(Tao, LIV)
- Com sé que el món és així?
- Conreant l'harmonia interior,
essent el que un és.
Arrelant,
essent poble.
Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
26 de juliol 2014
XXXI Com sé que el món és així
Etiquetes de comentaris:
Ampa Joan Brossa,
arrels,
Bassa [Ramon],
Brossa [Joan 1919-1998],
Catalunya,
educació,
Guinardó,
harmonia,
poble,
poesia breu,
taoisme
31 de maig 2014
Si jo pogués
Si jo pogués influir sobre la fada bona que, segons diuen, regna en els batejos de tots els infants, li demanaria que donés a cadascun d'ells una capacitat de meravellar-se tan indestructible que li durés tota la vida, com a infal·lible antídot contra l'avorriment i el desencís dels anys següents, contra les estèrils preocupacions per coses artificials, contra l'alienació de les fonts de la nostra força. (Fragment) Rachel Carson. The sense of wonder, 1956, dins, Poesia a l'escola, 2008 |
Etiquetes de comentaris:
Bonmatí [Ricard 1954-],
Carson [Rachel 1907-1964],
castellers,
castells (torres humanes),
Catalunya,
colles castelleres,
democràcia,
força,
infants,
Kelsh [Nick],
meravella,
Rosa Sensat (Associació),
votar
25 de maig 2014
Introducció
Salvador Espriu ens ha llegat un món
literari bastit al voltant de tres mites:
Sinera (Arenys de Mar), amb el seu
entorn de poble mariner i l'àmplia i
diversa galeria de personatges que li
donen vida, que literaturitza la Catalunya
profunda; Lavínia, que mostra més
aviat la vida burgesa de l'urbs (Barcelona)
i de Catalunya amb els seus conflictes
quotidians i polítics, i Sepharad (la
península Ibèrica), que denuncia, a partir
d'alguns paral·lelismes amb la història
del poble hebreu, les lluites civils i
les conseqüències subsegüents. En definitiva,
una crida a la tolerància, al diàleg, al
respecte i a la pau, des de la responsabilitat
i l'autoexigència.
(Fragment)
Introducció i antologia: Antoni Prats
Salvador Espriu. Poemes i narracions, 2012
literari bastit al voltant de tres mites:
Sinera (Arenys de Mar), amb el seu
entorn de poble mariner i l'àmplia i
diversa galeria de personatges que li
donen vida, que literaturitza la Catalunya
profunda; Lavínia, que mostra més
aviat la vida burgesa de l'urbs (Barcelona)
i de Catalunya amb els seus conflictes
quotidians i polítics, i Sepharad (la
península Ibèrica), que denuncia, a partir
d'alguns paral·lelismes amb la història
del poble hebreu, les lluites civils i
les conseqüències subsegüents. En definitiva,
una crida a la tolerància, al diàleg, al
respecte i a la pau, des de la responsabilitat
i l'autoexigència.
