Susanna Rafart. Dies d'agost : notes i dies de terres properes. 2017 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
27 de febrer 2018
Llegint diccionaris
Etiquetes de comentaris:
diccionaris,
llegir,
notes,
poesia visual,
Rafart [Susanna 1962-]
Paradisos oceànics
Devíem navegar prou lluny de qualsevol terra, perquè
només vèiem aigua, aigua,
sempre aigua, tan lluny com abastava el nostre esguard.
Aurora Bertrana
Roques de regalíssia que les aigües de l'Atlàntic llepen
llamineres abans d'esquitxar-me a totes hores. Aigua que
brolla bullent del terra que trepitjo, que omple els rius
grocs on em banyo. Aigua, aigua, sempre aigua que
abans em defugia i ara m'envolta per marcar-me el
perímetre que es desdibuixa a cada onada. Crec que
vol dir-me que soc infinita.
Sara Bailac i Ardanuy, dins,
Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans, 2013
només vèiem aigua, aigua,
sempre aigua, tan lluny com abastava el nostre esguard.
Aurora Bertrana
Roques de regalíssia que les aigües de l'Atlàntic llepen
llamineres abans d'esquitxar-me a totes hores. Aigua que
brolla bullent del terra que trepitjo, que omple els rius
grocs on em banyo. Aigua, aigua, sempre aigua que
abans em defugia i ara m'envolta per marcar-me el
perímetre que es desdibuixa a cada onada. Crec que
vol dir-me que soc infinita.
Sara Bailac i Ardanuy, dins,
Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans, 2013
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Atlàntic,
Bailac i Ardanuy [Sara],
Bertrana [Aurora],
navegar,
onades
25 de febrer 2018
Do del poema
¿A qui diré sinó a tu
Tu em crides, vera amor reial!
Vivent no dels somnis d'abans
De Del joc i del foc, 1946
Carles Riba, dins,
Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992
l'hora plorada en la solitud invisible,
amor, on creix i calla el desig impossible,
on tot verd és nocturn i tot astre insegur,
on la set de més set fa el desig impossible?
Tu em crides, vera amor reial!
Puc fugir: tot lligam crema en ta flama encesa;
ah, puc morir: tot fruit m'és dat en ta dolcesa!
Però resto en ta vida i neixo al que més val
des del centre secret de la teva dolcesa.
Vivent no dels somnis d'abans
et portaré, amor, l'inefable poema,
sinó de la teva hora pura en sa tija extrema,
i del treball humil fet per les meves mans
per imitar la flor ーoh inefable poema!
De Del joc i del foc, 1946
Carles Riba, dins,
Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992
Ed.: Jordi Bacells i Albert Roig
24 de febrer 2018
Arbreda
Friedrich, abans de posar-se a pintar,
tancava els ulls. Aquest gruix verd d'oratge,
amb sons de toponímia al joncar,
que s'apropava provant de dir el paratge,
els noms de l'aigua i de l'aigua l'engany
en prendre forma d'arbre i créixer, d'aire
i anar-se'n. Aquest clot, aquest malguany
entre les herbes. Hi ha un indret no gaire
lluny d'això, un boscatge no talat
de fa molts anys, l'efecte que hi sojorna,
real, al sotamot mateix dels arbres,
calmosament, l'arbreda que retorna
el vers al vers en tota veritat.
Pengen els quadres: els arbres als arbres.
Perejaume, dins,
Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992
Edició: Jordi Balcels, Albert Roig
tancava els ulls. Aquest gruix verd d'oratge,
amb sons de toponímia al joncar,
que s'apropava provant de dir el paratge,
els noms de l'aigua i de l'aigua l'engany
en prendre forma d'arbre i créixer, d'aire
i anar-se'n. Aquest clot, aquest malguany
entre les herbes. Hi ha un indret no gaire
lluny d'això, un boscatge no talat
de fa molts anys, l'efecte que hi sojorna,
real, al sotamot mateix dels arbres,
calmosament, l'arbreda que retorna
el vers al vers en tota veritat.
Pengen els quadres: els arbres als arbres.
Perejaume, dins,
Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992
Edició: Jordi Balcels, Albert Roig
Etiquetes de comentaris:
aigües,
arbredes,
arbres,
boscatge,
calmosament,
créixer,
herbes,
indrets,
joncar,
paratges,
Perejaume [1957-],
pintar,
quadres,
ulls,
verd,
veritat,
versos
Infància
Aquells dies tan suaus, blancs de gesmil.
