013
Il·lustracions: Montse Ginesta
Dels ocells
Dels ocells els
de trinat més noble
soltes divinitats
són
dins un pou d'aire
————————
Dos pássaros os
de mais nobre pio
são divindades soltas
num poço de ar
Luiza Neto Jorge. Destrets d'indret, 1999de trinat més noble
soltes divinitats
són
dins un pou d'aire
————————
Dos pássaros os
de mais nobre pio
são divindades soltas
num poço de ar
Tr.: Arnau Pons
16 de novembre 2019
Aiguamolls 1985
No han destruït aquest recer vivent
Que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l'aigua nodridora
I els verds amagatalls l'ocell del nord.
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu,
Torneu, xic corriol i fredeluga,
Princesa acolorida de l'hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
Davant dels nius tots bategants de vida.
Com un somriure clar, repòs d'ocells
Cansats del vol, a frec de les onades
I el sol que hi riu, i escates d'or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
-Una treva signada amb aire i ales.
Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares. 2008
A cura de: D. Sam Abrams
Aquí retroba l'aigua nodridora
I els verds amagatalls l'ocell del nord.
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu,
Torneu, xic corriol i fredeluga,
Princesa acolorida de l'hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
Davant dels nius tots bategants de vida.
Com un somriure clar, repòs d'ocells
Cansats del vol, a frec de les onades
I el sol que hi riu, i escates d'or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
-Una treva signada amb aire i ales.
Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares. 2008
A cura de: D. Sam Abrams
14 de novembre 2019
10 de novembre 2019
Un i tots
 |
Comprenc el meu lloc a l'Univers:
formo part d'una gran Vida
que acondueix els mons.
No crec pas que ningú sigui
una unitat separada de lluna
a lluna...
Tot està contingut en tot.
Espelmes i planetes.
Joan Brossa. Passat festes. 2013 |
Nena adormida
Tu que en dolç bressol
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?
Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.
Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.
Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?
Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.
Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.
Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013
Il.: Ignasi Blanch
Pr.: Carles Duarte
Ed.: Mercè Ubach
Pr.: Carles Duarte
Ed.: Mercè Ubach
08 de novembre 2019
Islàndia
Islàndia,
flor de gel i lava
la llet nodridora dels primers rius
aletejant entre la pedra
Carles Mulet. Naixement d'Islàndia. 2019
flor de gel i lava
la llet nodridora dels primers rius
aletejant entre la pedra
Carles Mulet. Naixement d'Islàndia. 2019
Novembre
Novembre
és lo mes de l'arado
amb els solcs
que se subsegueixen
com un esperançós argument
pensant a la pluja
i a les llavors de llum
que il·luminem
la plana del pa
on arrela l'amor
i la suor dels hòmens
custodis de les sagrades cerimònies
que revelen l'ànima de la terra.
______________________
Novembre
è il mese dell'aratro
con i solchi
che si succedono
come un fiducioso argomento
pensando alla pioggia
e ai semi di luce
che illuminano
la pianura del pane
dove alligna l'amore
e la fatica degli uomini
custodi delle sacre cerimonie
che svelano l'anima della terra.
Antoni Canu. Ànimes precioses, 2019
Pr.: Maria Cristina Biggio
és lo mes de l'arado
amb els solcs
que se subsegueixen
com un esperançós argument
pensant a la pluja
i a les llavors de llum
que il·luminem
la plana del pa
on arrela l'amor
i la suor dels hòmens
custodis de les sagrades cerimònies
que revelen l'ànima de la terra.
______________________
Novembre
è il mese dell'aratro
con i solchi
che si succedono
come un fiducioso argomento
pensando alla pioggia
e ai semi di luce
che illuminano
la pianura del pane
dove alligna l'amore
e la fatica degli uomini
custodi delle sacre cerimonie
che svelano l'anima della terra.
Antoni Canu. Ànimes precioses, 2019
Pr.: Maria Cristina Biggio
06 de novembre 2019
La llum plàcida
El dia és pur
i el sol es desmaia a la paret.
JOAN LLACUNA
La llum plàcida
davalla del cel.
I es fan grans,
cada vegada més grans,
aquestes ombres.