(Fragment)
Introducció i antologia: Antoni Prats
Salvador Espriu. Poemes i narracions, 2012
Etiquetes de comentaris:
autoexigència,
Catalunya,
diàleg,
Espriu [Salvador 1913-1985],
lluites civils,
pau,
Prats i Gràcia [Antoni 1946-],
respecte,
responsabilitat,
tolerància
07 de maig 2014
El noble do
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
amistat,
Ara.cat,
Banyoles,
Carner [Josep 1884-1970],
Catalunya,
cel,
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
cor,
estanys,
Glickman [Ada S.],
llibres,
noblesa,
persones,
poesia,
quietud,
rosat,
silenci,
talent
21 d’abril 2014
Joan Maragall : carnets de viatge
Gran caminador; observador subtil; amb una finíssima intuïció de vegades esquitxada amb un punt d'ironia; hereu, pel que fa a la interacció home-paisatge (i per altres coses) del Romanticisme; compromès amb el territori i la seva gent, Maragall va saber aplicar com ningú la mirada ciutadana -urbana- als paisatges del mar i de les muntanyes i també com ningú va ser generós i crític, benèvol i lúcid amb la seva ciutat. Al lector (Fragment) Glòria Casals. Joan Maragall, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
caminar,
Casals [Glòria],
Catalunya,
compromís,
crítica,
generositat,
ironia,
lucidesa,
mar,
Maragall [Joan 1860-1911],
mirada,
muntanyes,
paisatges,
persones,
Universitat Pompeu Fabra,
viatges
18 d’abril 2014
Revolta
Car tota cosa en néixer, fa de primer la passa maldestra, lluu l'incendi en cada finestra com el cul d'un orangutà. Hi ha qui es vol enamorar d'una dona en fase rupestre. Hi ha qui sap que es cou la minestra de l'era nova que vindrà. De qui es mou abrandat per l'odi jo no em puc pas sentir proper; i sé que cal cremar el vell codi. Un embat de vent d'esperança entre enderrocs i flames, ve. D'aquest vent jo dic la lloança. Josep Junyent i Rafart, dins, Antologia de poetes catalans, 1997, vol. 4 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caramelles,
Catalunya,
esperança,
Junyent i Rafart [Josep 1930-1993],
persones,
poesia de l'esperança,
revolta,
Sansone [Giuseppe E.],
Súria
Cercar les arrels
Al cap de vint-i-sis anys i mig tornaré a trepitjar el sòl de Catalunya, un sòl que espera l'escampall d'objectes per tal que pugui abraçar els meus germans Pere i Rosa, els meus cosins Víctor -que ha complert la paraula donada a Caracas- i Pilar i en Josep, l'oncle de la Lluïsa que viu a Sabadell i que és al moll d'ençà que nosaltres encara érem davant de Castelldefels. Som cinc a abraçar i a besar-ne cinc més, i a xopar-nos equitativament amb llàgrimes recíproques. És el dia 31 de desembre de 1965 i començarem el nou any a casa. (Fragment) Avel·lí Artís-Gener. Viure i veure, 1991, vol. 3 |
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
actituds,
arrels,
Artís-Gener [Avel·lí 1912-2000],
besades,
Catalunya,
escriure,
García Márquez [Gabriel 1928-2014],
joia de viure,
optimisme,
persones,
Universitat Oberta de Catalunya
16 de març 2014
Cròniques d'una ocupació
Si en nom de la dona, enfront dels homes,
només les dones no domesticades poden parlar
i si en nom del proletariat, davant dels empresaris,
ho han de fer els obrers, per què els nacionalistes
espanyols es mostren tan contraris a permetre
que, en nom de Catalunya, s'expressin els
independentistes? L'home pot entendre el problema
de la dona, l'amo pot entendre el problema de l'obrer,
i això encara que no els agradin les solucions proposades,
però els estatalistes espanyols, tan patriotes que
defensarien la seva terra amb ungles i dents,
no poden entendre l'independentisme de les nacions
oprimides. Prop de tres segles de dominació els pesen
sobre l'ànima...
(Fragment)
Manuel de Pedrolo. Cròniques d'una ocupació, 1989
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànima,
Catalunya,
Catarres (Grup musical),
entendre,
independència,
lluitar,
Pedrolo [Manuel de 1918-1990],
persones
25 de gener 2014
1714
Oh valentia funeral del setge,
bandera que esparraca el foraster!
En terra jau, nafrat, el banderer;
la mort arriba que el seu mal li metja.
Cau la ciutat. El fratricidi petja
un vell destí mentre que el nou ja ve.
La boira fuig pel foradat carrer
com una glassa dolorosa i lletja.
Sinistre sona, travessant les places,
el martelleig d'unes feixugues passes.
El vent se'n du la cendra de les lleis.-
Homes callats, coberts de sang i sutge,
alcen l'esguard impenitent, que jutja:
poble vençut que sobreviu als reis.
Josep Carner
(Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970)
Antologia general de la poesia catalana, 2012
Etiquetes de comentaris:
1714,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Catalunya,
cultura
24 de desembre 2013
Resposta a una lletra
Els veritables enemics són altres,
no sou vós; per respondre a llur atac,
posam avarament en el buirac
els dards que haveu llençat contra nosaltres.
