hem estat un poble de sorts (Verdaguer, Fabra i d'altres),
més que no pas de sistema sostingut i segur. I no cregueu
pas que sigui pessimista. Potser, tot ben comptat i debatut,
la reacció dels millors contra l'adversitat llevarà qui-sap-lo.
I, després, hi ha els prodigis.
Fragment.
Josep Carner, dins,
Jordi Julià. L'abrupta llengua: Mercè Rodoreda, una poeta
a l'exili. 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada