dels carrerons estrets i la figura,
de l'autobús que passa per davant,
de l'aigua de l'estany on quelcom sura,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estanys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estanys. Mostrar tots els missatges
16 de maig 2015
07 de maig 2014
El noble do
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
amistat,
Ara.cat,
Banyoles,
Carner [Josep 1884-1970],
Catalunya,
cel,
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
cor,
estanys,
Glickman [Ada S.],
llibres,
noblesa,
persones,
poesia,
quietud,
rosat,
silenci,
talent
26 de novembre 2011
Cauen gotes a l'estany
Cauen gotes a l'estany,
dolçament arriba l'ona
a l'espina del roser...
Llei, fretura, captinença,
infortuni, tremolor,
la falena me'ls fa enfora...
Observant-ne tot l'encert,
tanco el llibre que em bescanta.
Miquel Bauçà. El crepuscle encén estels, 1992
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Bauçà [Miquel 1940-2005],
bescantar,
captinença,
espines,
estanys,
falenes,
fretures,
lleis,
llibres,
pensar,
rosers,
tremolors
17 de setembre 2011
Quarts de vuit
L'estany, la meva banyera;
puc fer unes onades altes
que duen les meves barques
enllà de l'àmplia albufera;
voregen les meves cames:
penya-segats on s'amaguen
sirenes que ens amanyaguen
i monstres coberts d'escames.
L'aixeta fa una cascada,
l'esponja és un roc aïllat,
la mare crida: Quin nyap!
¿Què és aquesta xafegada?
Ai, que el cel és estrellat,
i, al meu mar, la lluna bada!
La flota ha fet desbandada
i ara soc un peix daurat.
puc fer unes onades altes
que duen les meves barques
enllà de l'àmplia albufera;
voregen les meves cames:
penya-segats on s'amaguen
sirenes que ens amanyaguen
i monstres coberts d'escames.
L'aixeta fa una cascada,
l'esponja és un roc aïllat,
la mare crida: Quin nyap!
¿Què és aquesta xafegada?
Ai, que el cel és estrellat,
i, al meu mar, la lluna bada!
La flota ha fet desbandada
i ara soc un peix daurat.
Anna Aguilar-Amat. Jocs de l'oca. 2006
Il·lustracions: Yves G. Frischmann
Etiquetes de comentaris:
Aguilar-Amat [Anna 1962-],
aixetes,
albuferes,
badar,
banyeres,
barques,
cames,
cel,
esponges,
estanys,
Frischmann [Yves G.],
mar,
mares,
monstres,
nyaps,
peixos daurats,
persones
29 de juny 2010
Els estanys
Els estanys dels parcs, que barregen el blau del cel,
les llances grogues dels lliris i el verdet dels llims,
que adormen les hores humides
i acaronen el son prim de l'aigua...
Les tiges dels joncs que, amb la tremolor de l'aire,
escriuen l'ombra
sobre l'anvers oval de les fulles dels lotus...
Els vermells i els blancs de les barques
que els rems somouen amb un batec de silencis,
passant llis sobre la pell de la tarda estesa,
amorosidament...
(Del cel estant,
el zum-zum insistent d'un helicòpter espiadimonis.)
Josep Maria Sala-Valldaura. Flors i carboni. 2008
les llances grogues dels lliris i el verdet dels llims,
que adormen les hores humides
i acaronen el son prim de l'aigua...
Les tiges dels joncs que, amb la tremolor de l'aire,
escriuen l'ombra
sobre l'anvers oval de les fulles dels lotus...
Els vermells i els blancs de les barques
que els rems somouen amb un batec de silencis,
passant llis sobre la pell de la tarda estesa,
amorosidament...
(Del cel estant,
el zum-zum insistent d'un helicòpter espiadimonis.)
Josep Maria Sala-Valldaura. Flors i carboni. 2008
Etiquetes de comentaris:
amorosidament,
blanc,
blau,
colors,
espiadimonis,
estanys,
flors,
joncs,
Sala-Valldaura [J. M. (Josep Maria) 1947-],
tarda,
vermell
02 de novembre 2009
Paisatge
Vosaltres, espigats àlbers - homes d'aquesta terra!
Vosaltres, obscurs estanys del goig - que els reflectiu fins
a la mort!
T'he vist, germana, dreta dins aqueixa claror.
Paul Celan. Poemes. 2000
Traducció de Karen Müller i Andreu Vidal
Vosaltres, obscurs estanys del goig - que els reflectiu fins
a la mort!
T'he vist, germana, dreta dins aqueixa claror.
Paul Celan. Poemes. 2000
Traducció de Karen Müller i Andreu Vidal
Etiquetes de comentaris:
àlbers,
Celan [Paul],
claror,
estanys,
flors,
germans,
goig,
joves,
poesia breu,
terra,
Vidal [Andreu]
30 d’abril 2009
Infant
El teu ull clar és l'única cosa absolutament bella.
Vull emplenar-lo de colors i d'ànecs,
el zoo dels nous
els noms dels quals mediteu.
Lliri de neu d'abril, pipa índia,
petita
tija sense cap arruga,
estany on les imatges
haurien de ser grandioses i clàssiques,
no aquest dolorós
retorçar-se de mans, aquest sostre
fosc sense cap estrella.
Sylvia Plath
Dins el llibre de poesia:
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Tr.: Montserrat Abelló
Vull emplenar-lo de colors i d'ànecs,
el zoo dels nous
els noms dels quals mediteu.
Lliri de neu d'abril, pipa índia,
petita
tija sense cap arruga,
estany on les imatges
haurien de ser grandioses i clàssiques,
no aquest dolorós
retorçar-se de mans, aquest sostre
fosc sense cap estrella.
Sylvia Plath
Dins el llibre de poesia:
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Tr.: Montserrat Abelló
29 de novembre 2008
on reposen les aigües
Amb tu vaig conèixer el brogir
de les aigües salvatges.
Amb tu vaig conèixer el bellíssim estany
on reposen les aigües.
Pilar Cabot, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 42
Etiquetes de comentaris:
aigua,
aigües,
bellesa,
brogir,
Cabot [Pilar 1940-2017],
conèixer,
estanys,
poesia amorosa,
poesia breu,
reposar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)