Semblava que no tinguéssem por de res.
L'olor a pi ens embolcallava.
Jo jugava amb l'aigua i les papallones,
m'inventava l'aire i el sol,
la pluja imantada que em prolongava.
Aleshores el vent voraç no existia.
Susanna Toledo, dins,
Reduccions : revista de poesia, 2006, núm. 86, p. 30
Semblava que no tinguéssem por de res.
L'olor a pi ens embolcallava.
Jo jugava amb l'aigua i les papallones,
m'inventava l'aire i el sol,
la pluja imantada que em prolongava.
Aleshores el vent voraç no existia.
Susanna Toledo, dins,
Reduccions : revista de poesia, 2006, núm. 86, p. 30
Etiquetes de comentaris:
aigua,
aire,
blanc,
gesmils,
infància,
olors,
papallones,
pins,
pluja,
poesia de la memòria,
sol,
suavitat,
Toledo [Susanna],
vent
23 de febrer 2018
Tu
Tu, que has viscut sempre
Olga Xirinachs i Díaz. Clau de blau : Tarraconis vrit amor. 1978
a l'ombra de qualsevol tombant,
treu el cap a la finestra
i aterra la paret:
veuràs, quina florida de liles,
veuràs, quina almoina de roses.
Olga Xirinachs i Díaz. Clau de blau : Tarraconis vrit amor. 1978
Dibuixos: Olga Xirinachs
Etiquetes de comentaris:
actituds,
finestres,
florir,
liles,
persones,
poesia breu,
roses,
veure,
viure,
Xirinacs [Olga 1936- ]
20 de febrer 2018
En la pau clara de la meva estança
En la pau clara de la meva estança
sovint hi neden els peixos en calma.
I jo, laboriosa, amb la roba blanca,
he confós ta absència amb ma bonança.
Has entrat, amic, alguna vegada
dins la diàfana cambra de l'aigua
obrint d'un sol cop la porta de casa:
«demà no vindré sol sinó amb l'armada».
Has arribat amb el Lleó i el Brau!
Aviat he vist els greus animals
i ells m'han vist presa del seu vapor.
Ràpida he volgut treure'm els vestits,
per tan veloç tastar el seu vent cremant
aferrada de les feres al dors.
Bèsties em duen l'esforç del desert
vers gran repòs quan arriba l'infant
per ser ell sol més que nosaltres som.
T'has quedat ara amb el Lleó i el Brau!
Restaràs, bon pare, i també el ramat s'atura;
ja sortiran del nostre blanc sens remor els peixos
a la fi acolorits amb els seus tons honestos.
Jo, com l'albada, vestiré l'amor amb cura.
Maria Verdaguer, dins,
Reduccions : revista de poesia, 2006. Núm. 86. P. 19
sovint hi neden els peixos en calma.
I jo, laboriosa, amb la roba blanca,
he confós ta absència amb ma bonança.
Has entrat, amic, alguna vegada
dins la diàfana cambra de l'aigua
obrint d'un sol cop la porta de casa:
«demà no vindré sol sinó amb l'armada».
Has arribat amb el Lleó i el Brau!
Aviat he vist els greus animals
i ells m'han vist presa del seu vapor.
Ràpida he volgut treure'm els vestits,
per tan veloç tastar el seu vent cremant
aferrada de les feres al dors.
Bèsties em duen l'esforç del desert
vers gran repòs quan arriba l'infant
per ser ell sol més que nosaltres som.
T'has quedat ara amb el Lleó i el Brau!
Restaràs, bon pare, i també el ramat s'atura;
ja sortiran del nostre blanc sens remor els peixos
a la fi acolorits amb els seus tons honestos.
Jo, com l'albada, vestiré l'amor amb cura.
Maria Verdaguer, dins,
Reduccions : revista de poesia, 2006. Núm. 86. P. 19
Etiquetes de comentaris:
albades,
amor,
bèsties,
bonança,
calma,
claredat,
colors,
honestedat,
infància,
pares,
pau,
peixos,
Verdaguer [Maria]
Curraià blanc
Etiquetes de comentaris:
Blanc [Isidre],
Curraià blanc,
Lladorre,
orquídies,
poesia floral
Cançó de l'aigua
Vora d'una síquia,
dins un olivar,
la verda murtera
ses flors va badar.
