Els llibres s'han d'haver llegit abans. L'important és la visió directa, la llibertat -intel·ligible fins on sigui possible- de la sensibilitat humana. (Fragment) Josep Pla. Cabotatge mediterrani, 1991 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mediterrània. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mediterrània. Mostrar tots els missatges
17 de març 2013
Cabotatge mediterrani
Etiquetes de comentaris:
llegir,
llibres,
mar,
Mediterrània,
navegar,
Peníscola,
persones,
Pla [Josep 1897-1981],
sensibilitat,
Serarols [Marc]
15 de febrer 2013
Des de Roses
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alba,
barques,
coralls,
lluna,
mar,
Mediterrània,
onades,
persones,
platja,
poesia mediterrània,
Roses (ciutat],
Torres [Jordi]
04 de gener 2013
El teu mar de sempre
A Anna Maria Dalí
Cap mar t'atrau com aquest mar de sempre,
espill de somnis dels teus ulls tan clars.
Hi vas arribar un jorn a trenc d'albada
i en vares fer aixopluc per sempre més.
D'ell en digué el poeta* que era etern,
perquè el feia reviure a través teu.
Aquella veu tan càlida morí
sota la fúria encesa dels mesells.
A dintre teu hi resta la tendresa
i el gest submís dels còdols bells, polits
pel bres del mar que un dia va cridar-te,
per ofrenar-te la immensitat.
Res morirà en tu si un jorn t'allunyes.
A l'horitzó hi restaran empremtes
de cada cosa bella que has mirat.
*el poeta fa referència a Federico García Lorca
Quima Jaume. Misterioses fruites. 2004
Ed.: Rosa Ardid i Neus Aguado
Ed.: Rosa Ardid i Neus Aguado
Etiquetes de comentaris:
albades,
Barcelona,
bellesa,
fruites,
García Lorca [Federico 1898-1936],
horitzons,
immensitat,
Jaume [Quima 1934-1993],
mar,
Mediterrània,
mirades,
polidesa,
sensibilitat,
tendresa
27 de desembre 2012
I amb el somriure, la revolta
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.
I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.
I així navego pel teu cos
deixant estela en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.
Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.
I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.
Que per la sort d’estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixant la teva forma.
I avui navego pel teu cos
deixant estela en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.
Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.
Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l’intent.
Així t’espero i així em tens.
I en la bellesa un far per un món més bell,
i en el desig el risc valent.
L’amor un pas per descobrir-me molt més,
així t’espero i així em tens.
Lluís Llach
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aus,
camins,
coratge,
estels,
gestos utòpics,
Llach [Lluís 1948-],
llavis,
Mediterrània,
mirades,
ones,
persones,
poesia amorosa,
revolta,
saliva,
somriures,
vaixells,
vent
28 d’octubre 2012
He vist en el fons
A la meva mare He vist en el fons dels teus ulls, tant d'amor i el dolor punyent de veure que endebades havia estat el teu parlar, i el teu fer. I t'abocaves tant dolçament, com sols tu ho sabies pels vells camins que et restaven fidels. La vella casa sota l'ombra espessa, els geranis que regaves lentament i aquell llibre que sempre rellegies. I tu, allí, asseguda de cara a la finestra tot esguardant-te les mans que senties inútils i cansades. Montserrat Abelló. Poemes d'amor : antologia, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
blau,
geranis,
mans,
mares,
Mediterrània,
poesia maternal
07 d’octubre 2012
Cabanyal
El nostre és un mar calm.
De tempestes serenes
i maregasses quasi mudes.
De llances de llum
amb la nuesa del sol.
De vaixells d'àncora ferma
sense sal en les ferides,
i cases obertes
des de la primera estrella.
(Fragment)
Ramon Guillem. Celebració de la mirada, 2005
De tempestes serenes
i maregasses quasi mudes.
De llances de llum
amb la nuesa del sol.
De vaixells d'àncora ferma
sense sal en les ferides,
i cases obertes
des de la primera estrella.
(Fragment)
Ramon Guillem. Celebració de la mirada, 2005
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Cabanyal,
Guillem [Ramon 1959-],
mar,
Mediterrània,
mirada,
poesia agraïda,
poesia compromesa,
poesia mediterrània,
València
Hi ha un silenci de barques
Etiquetes de comentaris:
blau,
calma,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
groc,
intimitat,
llimones,
mar,
Mediterrània,
nespres
03 de febrer 2012
Les vinyes també parlen.
Diuen del silenci i la por que necessitem,
diuen de la tarda,
de la verema callada,
dels cultius ancestrals de l'antiga civilització mediterrània,
dels dits que hem perdut per amor.
A vegades pels racons de les vinyes sorgeix la maranya del temps
i els records et miren amb cara estranya.
La tarda obre pas a velles ganyotes d'un temps que mai va ser.
