A Carles Riba Dèiem: la Nit!, en una nit oberta Al rost del Temps, més enllà del morir, Quan les negres frescors són un florir D'aigües i veus, i focs, en mar coberta. Per tu i per mi no hi havia, deserta, Ni mà, ni llar; ni celler sense vi; Tots en el Tot, sabíem el camí Just i reial de la Contrada Oferta. Just érem U en la immortal sendera, L'alè indivís, el vent que venta l'era, I un mot, el Mot, era el parlar comú. Serfs de la llum i lliberts per l'espera, Forts en el fort i assetjats per Ningú, Ens ombrejava una sola bandera. J.V. Foix, Sarrià (Barcelona), 1893-1987, dins, El Price dels poetes: 25 anys, 1995 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
08 de febrer 2014
Dèiem: la Nit!...
Etiquetes de comentaris:
actituds,
català,
columnes,
escola,
Foix [J. V. 1893-1987],
persones,
Puig i Cadafalch [Josep 1867-1956],
Riba [Carles 1893-1959]
L'abrupta llengua
hem estat un poble de sorts (Verdaguer, Fabra i d'altres),
més que no pas de sistema sostingut i segur. I no cregueu
pas que sigui pessimista. Potser, tot ben comptat i debatut,
la reacció dels millors contra l'adversitat llevarà qui-sap-lo.
I, després, hi ha els prodigis.
Fragment.
Josep Carner, dins,
Jordi Julià. L'abrupta llengua: Mercè Rodoreda, una poeta
a l'exili. 2013
més que no pas de sistema sostingut i segur. I no cregueu
pas que sigui pessimista. Potser, tot ben comptat i debatut,
la reacció dels millors contra l'adversitat llevarà qui-sap-lo.
I, després, hi ha els prodigis.
Fragment.
Josep Carner, dins,
Jordi Julià. L'abrupta llengua: Mercè Rodoreda, una poeta
a l'exili. 2013
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adversitats,
Carner [Josep 1884-1970],
català,
Fabra [Pompeu 1868-1948],
Folgueroles,
Julià [Jordi],
persones,
prodigis,
Rodoreda [Mercè 1908-1983],
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
06 de gener 2014
Avancem amb el català
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
català,
Empordà,
Gespa Teatre (Grup de teatre),
Llibreria La Tralla,
poesia sublim,
recitar,
Vic
04 de gener 2014
Sento la mar
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
Aragay [Daniel],
blau,
Caria [Rafael 1941-2008],
català,
mar,
poesia marítima,
sentiments
26 de desembre 2013
Salutació a Jorge Guillén, abans de la seva mort
Esdeveníem esguard orbat pel ferro roent del vespre. Ara començo a davallar pel somni. Una sobtada hostilitat de proes me'l van rompent a trossos. Despullat, l'aire s'adorm al llit amplíssim d'un sol de posta. Se'm fa més clara, quan en nit m'empresono, la resplendor de l'alba del vinent dia. Escolto el serè càntic que vol alliberar-me. Regalimosos salts de dofins plategen la llunyania. Els rems s'endinsen per quietuds de l'aigua. Nauxer, governa pors abissals que sotgen, enemic batre d'ales. Salvat, acull-te a l'alta llum d'uns versos que tant estimo. a cura d'Olívia Gassol |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
català,
Espriu [Salvador 1913-1985],
estimar,
Gassol i Bellet [Olívia],
Guillén [Jorge 1893-1984],
poesia de la memòria,
voluntariat
30 de novembre 2013
28 de juliol de 1993
El cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas, pronuncia el discurs d'ingrés del Principat a les Nacions Unides, davant la seu d'aquest organisme mundial a Nova York. Andorra es converteix així en el 184è Estat de les Nacions Unides reconegut i subjecte al dret internacional. Òscar Ribas fa el seu discurs en català, i es considera el primer cop que es parla català en aquesta seu. En el seu parlament diu: Tenim ben clar que per fer coses i per comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també que per ser cal aprofundir en les nostres arrels. I les nostres arrels són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Ausiàs March, i Salvador Espriu, la quina es parla des de Fraga -a l'Aragó- fins a Maó -a l'illa balear de Menorca- i des de Salses -al Rosselló francès- fins a Guardamar -a les terres meridionals del País Valencià. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat. Carles Capdevila. Nova York a la catalana, 1996 |
Etiquetes de comentaris:
Andorra,
Capdevila [Carles 1965-],
català,
cosmopolites,
discursos,
estimar,
fraternitat,
idiomes,
llenguatges,
llibertat,
Nacions Unides,
Països Catalans,
parlar,
pau,
poliglots,
Ribas i Reig [Òscar]