La murta florida
soleta s'està.
Qui n'hi ha cullida?
Qui n'hi cullirà
de flor a la murtera
de dins l'olivar?
L'aigua de la síquia
cap avall se'n va,
canta que te canta
son etern cantar...
Francisca Alcover Morell. Obra poètica. 1999
Pròleg: Guillem Colom
Epíleg: F. Bonafè
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Alcover Morell [Francisca],
cançons,
cantar,
collir,
flor de la murtra,
murtra,
olivars,
poesia breu,
poesia mallorquina,
síquies,
verd
18 de febrer 2018
Núvols
Blava,
condenses la immensitat del clos
als iris.
Contemples
com els auguris van enganyar-te.
T'encomanes al silenci,
i conclous
les respostes amb un gest.
Has après dels núvols.
Sandra Domínguez Roig, dins,
Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans. 2013
condenses la immensitat del clos
als iris.
Contemples
com els auguris van enganyar-te.
T'encomanes al silenci,
i conclous
les respostes amb un gest.
Has après dels núvols.
Sandra Domínguez Roig, dins,
Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans. 2013
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
blau,
contemplar,
Domínguez Roig [Sandra 1974-],
gestos,
immensitat,
iris,
núvols,
poesia breu,
respostes,
silenci
Un glopet d'amor
Un glopet d'amor
m'ha fugit enllà
sense preguntar-me
on podia anar.
No em dol; sé que al regne
de l'inconegut,
ni l'esquitx més ínfim
d'amor, no és perdut.
Joana Raspall. 46 poemes i 2 contes. 2013
Il·lustracions: Àfrica Fanlo
m'ha fugit enllà
sense preguntar-me
on podia anar.
No em dol; sé que al regne
de l'inconegut,
ni l'esquitx més ínfim
d'amor, no és perdut.
Joana Raspall. 46 poemes i 2 contes. 2013
Il·lustracions: Àfrica Fanlo
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
esquitxos,
Fanlo [Àfrica 1972-],
glops,
il·lustracions,
perdre,
persones,
poesia breu,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013]
La poesia
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l'alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d'àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.
Marc Granell
21.03.18 Dia Mundial de la Poesia
i és el crit que desperta l'alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d'àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.
Marc Granell
21.03.18 Dia Mundial de la Poesia
Etiquetes de comentaris:
#DMP18,
alegria,
desig,
Dia mundial de la poesia 2018,
foc,
fundar,
Granell [Marc 1953-],
mar,
memòria,
mons,
neu,
ombres,
poesia sublim,
ponts,
rius,
saviesa,
senda,
tristesa,
venes
17 de febrer 2018
Venen les matemàtiques
Venen les matemàtiques
talment com les onades
que moren a la platja.
Pots saber-ne l'alçada,
la força i la freqüència
fins que toquen la sorra
on has fixat els peus.
Tan sobtós i incessant
com aquest moviment
són els versos, però
proves de calcular-los
conscient que la tasca
és d'allò més incerta.
I vas pujant escales
de baranes polícromes
fins al lloc on l'amor
(talment com les onades)
no para d'extingir-se.
De Llibre de les meditacions, 1973
Feliu Formosa, dins,
Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992
talment com les onades
que moren a la platja.
Pots saber-ne l'alçada,
la força i la freqüència
fins que toquen la sorra
on has fixat els peus.
Tan sobtós i incessant
com aquest moviment
són els versos, però
proves de calcular-los
conscient que la tasca
és d'allò més incerta.
I vas pujant escales
de baranes polícromes
fins al lloc on l'amor
(talment com les onades)
no para d'extingir-se.
De Llibre de les meditacions, 1973
Feliu Formosa, dins,
Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992
Etiquetes de comentaris:
amor,
consciència,
desamor,
escales,
força,
Formosa [Feliu 1934-],
matemàtiques,
moviments,
onades,
platges,
sorra,
versos
16 de febrer 2018
Pregunta estèril
Per què tu precisament,
quina la causa
la conseqüència
l'explicació
la racionalitat
la mecànica vital en què s'insereix
el fet atroç de la mort per sempre.