Tu camines sota paraules d'antics pobles.
Jo encara necessito d'aquest art.
Tu tens forjats sentiments fets de costums i treball.
Junts creem aquest sistema,
un lloc més habitable
amb sòlids vincles de pertinença.
Eva Font García (La Verema) dins,
21è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol, 2010
diuen de la tarda,
de la verema callada,
dels cultius ancestrals de l'antiga civilització mediterrània,
dels dits que hem perdut per amor.
A vegades pels racons de les vinyes sorgeix la maranya del temps
i els records et miren amb cara estranya.
La tarda obre pas a velles ganyotes d'un temps que mai va ser.
Tu camines sota paraules d'antics pobles.
Jo encara necessito d'aquest art.
Tu tens forjats sentiments fets de costums i treball.
Junts creem aquest sistema,
un lloc més habitable
amb sòlids vincles de pertinença.
Eva Font García (La Verema) dins,
21è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol, 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
caminar,
creació,
Font García [Eva],
Mediterrània,
persones,
pertinences,
tardes,
temps,
verema,
vincles,
vinyes
26 de gener 2012
Mediterrània
Mare nostrum
Cel i mar lluen blavors diàfanes
en competència. L'oreig anima-s'hi,
i jugant amb les ones qui juguen,
rompre les fa com en rialla fresca.
Sus! Via fora! Saupada l'àncora,
infla les veles ratxa fresquívola
i s'emporta la nau, falaguera,
com un alè de joventut i glòria.
Arreu desfilen platges esplèndides,
puntes que avancen, cales recòndites,
i, en penyals d'escultòrica traça,
cavernes dignes d'habitar-hi un ciclop.
Ah! Aquí respira la Musa homèrica
dins sa més pròpia claror olímpica:
aquí el goig de la vida s'hi tasta
com glop vessat de la nectària copa...
Mirau: la forma d'eixa península
par que reclami columnes jòniques,
so de lèsbiques lires, o idees
tals com aquelles que Plató parlava
i embadalien del Cap de Súnium
les clares ones... Oh! tan poètiques
com les costes de l'Àtica brillen
nostres riberes, de la llum amades!
Mirau: ja mouen dansa agilíssima
delfins que salten, com si, pletòriques
d'alegria vivent, eixes aigües
un nou triomf a Galatea fessen.
Fills bellugosos de la mar rítmica,
aqueixs sirenis amen la música:
ells amb pròvida esquena salvaren
l'antic cantor precipitat a l'ona.
Així vols càntics, oh tu, mar clàssica,
mar venerable llatina-hel·lènica,
que ara rius tan serena i tan jove
com al cantar-se l'Odissea augusta!
Mar de suprema blavor safírica,
inagotable font de sal àtica,
ets bressol de la forma perfecta,
gremi matern de la humanal cultura!
Sens tu, la fonda por oceànica
retret hauria tota nau frèvola;
tu, invitant amb l'abraç de tes costes,
caminar feies els primers navilis.
Així escampares en fàcil càrrega
els fruits d'Egipte, la tíria púrpura,
l'or d'Ofir, les riqueses de Tarsis,
l'art i la idea, animadors de pobles...
I al coronar-te ciutats marítimes,
feren de l'Àsia, l'Europa i l'Àfrica
l'antic món; i si un nou se n'hi ajunta,
de tu nasqué el Descobridor magnànim.
Mar de les terres, cor de la Història,
tu tens la saba rejovenívola...
Ah! si el temps a ma terra tornaves
i gran empori de teus naus la feies,
com aleshores en què, ple d'ímpetu,
gosava dir-te Roger de Llúria:
"que ni un peix nedaria en tes ones
si ja no duia son escut per marca!"
En tant, retempra la nostra cítara,
d'atzur i ritme penetra'ns l'ànima;
i nostra Art, de tu digna, navegui
a ton embat de joventut i glòria!
Miquel Costa i Llobera. La veu de l'inefable. 1999
A cura de Maria Antònia Perelló Femenia
Cel i mar lluen blavors diàfanes
en competència. L'oreig anima-s'hi,
i jugant amb les ones qui juguen,
rompre les fa com en rialla fresca.
Sus! Via fora! Saupada l'àncora,
infla les veles ratxa fresquívola
i s'emporta la nau, falaguera,
com un alè de joventut i glòria.
Arreu desfilen platges esplèndides,
puntes que avancen, cales recòndites,
i, en penyals d'escultòrica traça,
cavernes dignes d'habitar-hi un ciclop.
Ah! Aquí respira la Musa homèrica
dins sa més pròpia claror olímpica:
aquí el goig de la vida s'hi tasta
com glop vessat de la nectària copa...
Mirau: la forma d'eixa península
par que reclami columnes jòniques,
so de lèsbiques lires, o idees
tals com aquelles que Plató parlava
i embadalien del Cap de Súnium
les clares ones... Oh! tan poètiques
com les costes de l'Àtica brillen
nostres riberes, de la llum amades!
