Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brossa [Joan 1919-1998]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brossa [Joan 1919-1998]. Mostrar tots els missatges

31 de març 2017

Màquina

Imagino un artefacte literari capaç
de produir figures que esdevinguin reals,
tal com eren en el moment de ser captades,
i que hi puguis conversar.


Joan Brossa. La clau a la boca : (1996), 1997

19 de març 2017

Fe ordinària

La fe no consisteix a creure només
en mites religiosos o en unes supersticions
determinades, és una cosa més àmplia
que pot portar l'home al cim de
la seva realització.


Joan Brossa. La clau a la boca, 1996

29 de gener 2017

58 cartes de joc

         (Aquest poema, el veig així)


58 cartes de joc
28 fitxes de dòmino
Un parell de guants
Les 4 fases de la lluna
84 setmanes
2 vagons de funicular
Les 7 meravelles del món
5 notes musicals
5 continents
2 daus
3 dies de Carnaval
26 lletres de l'alfabet català
24 hores
Col·lecció de 12 cromos
Els 9 planetes
50 províncies d'Espanya
Tancat d'1 a 3
L'Sputnik III ha acomplert 10.000 voltes
a l'entorn de la Terra.


Joan Brossa, dins,

Antologia de la poesia social catalana, 1970
Ed.: Àngel Carmona

10 de desembre 2016

Futur

                 (homenatge a Brossa)

ABCDari
ABCDara
ABCDemà
ABCDahir
             Has vist, mare?
             Ara, ja sé llegir!


Lola Casas. Retalls poètics, 2001 ; il. Gustavo Roldán

02 de desembre 2016

Sonet reversible*

Tempesta devastada, ullal joiós,
unglada llum i gran ramell del cel,
bon port celest i bocaplena rel,
paller del cant i coronell fruitós;

bull astral, cercle ardent, llevant festós,
mar i fogata, plenitud, model,
arbre i lleó, rellotge clar i fidel,
bastida essència, escut, fat brillós.

Feixa i nassum, bastó, senyal i ocell
dónes, gran Sol, essent camí del guany:
real rael de tu arreu brotant,

travesses, Sol gran, arborat ramell,
temporal de tempesta millorant.
Encén tal Prometeu un tal afany.


*El podeu llegir del dret i del revés.


Joan Brossa. Els ulls de l'òliba, 1996

12 d’octubre 2016

Joan Brossa, entre la paraula i l'objecte

¡què sé jo de l'art que es farà d'aquí a cinquanta anys!.
El que importa és el present, l'art de la nostra època,
les circumstàncies, les característiques, les tècniques
de tota mena que estan al nostre abast i poden ajudar-nos
a ampliar la nostra concepció de la poesia.

Joan Brossa




Fragment extret del pròleg de Jaume Pérez Montaner.


Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996

La gàbia del llenguatge

El cap dels homes és un món petit?
¿Quants de mons em separen de la imatge
del món? ¿El dia és nit o bé la nit
dia? Quants d'arbres formen el boscatge?

La imatge és el real o bé ens confon?
Il·lusió real o fals informe?
El meu llenguatge ja no imita el món,
sinó que amb mots ben lliures el preforma.

Fora mons de segona mà! En l'intent
arrenco la disfressa del llenguatge.
Deslliura els mots, paisatge de la ment!
Xarxa conceptual, bon vent, oratge

i mar per córrer! Em sembla un mal ardit
si el món no és sinó un cap engrandit.


1974


Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996

12 de juliol 2016

AHIR A LA NIT

TÉ el ram poderós
     Jo compraria tots els seus draps
El teu amor és de pa mare jardinera
Amor fundat en el profit del sol i la lluna
El dia bellíssim broda les pedres
El vidre bada la seva àmfora damunt un turó inclement

La nit pertot arxiva la corona

Hàbils agulles les del meu amor
Amor de sagrada febre
La vellúria es cobreix de minerals i plantes
Amor meva bandera alta i neta
Al teu cor el remei posa les herbes

Tu ho saps dir amb mots molt bonics
Va fer Jo només et sé dir que t'estimo

El record d'aquesta adoració arriba com una torrentada.


Joan Brossa. Cappare, 1984


11 de juliol 2016

Rêverie

Una hora de morats en aparença
     Sovint barreja moltes causes on
El sol té com a indigna aquella immensa
Solidesa que es confon amb el món

S'obre la via lliure de l'oratge
Sona un timbal l'ofensa però bat
El sol i oscil·la com tot un fullatge
Amb gust vital de bosc il·luminat

Abocaré la pols amb dues cartes
Escrites amb perfils de paradís
Despentinant-te amb un ventall t'apartes
I passes de vermell de verd de gris

Els peixos de la brisa obren el dia
I aturo  al teu cabell la meva via.

Joan Brossa. Cappare, 1984

01 de juliol 2016

Fotografia

La llum fa aclucar els ulls al viatger,
festeja el pas l'herbei sota l'arbrada,
cargola el seu puntal un esbarzer.
A què convida aquest corrent de prada?

Cauen al fons, on s'obre aquest camí,
dues finestres i un foguet de brases
amb cendra i quatre coses per bullir.
A cada flanc sorgeixen noves cases.

Què més puc dir? No ho sé. No se m'acut
trucar a cap porta. Miro la muntanya;
en fa runam, dels murs, la solitud,
i la claror que resta tot ho banya.

La màquina és de les d'acordió,
amb una pera per disparador.



Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996

Pròleg de Jaume Pérez Montaner

21 de juny 2016

Arbreda d'hores

Ves al fons de les coses amb antena
muntanyenca. Balcó a l'inconegut!
Que peti la bellesa que ens ha dut
colors i resplendors de tota mena.



Remou amb el molí sol i serena;
en doina els grans puntals del contingut;
assaja un devessall, que, si el bull put,
penja una bola més a la cadena.



Penetra al fons de les coses, inclús
sense comprendre-les. Alça't i encara
que no coneguis el ponent de cara



traspassa l'enfilall i busca el nus;
escura el fruit, sonet, del cant que em dus,
branda enlaire l'instant, que en res no es para.





Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996

22 d’abril 2016

Sextina a un clown extraordinari

   Dimitri* us cedeix el riure
i en el mar de la lluita tot és joia,
i la pista o l'escena amb els seus gestos
s'omple de llum, no puc destriar límits:
la mímica navega amb tota força
i encén estels damunt la seva cara.

   Porta la lluna a la cara,
i dins la plena llum, com de per riure,
tot salta amunt; no puc cobrir la força
amb què s'emporta cor endins la joia:
trena de plomes us eixampla els límits
i aprima l'herba amarga amb gags i gestos.

*El famós pallasso suís.



Fragment.


Joan Brossa. Viatge per la sextina : 1976-1986. 1987


31 de març 2016

El viatge

El nostre tren es migra dins el túnel
i vol tornar a tenir la seva via;
les roques se li obren a les rodes
i esdevé plom l'espera de tants boscos.
Els ciutadans consulten una guia
i esquiven mosques, drets, hores i hores.

Els boscos tasten les mateixes hores
i jo faig gruta màgica del túnel.
Rellotges s'entrebanquen a la guia
i al voltant de la taula veig la via
que passa entre els ramells de tants de boscos.
Roden massisses munions de rodes.

Passem a peu per entremig de rodes
i s'obren els camins un seguit d'hores.
Sota teulat creixen i creixen boscos,
i el tren resta com era al fosc d'un túnel
amb bosc a banda i banda de la via
i murs que no figuren a cap guia.

Mil cròniques s'encenen a la guia
i comprenem la pressa de les rodes.
Movem l'agulla i canviem de via;
la cendra trista en ajustar les hores
amaga aigua mortal pel foc del túnel
i inclina a mitja veu l'ombriu dels boscos.

Volem que xiuli el tren pels nostres boscos
i tots mirem l'horari en bona guia.
Es fa de dia enllà d'un altre túnel.
Amb oli i sal donem vida a les rodes.
Com aigua sota un pont passen les hores,
i brillen les travesses de la via.

Té el mapa la llargada d'una via
que fa els seus entra-i-surts al cor dels boscos.
El tren deixa les lletres. Hi haurà hores
de llum i fosca al caire de la guia.
Plenes de dansa van rodant les rodes
i tots posem el pa fora del túnel.

El túnel ja ha passat. Rimem la via
amb rodes blaves de rodar pels boscos!
La guia porta inscrites moltes hores.





Joan Brossa. Viatge per la sextina : 1976-1986. 1987

28 de desembre 2015

ELEGIA

                 Me llamo barro aunque Miguel me llame.
                                                 El rayo que no cesa

Miguel Hernández era un gran poeta.
Va néixer a Oriola, el 1910, fill d'un pastor.
Les nostres biblioteques s'honren amb l'ample foc dels seus
     llibres:
Perit en llunes. 1933.
El llamp que no para. 1936.
Vent del poble. 1937.
Durant la noiesa va fer de pastor
i va cultivar la terra.
No va marxar, doncs, pels camins amples de la vida.
Tenia un gran caràcter.
Els seus assassins el van deixar morir a la presó, el 1942,
amb sentiment del poble d'Espanya.
Matinejava amb el dia i li agradava de constatar
que, al cor, no li creixen potes.
Escrivia com canta el rossinyol perquè va néixer mestre
per a la poesia.
De dia s'enfilava pels arbres.
De nit tancava la porta del carrer i s'asseia en un racó per
      conversar.
La seva obra sobreviurà i serà llegida.

Gravo el seu nom a l'escorça d'un arbre.

23 d’abril 2015

Petita oda en dijous

Em sé fer uns peixos de fusta
Panxarruts, no gaire grans ;
Els empleno de llimalla
Tocada amb la pedra imant
I els acoloreixo a l'oli
Perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
Que veurem com nedaran
Tots dos sols dins una bota ;
I, un cop a l'aigua posats,
Demano un bocí de coca
I els el dono amb una mà.
(Però, sens que ningú ho vegi,
Hi barrejo pedra imant
I així sembla, pels qui miren,
Que els peixos venen nadant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
Si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
Si la bota fos el mar
I els espectadors que miren
Fos tota la humanitat,
I els peixos que m'engipono
Fossin uns peixos navals
Que llisquessin per les ones
Com ocells per l'aire blau.



Joan Brossa, dins,



Ed.: Miquel Desclot

26 de juliol 2014

XXXI Com sé que el món és així

Guinardó (Barcelona)
        (Tao, LIV)

- Com sé que el món és així?
- Conreant l'harmonia interior,
   essent el que un és.
   Arrelant,
   essent poble.

  Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004

05 de gener 2014

Poema

És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
                     obtindreu
un ocell que mourà
les ales.

                     A Pepa


Joan Brossa. El saltamartí. 1999

Pr.: Pere Gimferrer