Per què tu,
en quin engranatge evolutiu del temps
pot haver-hi un argument que clogui aquest debat,
per què si el cos existeix en la dimensió prevista,
quina és la raó d'una mort
tan poc pressentida.
I què en farem
de contemplar aquest buit espill d'abandó,
aquesta absència salvatge esberlada damunt el dia
que ens deixa un seguit de converses pendents,
la impossibilitat d'apel·lar el teu nom,
perquè ens calia
precisament la paraula que hauries dit.
Ni el materialisme en què vam construir-nos
defensa d'aquesta bleva
al viu de l'equilibri.
Que no en farem res
de comprovar aquesta manca,
el dolor dels que vivien al peu de ton ànima,
els que de grat haurien partit amb tu.
Marta Dacosta, dins,
Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008
Ed.: Fátima Rodríguez, Xavier Queipo
Tr.: Manuel Costa-Pau
quina la causa
la conseqüència
l'explicació
la racionalitat
la mecànica vital en què s'insereix
el fet atroç de la mort per sempre.
Per què tu,
en quin engranatge evolutiu del temps
pot haver-hi un argument que clogui aquest debat,
per què si el cos existeix en la dimensió prevista,
quina és la raó d'una mort
tan poc pressentida.
I què en farem
de contemplar aquest buit espill d'abandó,
aquesta absència salvatge esberlada damunt el dia
que ens deixa un seguit de converses pendents,
la impossibilitat d'apel·lar el teu nom,
perquè ens calia
precisament la paraula que hauries dit.
Ni el materialisme en què vam construir-nos
defensa d'aquesta bleva
al viu de l'equilibri.
Que no en farem res
de comprovar aquesta manca,
el dolor dels que vivien al peu de ton ànima,
els que de grat haurien partit amb tu.
Marta Dacosta, dins,
Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008
Ed.: Fátima Rodríguez, Xavier Queipo
Tr.: Manuel Costa-Pau
Etiquetes de comentaris:
absències,
actituds,
ànima,
causa,
conseqüència,
conversar,
Dacosta [Marta],
debat,
equilibri,
explicació,
materialisme,
mort,
paraules,
persones,
preguntes,
racionalitat,
temps
Poema d'hivern
Planava la temptació de rendir-se
(La guerra bullent. La pressa)
I tu eres a la Rússia,
mirant cada cosa.
Encara que no hi hagués demà.
En el paisatge, pretextos
per distreure el fred i continuar.
Llavors arribà l'hivern,
el febrer és inconstant
i et ve a veure. Vaig mirar dintre meu:
els dies no passen en va.
María do Cebreiro, dins,
Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008
Ed.: Fátima Rodríguez, Xavier Queipo
Tr.: Manuel Costa-Pau
(La guerra bullent. La pressa)
I tu eres a la Rússia,
mirant cada cosa.
Encara que no hi hagués demà.
En el paisatge, pretextos
per distreure el fred i continuar.
Llavors arribà l'hivern,
el febrer és inconstant
i et ve a veure. Vaig mirar dintre meu:
els dies no passen en va.
María do Cebreiro, dins,
Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008
Ed.: Fátima Rodríguez, Xavier Queipo
Tr.: Manuel Costa-Pau
Etiquetes de comentaris:
actituds,
continuar,
febrer,
fred,
hivern,
María do Cebreiro 1976-],
mirar,
paisatges,
persones,
poesia hivernal,
pretextos,
Rússia,
temptacions
La ruta de la seda
Miràvem les blavoses
muntanyes orientals, enceses per la torxa
vivent del sol,
la suau calitja que ocultava el mar,
l'enramada on llanguien
grans flors purpúries.
Vèiem el riu fluint, a poc a poc,
cap a les aigües blanques
i el jonc on s'afanyaven mariners
amb inútil esforç per esquivar
el balç que migpartia el seu camí,
pacient treball de l'arna
entre els plecs de la seda.
No hi havia riberes ni en els camps
s'enfilava l'arròs. El cel era un calfred
en la tempesta.
De Les aus, 1988
Margalida Pons, dins,
Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992
muntanyes orientals, enceses per la torxa
vivent del sol,
la suau calitja que ocultava el mar,
l'enramada on llanguien
grans flors purpúries.
Vèiem el riu fluint, a poc a poc,
cap a les aigües blanques
i el jonc on s'afanyaven mariners
amb inútil esforç per esquivar
el balç que migpartia el seu camí,
pacient treball de l'arna
entre els plecs de la seda.