24 de novembre 2013
Mossèn Cinto
Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa les antigues paraules collies que obliden els savis i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant, net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua. Sol resseguies les altes arrugues del nostre país -cap a quina cacera més noble que isards vagarosos! Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit -ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat! Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
Albert,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Canigó,
català,
fills,
flors,
mares,
mirada,
poesia compromesa,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
21 de novembre 2013
Sr Wert
Etiquetes de comentaris:
actituds,
català,
Catalunya,
ensenyament,
escola,
joventut,
Macedònia (Grup musical),
poesia visual,
respecte
16 de novembre 2013
És molt difícil
És molt difícil
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
10 de novembre 2013
Cançó de la vinguda de la tarda
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l'aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i a la muntanya. Salvador Espriu. Poesia, 2013; a cura d'Olívia Gassol |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ajuntaments,
Arenys de Mar,
català,
Espriu [Salvador 1913-1985],
Ferre [Maria Rosa],
Gassol i Bellet [Olívia],
mar,
muntanyes,
persones,
tarda,
vida
27 d’octubre 2013
Versos per la llengua
Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa i transcendental que no es pot reduir a una tasca acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda veu gent que abandonat la llengua pròpia, també veu una munió, potser dispersa, de gent de totes les condicions i edats que ha començat la reconstitució de la nostra llengua, i es mostra convençut que la durà a cap. (fragment del pròleg) Miquel Àngel Maria, dins, Versos per la llengua, 2013 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Alfocea [Guillem],
català,
dignitat,
Ferrer [Ariadna],
Maria [Miquel Àngel],
Melderomer Col·lectiu Audiovisual,
Menorca,
persones,
València
09 de setembre 2013
Arbor scientae
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
boscos,
català,
enciclopèdies,
escales,
fotografies,
hivern,
llibres,
Llull [Ramon 1232 o 3-1315 o 6],
persones,
tardor,
Yates [Frances Amelia]
05 de setembre 2013
Catalunya a la Unió Europea
Dins de la UE, el català té l'estatus de llengua regional, tot i ser coneguda per onze milions d'europeus en territoris de tres Estats membres (Espanya, França i Itàlia), com també al Principat d'Andorra, on és llengua oficial. El català és la desena llengua més parlada a la UE. Tanmateix, en aquesta organització no gaudeix de l'estatus de llengua oficial, tot i tenir la consideració d'oficialitat en tres regions europees amb poder legislatiu. (fragment) Montserrat Guibernau. Per un catalanisme cosmopolita, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Amsterdam,
bicicletes,
català,
Catalunya,
editorials,
Guibernau [Montserrat 1960-],
llibreries,
llibres,
persones,
Unió Europea
24 de juliol 2013
La llengua que ens habita
Menorca, orgullosa i
acollidora. La penya grisa batuda per la
mar i el vent. La
infantesa que es bressa en l’arena blanca.
Serena, malgrat la lluita
constant contra la destrucció. Contra
el ciment. Que també
voldria tapar la nostra boca. Els nostres
mots. Paraules i paisatge que ens han donat forma. Des
de
sempre. Som la terra que
respiram. Som la llengua que ens
habita. Feta de paraules
i paciència. Una immensa paret seca.
Que protegim i ens
protegeix. Perquè mai no oblidem qui som.
Perquè mai no ho oblidin.
Aquells que, destral en mà, ens volen
esquarterar l’ànima.
Terra i llengua. La lluita constant. Menorca,
amb la fortalesa de la
penya eixuta i la calidesa de l’arena
blanca. Amb la serenor,
com va dir el poeta, d’una estàtua.
Maite Salord, dins,
Versos per la llengua. 2014
Etiquetes de comentaris:
català,
equilibri,
Mediterrània,
Menorca,
paisatges,
persones,
poesia acollidora,
poesia de la memòria,
Pons [Joana],
protecció,
Salord Ripoll [Maite],
serenitat,
terra,
valls
07 de juliol 2013
Destil·lació
Something is rotten in the State.
Hamlet, W. Shakespeare
No del grup que perseguí la glòria,
a genollons,
entaforats fins al coll
en el fang de la petulància.