Vós parlau bé o mal de Catalunya,
però en parlau sovint, i li heu begut
els alens, i sentiu de terra llunya
la virior del geni renascut.
Una mica d'espai de branca a branca,
què hi fa si per la rel estam units?
Jo sent en vostra veu resolta i franca
la consanguinitat dels esperits.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics. 2013
no sou vós; per respondre a llur atac,
posam avarament en el buirac
els dards que haveu llençat contra nosaltres.
Vós parlau bé o mal de Catalunya,
però en parlau sovint, i li heu begut
els alens, i sentiu de terra llunya
la virior del geni renascut.
Una mica d'espai de branca a branca,
què hi fa si per la rel estam units?
Jo sent en vostra veu resolta i franca
la consanguinitat dels esperits.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics. 2013
21 de novembre 2013
Sr Wert
Etiquetes de comentaris:
actituds,
català,
Catalunya,
ensenyament,
escola,
joventut,
Macedònia (Grup musical),
poesia visual,
respecte
20 de novembre 2013
La promoció de la lectura a les llibreries
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Catalunya,
cultura,
Daura i Jorba [Antoni],
decidir,
generositat,
identitat,
lector,
lectura,
llibreries,
llibres,
persones,
RACO,
votar
22 de setembre 2013
A Roser Bru i a tots els amics i familiars de Xile
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
Abelló [Montserrat],
actituds,
Assemblea Nacional Catalana,
Bru [Roser],
Catalunya,
Izquierdo [Oriol 1963-],
món,
persones,
Via Catalana,
Xile
12 de setembre 2013
Diada
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
actituds,
Catalunya,
decidir,
democràcia,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones,
poesia al carrer,
poesia alliberadora,
poesia del present,
poesia en xarxa,
poesia visual,
Via Catalana
05 de setembre 2013
Catalunya a la Unió Europea
Dins de la UE, el català té l'estatus de llengua regional, tot i ser coneguda per onze milions d'europeus en territoris de tres Estats membres (Espanya, França i Itàlia), com també al Principat d'Andorra, on és llengua oficial. El català és la desena llengua més parlada a la UE. Tanmateix, en aquesta organització no gaudeix de l'estatus de llengua oficial, tot i tenir la consideració d'oficialitat en tres regions europees amb poder legislatiu. (fragment) Montserrat Guibernau. Per un catalanisme cosmopolita, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Amsterdam,
bicicletes,
català,
Catalunya,
editorials,
Guibernau [Montserrat 1960-],
llibreries,
llibres,
persones,
Unió Europea
31 d’agost 2013
Discurs pronunciat a l'ONU el 1971
Deixeu-me que us digui una cosa. Soc català.
Avui, una província d'Espanya.
Però, què va ser Catalunya?
Catalunya va ser la nació més gran del món.
Us diré el perquè. Catalunya va tenir el primer
parlament molt abans que Anglaterra.
Catalunya va acollir els inicis de les Nacions
Unides. Totes les autoritats de Catalunya
al segle XI, es van trobar en una ciutat
de França, Toluges que aleshores era
catalana per parlar de pau. Al segle XI.
Pau en el món i en contra de les guerres.
La inhumanitat de les guerres.
Això era Catalunya.
Estic tan content, tan emocionat
de ser aquí amb vosaltres...
