He penjat la guitarra a l'escàlem
i he deixat la balada nedar sola
a l'impuls del corrent.
Poso el rem musical arran de l'aigua,
just a nivell,
i l'harmonia puja
des del pou del ressò,
xopa d'escuma, enribetada d'algues;
polsa la pauta oberta de les cordes
i vibra commoguda la ribera.
Alícia Tello. Calaix d'ocells, 1991
Pròleg: Màrius Sampere
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
02 de setembre 2015
IX
Etiquetes de comentaris:
algues,
balades,
guitarra,
harmonia,
poesia sublim,
Premi Josep Maria López-Picó 1990,
riberes,
Tello [Alícia 1923-]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada