Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

16 de maig 2015

Elegia: d'aquell moment...

Elegia d'aquell moment que ja no tornarà,
dels semàfors vermells de l'avinguda,
de la feina que no farem demà,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les botigues...

de les botigues del carrer Canuda,
de les terrasses un capvespre clar,
dels idiomes de la benvinguda,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'hotel...

de l'hotel i la cambra per llogar,
dels dies indistints i el temps que es muda,
de l'ascensor i de l'hora de sopar,


(Fragment)

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de la fredor...

de la fredor sobre l'esquena nua,
de l'aigua que comença a davallar,
dels pensaments feixucs i el front que sua,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'insomni...

de l'insomni i les nits per no pensar,
dels cinemes on mai no hem de fer cua,
d'aquella carta breu escrita a mà,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: del cafè amb llet...

del cafè amb llet i la cambrera bruna,
de les ungles pintades i l'esmalt,
de la panera buida i de l'engruna,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels llums encesos...

dels llums encesos i del sostre alt,
del passadís i de la llum de lluna,
de la frenada en sec sobre l'asfalt,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels carrerons estrets...

dels carrerons estrets i la figura,
de l'autobús que passa per davant,
de l'aigua de l'estany on quelcom sura,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: d'aquest diumenge...

d'aquest diumenge que es va perfilant,
de la setmana que es presenta dura,
de les mans que s'aferren al volant,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'arribada...

de l'arribada a un terme sense excusa,
del topònim, del rètol i el senyal,
de l'amant i el botó d'aquella brusa,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'escala...

de l'escala que porta al principal,
de la mirada il·lusa però obtusa,
de la faldilla curta i l'engonal,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident. 1999

Elegia: del desig o el record...

del desig o el record quan són les dues,
del passeig i els destins fets a la sort,
de l'hamburguesa i les patates crues,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: d'aquell cafè a...

d'aquell cafè a l'estació del nord,
dels jardins freds i de la reixa amb pues,
de la ràdio encesa dins del Ford,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les voreres...

de les voreres i les prostitutes,
del locutor que parla per consol,
del temps i de les xifres absolutes,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les convencions...

de les convencions i el protocol,
dels ulls cansats i les ulleres brutes,
del passaport i el número de vol,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels finestrals...

dels finestrals i la megafonia,
de la membrana on vibra cada so,
de l'autocar turístic i del guia,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels souvenirs...

dels souvenirs i els ametllers en flor,
de la platja deserta i la badia,
dels passejos en barca quan fa bo,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les entrades i...

de les entrades i de les sortides,
de la pell fosca i del regust de sal,
del llavi humit i de les pegellides,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de la taula parada...

de la taula parada i la cadira,
del menú i el cambrer del restaurant,
de la mar quan el sol ja s'enretira,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Premi Octavio Paz de Poesia 1998

Elegia: de la xarxa...

de la xarxa assecada en un portal,
de la mirada i de les mans unides,
de les coses que es poden dir i no cal,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de la conversa...

de la conversa ambigua i divagant,
dels cavallets i de la nit de fira,
de l'escapada aquell Dimecres Sant,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les pastes i el te...

de les pastes i el te de la visita,
de l'embús d'automòbils allà a baix,
dels clàxons i el so agut que tant irrita,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels tovallons i...

dels tovallons i els estris del calaix,
del vell televisor i la premsa escrita,
del sol ponent que arriba de biaix,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999

Elegia: d'aquell moment que...

d'aquell moment que tanquen les botigues,
d'aquell cel blau que surt a les postals,
d'aquell groc de les fotos més antigues,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999


Elegia: de la comunió i...

de la comunió i els funerals,
de les vacances i de les fatigues,
dels viatges ficticis i els reals,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999


Elegia: de les formes de viure...

de les formes de viure el dia a dia,
d'aquest avui que enyorarem demà,
dels carrers plens i la monotonia,
de tot allò que no sé dir i se'n va.

(últims versos)





Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999


10 de maig 2015

Ara és demà

Preparats (cursa al Guinardó - Festa Major 2015) per Teresa Grau Ros
                 Al Demà

Ara és ú.
Ara és tu.
Ara és truc.
Ara és llum.
Ara és vull.
Ara és suc.
Ara és gust.
Ara és bo.
Ara és hom.
Ara és ton.
Ara és mon.
Ara és món.
Ara és mots.
Ara és fort.
Ara és sort.
Ara és flor.
Ara és fets.
Ara és gent.
Ara és gest.
Ara és veu.
Ara és vers.


(Fragment)



Clàudia Viladrich. Si fa sol, 2007

09 de maig 2015

céc al ponent i llança d'espiga

céc al ponent i llança d'espiga
que el núvol tibant percaça

-sou ara una sang!


l'abraçada en l'escull

l'escarpell d'un llebeig sobre el mar

Roger Costa-Pau. I ser d'on no sóc, 2007

I de sobte l'Onyar

Entrarem a poc a poc
dintre arquitectures d'aigua,
tot amplitud i nuesa...



I aromes lleus de glicines
m'arriben, liles, flotant...



Margarita Colom. I de sobte l'Onyar. 2002

De la geometria de l'Onyar

De la geometria de l'Onyar,
n'he vist, en el seu llibre, dins les planes,
mil rectes i mil corbes, filigranes
al vidre fugisser del seu lliscar.

Les línies trencades que irradia
la llum del raig de lluna en la foscor,
dins un misteri de refracció,
esquitxen el traçat de l'harmonia.

Cercles concèntrics, angles i triangles
del ballet d'unes carpes, com dofins,
que emulen levitats de ballarins
dibuixant rombes, quadres o rectangles.

El lleu vol de l'insecte fregant l'ona
també és geometria d'una estona
amb semicercles fent un joc divers...

... I les bombolles d'aire, breu bellesa,
són petites esferes de puresa
que suren lliurement sobre el meu vers.

Geometria de l'Onyar,
que es perfila en el riu amb lleugeresa
i m'evoca el disseny de l'univers!


Margarita Colom. El Llibre de l'Onyar. 2002