Taronja
Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color : 36 poemes particulars i una carta cromàtica. 2011
Terracotta del s. V aC.
Atenes. Museu Nacional
Domini càlid.
Per a Montserrat Abelló
Els veïns de la casa de pisos on vivim em diuen coses
quan em troben, sóc l'única criatura de l'escala perquè
el Ramon és gran, em porta quatre anys. Més que enraonar,
em miren. Hi ha la parella sense fills que a mi em semblen
vells però que deuen tenir al voltant dels quaranta. Ell treballa
d'escombriaire. Tu els anomenes "els Joans" i jo passaré temps
pensant que són germans. Els veig semblants. Em pregunten
sempre el mateix, qui m'ha pentinat les trenes, penso que ja fa
estona que ho haurien de saber, qui m'ha posat el vestit, sempre
és "aquest vestit tan bonic", tant si és el de cada dia com
el dels diumenges. On vaig amb la senalla o la pilota. Tots dos
són grassos i fan l'efecte d'una mica fofos, però ella té la pell
de la cara més blanca i més llisa, i una veu fina, el pare diu
"de soprano" i tu et gires cap a ell amb els ulls il·luminats.
(Fragment)
Maria Barbal. País íntim, 2005
|
Al sac dels anys que fugen, or entre tanta desferra, marxen estima i tendresa. L'estima em folrava l'esguard, el meu esguard en la mirada teva, la tendresa em folrava la mà, la meva mà agafada a la teva. Ara t'estimaré en el record de tantes trobades tendres i en l'evocació del teu cos de jonc, ivori i heura. Toni Sitges i Serra. Amor roig, 1997 |