Mirau: ja mouen dansa agilíssima
delfins que salten, com si, pletòriques
d'alegria vivent, eixes aigües
un nou triomf a Galatea fessen.
Fills bellugosos de la mar rítmica,
aqueixs sirenis amen la música:
ells amb pròvida esquena salvaren
l'antic cantor precipitat a l'ona.
Així vols càntics, oh tu, mar clàssica,
mar venerable llatina-hel·lènica,
que ara rius tan serena i tan jove
com al cantar-se l'Odissea augusta!
Mar de suprema blavor safírica,
inagotable font de sal àtica,
ets bressol de la forma perfecta,
gremi matern de la humanal cultura!
Sens tu, la fonda por oceànica
retret hauria tota nau frèvola;
tu, invitant amb l'abraç de tes costes,
caminar feies els primers navilis.
Així escampares en fàcil càrrega
els fruits d'Egipte, la tíria púrpura,
l'or d'Ofir, les riqueses de Tarsis,
l'art i la idea, animadors de pobles...
I al coronar-te ciutats marítimes,
feren de l'Àsia, l'Europa i l'Àfrica
l'antic món; i si un nou se n'hi ajunta,
de tu nasqué el Descobridor magnànim.
Mar de les terres, cor de la Història,
tu tens la saba rejovenívola...
Ah! si el temps a ma terra tornaves
i gran empori de teus naus la feies,
com aleshores en què, ple d'ímpetu,
gosava dir-te Roger de Llúria:
"que ni un peix nedaria en tes ones
si ja no duia son escut per marca!"
En tant, retempra la nostra cítara,
d'atzur i ritme penetra'ns l'ànima;
i nostra Art, de tu digna, navegui
a ton embat de joventut i glòria!
Miquel Costa i Llobera. La veu de l'inefable. 1999
A cura de Maria Antònia Perelló Femenia
Etiquetes de comentaris:
aigües,
alegria,
ànimes,
atzur,
ciutats marítimes,
Costa i Llobera [Miquel 1854-1922],
danses,
gosar,
joventut,
mar,
Mediterrània,
navegar,
navilis,
nedar,
ones,
poesia mediterrània,
rialles,
saba,
salvar,
tastar
27 de novembre 2011
En els somnis joves, Grècia era la mar
En els somnis joves, Grècia era la mar
desitjada de llum, de goig salat.
Eren parets de calç rient d'estiu
i un cel tot blau entre marbres divins,
un got de vi daurat amb gust de bosc,
una tallada de meló a les mans.
Ara, que hi he tornat, si mai es torna
enlloc, no sé ni on vaig, em deixe dur.
Davant, la lluna al ple, l'Olimp nevat,
la mar molt lluny i jo mirant la nit,
la foscor transparent de l'hivern grec.
Josep Piera. En el nom de la mar. 1999
Etiquetes de comentaris:
blau,
buguenvíl·lea,
estiu,
Grècia,
hivern,
joventut,
llum,
lluna,
mans,
mar,
marbre,
Mediterrània,
melons,
neu,
Olimp,
Piera [Josep 1947-],
transparència,
vi
05 de setembre 2010
La Balenguera
La balenguera fila, fila, La balenguera misteriosa, com una aranya d'art sutil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavila,* teixint la tela per demà. La balenguera fila, fila, Girant la ullada cap enrera, guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar. La balenguera fila, fila, Quan la parella ve de noces, ja veu i compta sos minyons; veu com davallen a les fosses els que ara viuen d'il·lusions, els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar: La balenguera fila, fila, Bellugant l'aspi, el fil cabdella, i de la pàtria la visió fa bategar son cor de vella sota la sarja del gipó. Dins la profunda nit tranquila, destria l'auba qui vendrà. La balenguera fila, fila, De tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent, com qui fa un vel de nuviances amb cabelleres d'or i argent de la infantesa qui s'enfila, de la vellura que se'n va. La balenguera fila, fila, * Mantenim la ela sense geminar per conservar la rima. Joan Alcover i Maspons. Poesia completa, 2006 |
29 d’agost 2010
Mirada oberta a Barcelona
A la Rosa i la Gloria
Matins d’entusiasme per viure,
al carrer de Sant Pere més alt.
Gènova i la unió tangible, vital.
Ella imposava respecte, fortalesa.
Construint tendresa a la Rambla de Volart.
La felicitat del nounat,
la innocència, la creativitat,
l’escola i la universitat.
Entremig del dolor, les pèrdues,
ets i has estat la paraula justa, sàvia,
la companyia desitjada.
Estimulant ment poètica.
Et transformes, confiada.
Singularitat oberta a la mar,
reneixes, privilegiada.
Divinament bonica i barrejada.