Pau Casals. Discurs pronunciat a l'ONU el 1971 a YouTube
Etiquetes de comentaris:
actituds,
autoritats,
Casals [Pau 1876-1973],
Catalunya,
democràcia,
discursos,
emocions,
guerres,
inhumanitat,
música,
nacions,
Nacions Unides,
parlaments,
parlar de pau,
pau,
persones,
preguntes
18 d’agost 2013
Postals de Collserola
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
Collserola,
esbarzers,
flors,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
heura,
pianos,
poesia vegetal,
poesia visual
01 de juliol 2013
El goig de caminar
Jo no sé per qui tocava la campana del meu cor: per la terra fonda i blava i a la posta, que era d'or; per la olor de la ginesta, i el cel dolç i cristal·lí. Bo i tenia aire de festa cada herbeta del camí. I jo duia el cor als llavis i es tornava una cançó. Feia riure els arbres savis i l'ocell festejador. El meu dol ja no em feria i tenia un gust de pa. Queia la malinconia amb el goig de caminar. I l'amor era l'estrella tota blanca, què s'encén. L'olivera, de tan vella, m'endolcia el pensament. Si la fosca era arribada tot el cel feia claror, i naixia l'estelada com la veu de la cançó. El dia 22 (4 gener1924):4 BC ms.4396, f. 1, text mecanografiat Anna Maria de Saavedra. Obra poètica, 1919-1929, 2001 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
caminar,
Catalunya,
decidir,
goig,
poesia bonica,
poesia del cor,
poesia visual,
Saavedra [Ana María de 1905-2001]
20 de juny 2013
La ginesta
Floriu, floriu, ginesteres,
dalt dels monts, davant del mar,
enceneu-vos com fogueres
al sagrat de cada llar.
Les fogueres catalanes
ja flamegen dalt del cim:
són les flames sobiranes
d'aquell foc que tots tenim.
Per la costa, a grans esteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles són enceses,
totes flaire i sense fum;
Una llum que llença flaire
des dels monts avall del mar,
i de l'aire en fa el nostre aire
que és tan bo de respirar.
En la flor de la ginesta
Catalunya m'ha parlat;
m'ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.
Joan Maragall, "La ginesta", Ilustració Catalana, 29.05.1904
dalt dels monts, davant del mar,
enceneu-vos com fogueres
al sagrat de cada llar.
Les fogueres catalanes
ja flamegen dalt del cim:
són les flames sobiranes
d'aquell foc que tots tenim.
Per la costa, a grans esteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles són enceses,
totes flaire i sense fum;
Una llum que llença flaire
des dels monts avall del mar,
i de l'aire en fa el nostre aire
que és tan bo de respirar.
En la flor de la ginesta
Catalunya m'ha parlat;
m'ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.
Joan Maragall, "La ginesta", Ilustració Catalana, 29.05.1904
17 de juny 2013
Seny
El seny és un tret característic de la nostra personalitat
col·lectiva. Els pensadors que han reflexionat sobre la
nostra manera de ser com a poble identifiquen aquest
valor com una de les nostres qualitats més reconegudes
arreu. Des del filòsof vigatà Jaume Balmes, fins al
filòsof gironí Josep Ferrater Mora, el seny apareix com
una de les qualitats que defineix la nostra personalitat
moral i que ens ha fet i ens fa mereixedors de respecte
a tot arreu.
Aquesta virtut es manifesta en el mode de prendre decisions
i d'executar-les. No s'oposa a l'entusiasme, ni al vigor. És
una qualitat molt noble que ens fa reflexius i ponderats,
analítics, però no covards.
(Fragment)
Maria Batet ; Francesc Torralba.
El valor d'emprendre : el futur és d'ells, 2011
col·lectiva. Els pensadors que han reflexionat sobre la
nostra manera de ser com a poble identifiquen aquest
valor com una de les nostres qualitats més reconegudes
arreu. Des del filòsof vigatà Jaume Balmes, fins al
filòsof gironí Josep Ferrater Mora, el seny apareix com
una de les qualitats que defineix la nostra personalitat
moral i que ens ha fet i ens fa mereixedors de respecte
a tot arreu.
Aquesta virtut es manifesta en el mode de prendre decisions
i d'executar-les. No s'oposa a l'entusiasme, ni al vigor. És
una qualitat molt noble que ens fa reflexius i ponderats,
analítics, però no covards.
(Fragment)
Maria Batet ; Francesc Torralba.
El valor d'emprendre : el futur és d'ells, 2011
Etiquetes de comentaris:
Batet Rovirosa [Maria],
Catalunya,
decidir,
emprenedoria,
ètica empresarial,
formació,
noblesa,
persones,
reflexió,
respecte,
seny,
Torralba [Francesc 1967-]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)