No hi havia riberes ni en els camps
s'enfilava l'arròs. El cel era un calfred
en la tempesta.
De Les aus, 1988
Margalida Pons, dins,
Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992
Edició de Jordi Balcells, Albert Roig
Dona
Lèkythos del s. V aC.
Atenes. Museu Nacional
I
Perquè has cregut en mi, pugen, del pou
difícil de la parla, les paraules
que mai ningú, Neóbule, no havia
provat de fer sortir.
Nua, hissaves
la força del silenci amb la certesa
que jo el traduirira, per a tu,
en elegia i cant.
I esdevenia
la seducció, esclat i plenitud.
II
Des del sorral on no puc veure Súnion,
et miraré, Neóbule, com mires.
Pels clars graons del sol, avararàs
la barca dels meus ulls a ports i cimes.
I tornaré a l'estatge de la llum,
nauxer de tu, com d'una pàtria antiga.
III
Els finestrals faran olor de murtra,
els forrellats assajaran arpegis,
i, a poca nit, una certesa nua
ens vestirà de somnis i silencis.
A l'alba esdevindrem claror de vànova,
i haurem escrit, Neóbule, a la pell,
un salm de foc i de vellut i d'aigua.
Jacint Sala. Filferros de llum, 1994
Il.: Montserrat Pujol
Atenes. Museu Nacional
I
Perquè has cregut en mi, pugen, del pou
difícil de la parla, les paraules
que mai ningú, Neóbule, no havia
provat de fer sortir.
Nua, hissaves
la força del silenci amb la certesa
que jo el traduirira, per a tu,
en elegia i cant.
I esdevenia
la seducció, esclat i plenitud.
II
Des del sorral on no puc veure Súnion,
et miraré, Neóbule, com mires.
Pels clars graons del sol, avararàs
la barca dels meus ulls a ports i cimes.
I tornaré a l'estatge de la llum,
nauxer de tu, com d'una pàtria antiga.
III
Els finestrals faran olor de murtra,
els forrellats assajaran arpegis,
i, a poca nit, una certesa nua
ens vestirà de somnis i silencis.
A l'alba esdevindrem claror de vànova,
i haurem escrit, Neóbule, a la pell,
un salm de foc i de vellut i d'aigua.
Jacint Sala. Filferros de llum, 1994
Il.: Montserrat Pujol
15 de febrer 2018
I que te'n recordes
I que te'n recordes
vell amic Guillem d'Efak
invent i simulacre?
Ara l'amor me diu que és primavera
just quan la neu me fa vinclar les branques.
Podrà aquest sol tornar les penes aigua?
I què en farem, llavors, de tanta llàgrima?
Ara la sang me diu que no té espera
just quan el cor gemega en impusar-la.
Quin oli hi ha que li unti les frontisses?
Sense gemecs, i què en farem de l'ànima?
Ara la pols me diu que el fang enyora
just quan les mans ja m'han perdut el fènyer.
De bat a bat vols que obri les finestres?
I què en farem de tants ocells a lloure?
Ara l'amor me diu que és primavera
i jo m'ho crec. Me'n ric del calendari.
Guillem d'Efak. Obra poètica. 2016
vell amic Guillem d'Efak
invent i simulacre?
Ara l'amor me diu que és primavera
just quan la neu me fa vinclar les branques.
Podrà aquest sol tornar les penes aigua?
I què en farem, llavors, de tanta llàgrima?
Ara la sang me diu que no té espera
just quan el cor gemega en impusar-la.
Quin oli hi ha que li unti les frontisses?
Sense gemecs, i què en farem de l'ànima?
Ara la pols me diu que el fang enyora
just quan les mans ja m'han perdut el fènyer.
De bat a bat vols que obri les finestres?
I què en farem de tants ocells a lloure?
Ara l'amor me diu que és primavera
i jo m'ho crec. Me'n ric del calendari.