Tampoc dels que perseguiren un poder ridícul
i l'obtingueren,
no cal dir a quin preu.
Sinó d'aquells que s'engorgaren
en un simulacre de batalla
per l'honor i la fidelitat.
D'aquest bàndol
en formes part.
Acceptat, doncs, el risc,
no t'arronsis ni et planyis
i, sobretot,
no abandonis l'hàbit de recordar.
No cal, és clar, l'innecessari orgull
sinó un punt de desafecció;
la clarividència, la fosforescència,
la destil·lació.
I en els dies ensopits
no et refiïs de ningú,
car ningú no et consolarà.
En soledat, repeteix-te la salmòdia
i acontenta't.
Tossuda fins al final,
redreçat, vinga, no siguis flasca,
mira la línia de l'horitzó,
la teva fita, l'horitzó lluent,
au, vinga, ves-hi, fidel a tu mateixa,
vinga, la gran fidelitat,
sigues-te fidel. Ves.
Josefa Contijoch. Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012
Edició: Montserrat Rodés
Pròleg: Dolors Miquel
Hamlet, W. Shakespeare
No del grup que perseguí la glòria,
a genollons,
entaforats fins al coll
en el fang de la petulància.
Tampoc dels que perseguiren un poder ridícul
i l'obtingueren,
no cal dir a quin preu.
Sinó d'aquells que s'engorgaren
en un simulacre de batalla
per l'honor i la fidelitat.
D'aquest bàndol
en formes part.
Acceptat, doncs, el risc,
no t'arronsis ni et planyis
i, sobretot,
no abandonis l'hàbit de recordar.
No cal, és clar, l'innecessari orgull
sinó un punt de desafecció;
la clarividència, la fosforescència,
la destil·lació.
I en els dies ensopits
no et refiïs de ningú,
car ningú no et consolarà.
En soledat, repeteix-te la salmòdia
i acontenta't.
Tossuda fins al final,
redreçat, vinga, no siguis flasca,
mira la línia de l'horitzó,
la teva fita, l'horitzó lluent,
au, vinga, ves-hi, fidel a tu mateixa,
vinga, la gran fidelitat,
sigues-te fidel. Ves.
Josefa Contijoch. Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012
Edició: Montserrat Rodés
Pròleg: Dolors Miquel
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anar,
avançar,
català,
Contijoch [Josefa 1940-],
destil·lacions,
fidelitat,
hàbits,
honor,
persones,
poesia honesta,
recomanacions,
recordar,
riscos,
Shakespeare [William 1564-1616],
tossuderia
22 de juny 2013
Inscripció frontal per a una biblioteca
Tots sou rostres cansats: empal·lidíreu al lleu ventet polsós de molts infolis. Oh Fausts de celobert, quantes quimeres encara us trairan? Què hi ha en els llibres que us pugui compensar d'aquestes hores robades a un anhel, a un plor, a un somni? Infeliços ignars! Tantes paraules en fileres semblants per dir les coses afrosament semblants!... Deixeu que dormin els llibres fatigats. Que els ulls aprenguin a llegir cap endins, que els mots us siguin per la gràcia atorgats, que ells us ensenyin a confegir de nou la vostra vida. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
biblioteques,
Carmel,
castellà,
català,
estiu,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guinardó,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
llibres,
Marsé [Juan 1933-],
Mediterrània,
persones,
somnis,
treball,
vida
08 de juny 2013
Per un llenguatge administratiu català
L'aventura
El present llibre aspira a esdevenir una peça
no sols no menyspreable, sinó útil i eficaç
dins el conjunt dels actuals esforços per
la normalització idiomàtica. I a fe que,
coneguda amb noms diferents, la lluita
per la normalització ja és vella, entre
nosaltres. Tan vella com la nostra presa
de consciència en tant que poble.
(Fragment)
Antoni M. Badia i Margarit
Badia i Margarit, Antoni M. ; Duarte i Montserrat, Carles.
Formulari administratiu aplicat especialment a la universitat, 1979
Etiquetes de comentaris:
actituds,
administrar,
Badia i Margarit [Antoni M. (Antoni Maria) 1920-],
català,
Catalunya,
dret,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
llibres,
persones
09 de febrer 2013
Assentiré de grat
Assentiré de grat, car sols se'm va donar
d'almoina la riquesa d'un instant.
Salvador Espriu
Llibre de sinera ; Per al llibre de salms d'aquests vells cecs ; Setmana Santa, 2006
d'almoina la riquesa d'un instant.
