escalaixant-se en cingles
de roca nua!
J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996
Premi Jocs Florals de Barcelona 1996.
Sento ara el vostre esguard damunt el meu cor,
com l'assolellat silenci del matí damunt el segat
camp solitari.
Obra selecta de Tagore, 1975
|
Un poema no s'explica; és a dir, les seves paraules
no són canviables per unes altres, el seu cant no pot
ésser dut més ençà de les nocions i de les imatges
que comporta, perquè justament la seva comesa és
dur el lector més enllà d'elles, pel camí d'una veu
insubstituïble.
(Fragment)
Carles Riba. Elegies de Bierville, 1968
|
A, Toloza e Proensa
e la terra d'Argensa,
Bezers e Carcassey,
quo vos vi e quo'us vey!
Bernat Sicart de Marvéjols
dins,
Josep M. Llompart. La terra d'Argensa. 1990
|
He penjat la guitarra a l'escàlem
i he deixat la balada nedar sola
a l'impuls del corrent.
Poso el rem musical arran de l'aigua,
just a nivell,
i l'harmonia puja
des del pou del ressò,
xopa d'escuma, enribetada d'algues;
polsa la pauta oberta de les cordes
i vibra commoguda la ribera.
Alícia Tello. Calaix d'ocells, 1991
Pròleg: Màrius Sampere
|
Un poema comença amb delit
i acaba en saviesa.
Robert Frost.
Traduït per a aquest blog. Dins del llibre de poesia:
Antoni Albalat Salanova. Love is. 2014 16è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, Ciutat de Sagunt, 2013
|
Per què escric en català?
T'ho miraré d'explicar.
Et diré...
que la mitjanit tocada
d'un jorn de gener glaçat
jo vaig néixer a Catalunya
i l'aire que al pit m'entrà
tenia aroma salobre
del Mediterrani brau,
calant a les meves venes
a l'instant de respirar
el to suau de les ones
que sonava en català.
(Fragment)
Guida. Bocins de silenci, 1984
|
Senyor, Déu meu! Vós que ens heu donat una pàtria que és
la terra més bella del món: que ens l'heu guarnida de muntanyes
i heu agraciat les muntanyes amb la pinzellada verda
dels boscos, i heu anat bastint les casetes dels poblets
i els heu donat aquell color de crosta de pa i de llet
d'ovella; que ens heu animat les venes de la terra amb
els fils d'aigua que no s'acaben mai,...
(Fragment)
J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1947. 5a ed.
|