Guillem d'Efak. Obra poètica. 2016
Pròleg de Bernat Nadal
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
ànimes,
branques,
calendaris,
cor,
Efak [Guillem d' 1929-1995],
frontisses,
invents,
neu,
ocells,
persones,
riure,
simulacres
11 de febrer 2018
Lliurament a domicili
Un home entra en bicicleta
a la meva sala d'estar
orellut i xop
d'oli i d'aldarulls
nas gros i pantalons estripats
baixa de la bicicleta
boca enorme però no diu ni piu
una taca d'oli al terra
potser ja no entenc la gent però
què vol aquest home
se m'acut que podria oferir-li suc de poma
i llavors fa malbé el silenci
mira guenyo al voltant i diu:
¿és vostè que ha demanat una revolució?
Sigurbjörg Þrastardóttir, dins
Reduccions : revista de poesia, núm.: 86, p. 53
a la meva sala d'estar
orellut i xop
d'oli i d'aldarulls
nas gros i pantalons estripats
baixa de la bicicleta
boca enorme però no diu ni piu
una taca d'oli al terra
potser ja no entenc la gent però
què vol aquest home
se m'acut que podria oferir-li suc de poma
i llavors fa malbé el silenci
mira guenyo al voltant i diu:
¿és vostè que ha demanat una revolució?
Sigurbjörg Þrastardóttir, dins
Reduccions : revista de poesia, núm.: 86, p. 53
Traducció de Francesc Parcerisas
Etiquetes de comentaris:
aldarulls,
bicicletes,
domicilis,
entendre,
gent,
lliurament,
persones,
preguntes,
revolucions,
silencis,
Þrastardóttir [Sigurbjörg]
08 de febrer 2018
Dimitrios
a la meva filla
A la tenda s'acosta
el petit enemic
Dimitrios i em sorprèn,
d'ocell piulet fi
sobre el vidre del migdia.
No torça la boca pura
la gràcia que pa demana,
no s'entela de llàgrimes
l'esguard que fam i por
deixata en el cel infantil.
Ja és lluny,
eixerit remolí
esvanint-se en la calitja,
Dimitrios ー pel garrigar avar
amb prou feines creïble, amb prou
feines viu ensurt
de mi, de la meva vida
vacil·lant vora el mar.
Pireu, agost del 1942
Un dels poemes del Diario d'Algeria
Vittorio Sereni,
Reduccions : revista de poesia, núm. 86. p. 69
Tr.: Lourdes Escardívol
A la tenda s'acosta
el petit enemic
Dimitrios i em sorprèn,
d'ocell piulet fi
sobre el vidre del migdia.
No torça la boca pura
la gràcia que pa demana,
no s'entela de llàgrimes
l'esguard que fam i por
deixata en el cel infantil.
Ja és lluny,
eixerit remolí
esvanint-se en la calitja,
Dimitrios ー pel garrigar avar
amb prou feines creïble, amb prou
feines viu ensurt
de mi, de la meva vida
vacil·lant vora el mar.
Pireu, agost del 1942
Un dels poemes del Diario d'Algeria
Vittorio Sereni,
Reduccions : revista de poesia, núm. 86. p. 69
Tr.: Lourdes Escardívol
Etiquetes de comentaris:
enemics,
Escardívol [Lourdes],
esguard,
garrigars,
Gràcia,
infància,
llàgrimes,
mar,
migdia,
pa,
piulets,
Reduccions,
Sereni [Vittorio],
vida
Belerofont, dalt de Pegasus, venç la quimera
Crater del s. IV aC.
Nàpols, Museu Arqueològic
Aquest captard la por s'ha fet petita
i s'ha plegat en quatre entre els llençols.
Sanefa en brocats d'or, en llit de faula,
escolta el batre d'ales dels cavalls
que han encauat la nit a les estances
més altes del repòs.
És de debò
que ara et puc dir per on podràs entrar
a casa aquesta nit: em trobaràs
ben nu en el malendreç.
A cada un
dels gossos, si et lladraven, els he dit
el llast de cada vers on he viscut.
Jacint Sala. Filferros de llum. 1994
Nàpols, Museu Arqueològic
Aquest captard la por s'ha fet petita
i s'ha plegat en quatre entre els llençols.
Sanefa en brocats d'or, en llit de faula,
escolta el batre d'ales dels cavalls
que han encauat la nit a les estances
més altes del repòs.
És de debò
que ara et puc dir per on podràs entrar
a casa aquesta nit: em trobaràs
ben nu en el malendreç.
A cada un
dels gossos, si et lladraven, els he dit
el llast de cada vers on he viscut.