I la tarda cau
somorta sobre
la vella paret.
Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 1996
i el sol es desmaia a la paret.
JOAN LLACUNA
La llum plàcida
davalla del cel.
I es fan grans,
cada vegada més grans,
aquestes ombres.
I la tarda cau
somorta sobre
la vella paret.
Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 1996
03 de novembre 2019
Mentre escandim versots
I plou sobre mullat, com de costum,
mentre escandim versots mig oblidats,
ara que l'any mostra la faç benigna
i encenem teies a les cantonades
per als qui són en mar,
per als qui són en terra.
No hi ha engany, diu algú;
i si n'hi ha, sortosament no dura.
Cauran com sempre ganivets de punta
i escorxarem els bous massa feixucs
així que hagi passat aquesta lluna.
No oblideu el paraigua,
doncs, si sortiu de casa.
Miquel Martí i Pol. La pell del violí. 2000
mentre escandim versots mig oblidats,
ara que l'any mostra la faç benigna
i encenem teies a les cantonades
per als qui són en mar,
per als qui són en terra.
No hi ha engany, diu algú;
i si n'hi ha, sortosament no dura.
Cauran com sempre ganivets de punta
i escorxarem els bous massa feixucs
així que hagi passat aquesta lluna.
No oblideu el paraigua,
doncs, si sortiu de casa.
Miquel Martí i Pol. La pell del violí. 2000
02 de novembre 2019
Sàlvia
Sàlvia omnipotent,
planta sens parió,
dona'ns protecció
tant en temps d'hivern
com en la calor.
–En la infecció,
volem curació.
–En l'estat febril,
demanem asil.
–En la indigestió
ens cal atenció.
En qualsevol cas,
sàlvia omnipresent,
dona'ns salvació
tant en temps d'hivern
com en la calor.
Roser Ros i Vilanova. Petites històries vegetals. 2010
Il.: Martha Ros i Vilanova
planta sens parió,
dona'ns protecció
tant en temps d'hivern
com en la calor.
–En la infecció,
volem curació.
–En l'estat febril,
demanem asil.
–En la indigestió
ens cal atenció.
En qualsevol cas,
sàlvia omnipresent,
dona'ns salvació
tant en temps d'hivern
com en la calor.
Roser Ros i Vilanova. Petites històries vegetals. 2010
Il.: Martha Ros i Vilanova
dins el llit de mel del rusc
dins el llit de mel del rusc
l'abella es cargola
fimbren les companyes
per apartar el que atrapa i ofega
fent florir l'esbós que s'hi amaga
restaurant l'ordre
ofrenant calma
Maria Antònia Massanet. Aus de ramat, 2019
l'abella es cargola
fimbren les companyes
per apartar el que atrapa i ofega
fent florir l'esbós que s'hi amaga
restaurant l'ordre
ofrenant calma
Maria Antònia Massanet. Aus de ramat, 2019
31 d’octubre 2019
Bifrost
Llueix els seus colors
l'arc de Sant Martí,
com un pont vestit de Festa,
entre la realitat i els somnis,
com un camí en la casa dels déus
Quin monstre t'ha trencat?
Quin malson ha vestit de naufragi
les onades de la mar?
Quina fulla de l'arbre de la vida
caurà a l'aigua i farà d'Arca
per a salvar-nos del diluvi?
Assumpció Forcada. Meteorologia = Meteorología, 2011
l'arc de Sant Martí,
com un pont vestit de Festa,
entre la realitat i els somnis,
com un camí en la casa dels déus
Quin monstre t'ha trencat?
Quin malson ha vestit de naufragi
les onades de la mar?
Quina fulla de l'arbre de la vida
caurà a l'aigua i farà d'Arca
per a salvar-nos del diluvi?
Assumpció Forcada. Meteorologia = Meteorología, 2011
Cireretes de pastor
Cirera d'arboç,
fruita bosquetana,
rústega de pell,
color de magrana...
Entre romanins,
boixos i argelaga
i roures i pins,
ets dolça troballa.
Alegres l'esguard,
enjoies la cara
i ens deixes a tots
la boca emmelada.
Joana Raspall. Bon dia, poesia!. 2013
Il·lustracions: Montse Ginesta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)