Cadència emancipada, ferma,
guardonada per la vida,
noble, confortant, educada.
Teresa Grau Ros
Matins d’entusiasme per viure,
al carrer de Sant Pere més alt.
Gènova i la unió tangible, vital.
Ella imposava respecte, fortalesa.
Construint tendresa a la Rambla de Volart.
La felicitat del nounat,
la innocència, la creativitat,
l’escola i la universitat.
Entremig del dolor, les pèrdues,
ets i has estat la paraula justa, sàvia,
la companyia desitjada.
Estimulant ment poètica.
Et transformes, confiada.
Singularitat oberta a la mar,
reneixes, privilegiada.
Divinament bonica i barrejada.
Cadència emancipada, ferma,
guardonada per la vida,
noble, confortant, educada.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agraïments,
Barcelona,
companyia,
creativitat,
felicitat,
fermesa,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mar,
Mediterrània,
mirades,
noblesa,
pèrdues,
persones,
poesia social,
renéixer,
respecte,
saviesa,
transformar
27 de juliol 2010
Mar matinal
Que aquí m'aturi. I que, una mica, també jo vegi la natura.
D'una mar matinal i d'un cel sense núvols
blaus resplendents, i riba groga, tot
bell i amplament il·luminat.
Que aquí m'aturi. I que m'enganyi pensant-me què és això que veig
(ho he vist de veres un instant, en deturar-me),
i no pas, també aquí, les meves fantasies,
els meus records, les figures del goig.
C.P. Kavafis, dins,
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània. 2008
D'una mar matinal i d'un cel sense núvols
blaus resplendents, i riba groga, tot
bell i amplament il·luminat.
Que aquí m'aturi. I que m'enganyi pensant-me què és això que veig
(ho he vist de veres un instant, en deturar-me),
i no pas, també aquí, les meves fantasies,
els meus records, les figures del goig.
C.P. Kavafis, dins,
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aturar-se,
bellesa,
blau,
blaus,
cel,
fantasies,
goig,
il·luminar,
instants,
Kavafis [Konstantinos 1863-1933 ],
mar,
mar matinal,
matí,
Mediterrània,
natura,
núvols,
persones,
ribes,
veure
06 de juliol 2010
Una mica encara
Una mica encara
i veurem els ametllers com floreixen
els marbres com lluen al sol
la mar com oneja
Una mica encara
per arribar una mica més amunt.
Iorgos Seferis, dins
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània.
Ed.: Manuel Forcano i Marta Dahó
i veurem els ametllers com floreixen
els marbres com lluen al sol
la mar com oneja
Una mica encara
per arribar una mica més amunt.
Iorgos Seferis, dins
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània.
Ed.: Manuel Forcano i Marta Dahó
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
amunt,
florir,
Institut Europeu de la Mediterrània,
lluir,
mar,
marbre,
Mediterrània,
miques,
poesia breu,
poesia mediterrània,
Seferis [Iorgos 1900-1971],
sol
05 de juliol 2010
Calma
No se sent ni una onada
a la platja deserta:
que dorm el mar diries
als braços de la terra.
Dionisios Solomós, dins,
Edició a càrrec de Manuel Forcano i Marta Dahó
Etiquetes de comentaris:
antologies,
calma,
mar,
Mediterrània,
mirades,
onades,
poesia breu,
poesia mediterrània,
Solomós [Dionýsios 1798-1857]
Pobra gent de la Mediterrània
Pobra gent de la Mediterrània a qui manca el mot "desgel de migdia"! D'altra banda, tenen llimones, no han de jeure malalts com nosaltres quan llangueixen els dies i les llunyanes nits no arriben. Werner Aspenström. Poetes suecs del segle XX, 1995 Tr.: Lluís Solanes |
Etiquetes de comentaris:
Aspenström [Werner],
Downing [Jenny],
llimones,
Mediterrània,
nit,
persones,
signatures,
Solanes [Lluís],
Suècia,
Vila Joiosa
26 de setembre 2009
Mediterrània
... I sé que és un retorn a un goig antic i saborós d'oli daurat i de vi negre, de blat segat i pa, de formatge d'ovella i de peix acabat de pescar, d'aquests vents sense fi que ens abracen i estimben contra el blau mur de llum on la vida és de foc i ens bevem lentament cada instant perquè el dia no es mori sense haver-nos-hi fos amb plaer. (Fragment) Carles Duarte. Maríntim, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
blau,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
foc,
formatge,
llegir,
lliure,
llum,
Mediterrània,
oli,
pa,
peix,
vent,
vi,
vida
21 de juliol 2009
Mixeta
Etiquetes de comentaris:
gats,
Grau Ros [Teresa 1959-],
immortalitat,
lluna,
Mediterrània,
mixeta,
poesia de la memòria
Subscriure's a:
Missatges (Atom)