Jacint Sala. Filferros de llum. 1994
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ales,
captard,
cavalls,
escoltar,
gossos,
persones,
Premi "25 d'Abril" de poesia Vila de Benissa 1993,
repòs,
Sala i Codony [Jacint 1945-]
03 de febrer 2018
Visc i torno a reviure
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
Barcelona,
Biblioteca Montserrat Abelló,
divises,
estimar,
exposicions,
Grau Ros [Teresa 1959-],
poesia breu,
poesia tendra i forta,
poesia visual,
reviure,
vida,
viure
vestida de tu
vestida de tu
de les teves mans
la tebior a la pell.
Em faria un vestit de tu
per així poder-te dur a tot arreu.
Perquè és quan em cobreixes
que me sent més vestida.
Quan mori vull
que m'amortallin de tu
De Disseccions emocionals
Maria Antònia Massanet, dins,
Donzelles de l'any 2000, 2013
Ed.: Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig
de les teves mans
la tebior a la pell.
Em faria un vestit de tu
per així poder-te dur a tot arreu.
Perquè és quan em cobreixes
que me sent més vestida.
Quan mori vull
que m'amortallin de tu
De Disseccions emocionals
Maria Antònia Massanet, dins,
Donzelles de l'any 2000, 2013
Ed.: Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig
Etiquetes de comentaris:
cobrir,
Massanet [Maria Antònia 1980-],
pell,
poesia breu,
tebior,
vestits
01 de febrer 2018
Blancvestida
Blancvestida, l'aurora enamorada
sembla que fa memòria de la nit.
Sa cabellera és fosca. Sa mirada
amaga un pensament indefinit.
Ara es despulla a l'ombra de la balma,
i presa en l'estretor del mallot verd,
com l'atzavara es mou amb tota calma,
fina dins l'aire, el llavi mig obert.
Josep Sebastià Pons, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura, 1997
III, De Maragall als nostres dies, 1a part / A cura de Giuseppe E. Sansone
sembla que fa memòria de la nit.
Sa cabellera és fosca. Sa mirada
amaga un pensament indefinit.
Ara es despulla a l'ombra de la balma,
i presa en l'estretor del mallot verd,
com l'atzavara es mou amb tota calma,
fina dins l'aire, el llavi mig obert.
Josep Sebastià Pons, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura, 1997
III, De Maragall als nostres dies, 1a part / A cura de Giuseppe E. Sansone
Etiquetes de comentaris:
atzavares,
aurora,
balma,
blanc,
calma,
llavis,
memòria,
mirades,
Pons [Josep Sebastià 1886-1962],
Sansone [Giuseppe E.],
verd
Enfinestrada a l'orient
Enfinestrada a l'orient, l'aurora
Jacint Verdaguer, "La pomerola"
Enfinestrada a l'orient, l'aurora
em desvetlla sovint.
D'un cop desfà
dolços enganys, paranys nocturns i tristos.
El silenci em murmura algunes coses
que el dia em portarà: quefers, somriures
i veus d'infant potser i el so insistent
del telèfon.
Sé allò que no em durà,
que enyoraré mentre em bategui el cor.
Però no puc saber si vindrà encara
l'ocell que més desitjo aquest febrerー
el cop d'ales esquives d'un poema.
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2011
Edició: D. Sam Abrams
Jacint Verdaguer, "La pomerola"
Enfinestrada a l'orient, l'aurora
em desvetlla sovint.
D'un cop desfà
dolços enganys, paranys nocturns i tristos.
El silenci em murmura algunes coses
que el dia em portarà: quefers, somriures
i veus d'infant potser i el so insistent
del telèfon.
Sé allò que no em durà,
que enyoraré mentre em bategui el cor.
Però no puc saber si vindrà encara
l'ocell que més desitjo aquest febrerー
el cop d'ales esquives d'un poema.
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2011
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
ales,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
aurora,
bategar,
febrer,
poemes,
quefers,
silenci,
somriure,
Verdaguer [Jacint 1845-1902],
veus
28 de gener 2018
La família Punt-i-coma
Una vegada un punt
es va fer amic d'una coma:
dels jocs infinits,
van venir casament i confits.
De nit i de jorn
voltaven pel món
sempre de bracet.
«Una parella ideal»,
deia tothom,
«fa goig de veure
la família Punt-i-coma».