Si podien, però, durar
la llum parada, l'ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt de cada cosa que he estimat!
Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d'albardans,
hem dit els mots que són la sang
d'aquest vell poble que volem salvar.
No queden solcs en l'aigua, cap senyal
de la barca, de l'home, del seu pas.
L'estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se'n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s'esborren a mar.
Salvador Espriu
Llibre de sinera ; Per al llibre de salms d'aquests vells cecs ; Setmana Santa, 2006
Etiquetes de comentaris:
aigües,
assentir,
camins,
català,
durar,
Espriu [Salvador 1913-1985],
estimar,
instants,
llenguatges,
mar,
pluja,
rialles,
salvar
31 de desembre 2012
Hi ha dues menes de poetes
Hi ha dues menes de poetes: els qui consideren la poesia
com una evasió de la vida pròpia i com un moment a part
de la llur activitat moral, i els qui consideren la poesia
inherent a la vida i a l'activitat moral i que fan de la poesia
llur treball i llur ofici i en ella saben veure una grandesa
i una servitud.
Jo em penso que soc dels darrers. En la poesia he vist la meva
servitud d'obrer de la meva pròpia llengua, esforçant-me per
vèncer-la, per conquistar-la, per fer meus els seus secrets i
les seves possibilitats. I això ha requerit treball de molts
anys i esforç inajornable.
En la poesia he vist també tota la grandesa a la qual jo pugui
aspirar. I no és altra que haver col·laborat amb una aportació
personal al monument d'una llengua i d'una cultura.
Fragment del pròleg.
Josep Maria de Sagarra. Obres completes. poesia. 1972
com una evasió de la vida pròpia i com un moment a part
de la llur activitat moral, i els qui consideren la poesia
inherent a la vida i a l'activitat moral i que fan de la poesia
llur treball i llur ofici i en ella saben veure una grandesa
i una servitud.
Jo em penso que soc dels darrers. En la poesia he vist la meva
servitud d'obrer de la meva pròpia llengua, esforçant-me per
vèncer-la, per conquistar-la, per fer meus els seus secrets i
les seves possibilitats. I això ha requerit treball de molts
anys i esforç inajornable.
En la poesia he vist també tota la grandesa a la qual jo pugui
aspirar. I no és altra que haver col·laborat amb una aportació
personal al monument d'una llengua i d'una cultura.
Fragment del pròleg.
Josep Maria de Sagarra. Obres completes. poesia. 1972
Etiquetes de comentaris:
actituds,
activitats,
aportacions,
català,
cultures,
esforç,
grandesa,
llenguatges,
oficis,
persones,
poesia,
poetes,
possibilitats,
Sagarra [Josep M. de 1894-1961],
temps,
treballs
04 de setembre 2012
Visió d'Alguer
Ses bella quan te veig a la marina
finestrara com noia enamorara;
del sol besara ès sempre la tua cara
honorara de mès que una reína.
D'Espanya el gran monarca t'ha lloat:
Bonita por mi fé: bien asentada.
Catalana és la nostra llengua amada,
català és l'esperit encara honrat.
Forta i segura, bella, enguiriara
de muralles i bastions i torres grans:
del mar duenya sempre ses estara.
Més bella ses però quan festa i cants
ralegren la tua neta passejara,
ditxós jardí de tots los amants.
L'Alguer, 1956
Pasqual Scanu. Poesia de L'Alguer. 1970
Dibuixos de M. Dolors Mezquida i Sans.
finestrara com noia enamorara;
del sol besara ès sempre la tua cara
honorara de mès que una reína.
D'Espanya el gran monarca t'ha lloat:
Bonita por mi fé: bien asentada.
Catalana és la nostra llengua amada,
català és l'esperit encara honrat.
Forta i segura, bella, enguiriara
de muralles i bastions i torres grans:
del mar duenya sempre ses estara.
Més bella ses però quan festa i cants
ralegren la tua neta passejara,
ditxós jardí de tots los amants.
L'Alguer, 1956
Pasqual Scanu. Poesia de L'Alguer. 1970
Dibuixos de M. Dolors Mezquida i Sans.
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
bastions,
bellesa,
català,
ciutats,
honradesa,
jardins,
mar,
Marina,
Mezquida i Sans [M. Dolors],
muralles,
Scanu [Pasqual 1908-1978],
visions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)