Al seu pas perfecte
i en senyal de respecte
fins les majúscules
es feien minúscules:
i si una, maldestra,
d'ajupir-se no en sap
el llapis del mestre
li tallarà el cap.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2017
Tr.: Pau Vidal
Il.: Bruno Munari
es va fer amic d'una coma:
dels jocs infinits,
van venir casament i confits.
De nit i de jorn
voltaven pel món
sempre de bracet.
«Una parella ideal»,
deia tothom,
«fa goig de veure
la família Punt-i-coma».
Al seu pas perfecte
i en senyal de respecte
fins les majúscules
es feien minúscules:
i si una, maldestra,
d'ajupir-se no en sap
el llapis del mestre
li tallarà el cap.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2017
Tr.: Pau Vidal
Il.: Bruno Munari
Etiquetes de comentaris:
goig,
majúscules,
minúscules,
punt i coma,
respecte,
Rodari [Gianni],
veure
Catalunya, Catalunya
Plugims de llibertat
Traducció: Carles Castellanos i Llorenç
s'escampen damunt teu.
La vida refredada pels hiverns gelabrosos
ha acabat esclatant dins teu esponerosa.
Les flors abans marcides de cop s'eixoriveixen
del llarg son xafogós.
Ragen del teu alè
com pètals d'una flor
un doll d'ànimes noves.
Catalunya, Catalunya
No deixes mai d'estendre el teu ample brancatge
envers aquells ocells ferits i alatrencats
que els caçadors empaiten.
Mai deixes de teixir
amb el fil de mil mots,
ni mai de donar beure als cors assedegats.
Esbatanes els ulls que romanien clucs.
El teu do més preuat és tot reblert d'amor
Assacies els ulls dels qui amatents t'admiren
i de tothom qui aculls.
Catalunya, Catalunya
Terra de destí obert
que sega mil cadenes
cap a un nou horitzó que ara fa renéixer
nous altres segadors.
Tot i que el camí és llarg
l'esperança és més forta.
Ta força sorgeix d'ella
perquè ets nascut poema
que entrelliga els seus versos
que el temps ens ha escrit.
Com s'exalta el meu cor
sentint com ara arriben
tambors de llibertat!
Salem Zenia. Jo soc l'estranger : poemes de revolta i d'exili. 2015
Traducció: Carles Castellanos i Llorenç
Pròleg: Carme Arenas
Etiquetes de comentaris:
ànimes,
arribades,
camins,
Catalunya,
cor,
esperança,
flors,
força,
hivern,
llibertat,
plugims,
poesia acollidora,
renéixer,
sentir,
temps,
ulls,
Zenia [Salem 1962-]
No vull tornar a fer poemes precisos
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Coll Domingo [Glòria 1988-],
convertir,
diccionaris,
esborranys,
escriure,
ordenar,
papers,
parlar,
perdonar,
persones,
poesia,
precisió,
vida,
viure
27 de gener 2018
Ressol
Et vaig dansar sol i de ràbia
amb el crac de les dents.
Visc a to de tu
i amb tu, em recordo
amic de l'ombra
i viu per misèria.
Canviem com fulles d'afaitar de les barates,
no recordes mai que duren tan poc. Tan sols t'hi trobes,
com quan t'anunciaven el mite del teu joc amb la resta,
en suma,
no res.
Mentre em faig gran i ample
camino sol.
De manera previsible, ara començo a veure-ho,
-Ets prou amunt per caure? Au doncs! Avall
i fes consell a la gravetat,
que ella
sempre té raó.
Núria Martínez, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm.: 76, p. 34
amb el crac de les dents.
Visc a to de tu
i amb tu, em recordo
amic de l'ombra
i viu per misèria.
Canviem com fulles d'afaitar de les barates,
no recordes mai que duren tan poc. Tan sols t'hi trobes,
com quan t'anunciaven el mite del teu joc amb la resta,
en suma,
no res.
Mentre em faig gran i ample
camino sol.
De manera previsible, ara començo a veure-ho,
-Ets prou amunt per caure? Au doncs! Avall
i fes consell a la gravetat,
que ella
sempre té raó.
Núria Martínez, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm.: 76, p. 34
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caminar,
canvis,
caure,
dents,
gravetat,
Martínez Vernis [Núria],
mites,
persones,
raó,
Reduccions,
veure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)